És possible al cas valencià que es composen noves jotes, boleros i fandangos, tal i com es fa, per exemple al cas de les sevillanes o al flamenc?Article previ
Següent Article
ÚLTIMES NOTÍCIES
  • Sagueta Nova de Biar ens fa gaudir a PicanyaDifícil transmetre les sensacions viscudes el passat dissabte 28 d'octubre de 2017 a la Temporada de Folklore de Picanya amb l'Associació d'Estudis Tradicionals Sagueta Nova de Biar. Una execució dels balls rigorosa, espontània i sense posturejos innecessaris; [...]
  • Ja tenim ací la 6ª Temporada de Folklore Valencià de PicanyaJa tenim ací la 6ª Temporada de Folklore Valencià de Picanya, després de l'èxit de programació i assitència de públic de les temporades anteriors, el Grup de Danses Realenc amb [...]
  • En marxa la Setena Edició d’Arrelats Folk XàtivaEls dies 20 i 21 d’octubre podrem assistir a la setena edició d'Arrelats Folk, Mostra organitzada per l’Escola de Danses de Xàtiva. La presentació de la Mostra s’iniciarà el divendres [...]

Deu anys de la Colla La Rosca de tabal i dolçaina

Espai entre línies+- ATamany de Font+- Imprimir Este Article
Deu anys de la Colla La Rosca de tabal i dolçaina
Articles relacionats

Per Miquel A. Puig

President Colla “La Rosca”

“Els Valencians no hem deixat d’esser una gent enèrgicament diferenciada,

 i l’atonia no és pas una de les nostres característiques col·lectives,…

la vitalitat econòmica … i altres vitalitats

rebelen que no som ben bé un poble apàtic ni escarransit”

Joan Fuster

  De ben segur que tots i totes coincidirem en que una de les vitalitats principals del poble valencià s’expressa a través de la música. La música en la seua més ampla expressió troba cabuda en les nostres bandes, en els nostres cantautors, en els nostres grups de rock, en els nostres grups de ball, en les nostres danses processionals representades a L’Alcúdia cada set de setembre a l’Entrà de la Mare de Deu, i des de fa deu anys també en la Colla La Rosca de tabal i dolçaina. LA ROSCA2

Però com surt aquest nou fenomen musical?

El dolçainer històricament havia tocat sol únicament acompanyat del seu tabaleter. L’ofici de dolçainer era un ofici gremial, un coneixement que es transmetia de pares a fills o per sagues familiars. Normalment els menuts començaven tocant el tabal i amb el temps i l’edat aprenien els coneixements del dolçainer. Durant segles, aquests músics deurien recórrer barris, pedanies, pobles i alguna que altra ciutat seguint el calendari festiu i posant música al dia de la festa gran i a la vespra. Probablement aprenien les melodies d’oïda i després  arreplegaven el que sentien ací i allà, de vegades algun préstec de la música clàssica i fins i tot alguna melodia que a primeries del segle XX s’escoltava en alguna gramola o en algun aparell de ràdio. A més del repertori dels rituals valencians podien fer sonar amb la seua dolçaina les melodies de moda i així posaven l’harmonia al llarg de tot el dia. Si a la vespra en aquell poble es celebraven moros i cristians allà hi hauria un dolçainer amb el seu tabaleter acompanyant a la filà, l’endemà encetaria el dia amb unes albaes, seguiria amb unes dianes per a fer la despertà, després d’un bon esmorzar seria l’hora de cridar a la festa amb un passacarrer amb les tocates més animades, en arribar la vesprada podria obrir la processó per a acabar arredonint la festa amb una vetllada de pasdobles i peces de ball. Però amb l’arribada de la modernitat el dolçainer i el tabaleter anaren veient com el seu espai anava sent ocupat per altres músics i així de mica en mica vam veure com s’extinguia la professió. A la dècada dels setanta del segle XX els clarinets i els requintos com el del meu estimat Pepe “Cuartó” ocupaven el lloc de la dolçaina en les danses de l’Entrà, en aquell moment resultava molt difícil trobar dolçainers i tabaleters que pogueren tocar en els diferents balls. L’arribada de la democràcia afavorí la preocupació per la recuperació de les nostres tradicions en un sentit més ample del que s’havia entès com a folklore fins a aquell moment, tot un grapat d’elements es conjugaren a favor de la recuperació de la dolçaina, em citaren alguns d’ells. La incorporació de la dolçaina en algunes cançons reivindicatives com les interpretades pel grup Al Tall;  la tasca iniciada per Joan Blasco que publica el primer mètode per a ensenyar a tocar la dolçaina, un llibret amb moltes carències però que suposava el primer pas per a estendre els coneixements tècnics del instrument fora de l’àmbit familiar i a través d ela transmissió escrita de les melodies; l’eclosió de l’Escola de Tabal i Dolçaina d’Algemesí amb Xavier Richart com a màxim exponent que amb els seus coneixements i la seua formació de músic clàssic va saber crear un nou model d’ensenyament i aprenentatge que amb el temps ha fet del Conservatori municipal José Iturbi el bressol de centenars de dolçainers amb una titolació professional. En tot aquell ambient, un grup de quatre joves de la filà Maseros de Muro -Jaume Gosálbez Pastor, Rafael Climent Satorre, Francesc Vicedo Pérez i Josep Olcina Domínguez- decidí fundar el grup de dolçainers i tabaleters La Xafigà, una de les primeres Colles sinó la primera del país que genera una agrupació a través d’un instrument que fins aquell moment s’havia tocat en solitari, sols amb la companyia del tabal.

LA ROSCA4

 

I al nostre poble?

No podem entendre la dolçaina a L’Alcúdia sense nomenar a Dani Miquel. De ben jovenet comença a aprendre la tècnica del instrument a l’Escola Municipal d’Algemesí amb Xavier Richart i Ramon Garcia com a professors, anys més tard es convertiria en un dels primers dolçainers amb el títol professional en acabar els seus estudis en el Conservatori José Iturbi quan Xavier Richart ja havia arribat a aquest conservatori com a professor. L’any 1990 comença a donar classes de dolçaina a la Casa de la Cultura de L’Alcúdia, amb companyia de Pep Martínez que s’encarregava de les classes de tabal, més tard Vicent Millo prendria el relleu de Pep en aquestes classes fins al dia d’avui. Durant més de vint anys Dani i Vicent han estat presents en tots i cadascun dels actes del poble on sonava una dolçaina i un tabal. La llavor de Dani i Vicent no caigué en terra fèrtil i començà a donar els seus fruits a les primeries del segle XXI quan els seus alumnes ja tocaven habitualment amb ell en els actes que es feien a L’Alcúdia. El fruit d’aquesta tasca es culmina la creació de la Colla La Rosca l’any 2004 quan un grup d’alumnes decideix constituir l’associació. Des d’enllà aquestes han estat les persones que han format part de les Juntes Directives:

President Secretari/a Tresorer/a Vocals
2004/2006 Vicent Arocas Rosa Boix Verónica Almunia Vicent Millo i Rafael Escudero
2006/2009 Marcel·lí Arocas Rosa Boix Verónica Almunia Leo Arnandis i Vicent Guijarro
2009/2011 Miquel À. Puig Pepe Gimeno Verónica Almunia Vicent Guijarro, Sílvia Pacheco

i Miguel Ángel López2011/2013Miquel À. PuigManel CalleMiguel Ángel LópezPepe Gimeno, Leo Arnandis Francesc Pérez, Rubén Morón i Faustí Arnandis2013/2014Miquel À. PuigManel CalleMiguel Ángel LópezSofia Garrido, Francesc Pérez Leo Arnandis, Anna Pérez Faustí Arnandis, Xaro Ripoll i Francesc Martínez

LA ROSCA6

 

El procés

El primer període vingué marcat per la responsabilitat de donar cos i entitat al que en principi era un grup reduït d’alumnes, ells signaren el primer conveni de col·laboració amb l’ajuntament de L’Alcúdia i afrontaren el repte de conduir l’escola de tabal de dolçaina. Baix la direcció de Marc Alacreu intentaren cohesionar un grup que encetava el seu treball en conjunt. A més s’inicià un procés de col·laboració amb les associacions de la localitat per a posar música als actes en que participaven, el Bloc de Progrés Jaume I o Els Negrets començaren a comptar amb els musics de La Rosca. En poc de temps la Colla començà a eixir fora del poble en presentar-se a la convocatòria del SARC i participar a través de la Diputació en les festes de diferents localitats de la província. A més s’inicia un procés de millora tècnica en l’execució del repertori del grup al encetar una etapa en la que Fernando Cantó assumeix la tasca de la direcció conjuntament amb la  de professor de dolçaina, etapa que es veuria interrompuda per la malaltia de Fernando. La constitució dels Dimonis Enroscats i la col·laboració establida amb ells des del primer dia va fer possible donar cabuda a una nova forma d’expressió musical on la dolçaina era junt al foc protagonista de la festa. Aquesta participació en diferents actes de carrer feia necessari assolir dos objectius, per una banda consolidar l’execució correcta del repertori habitual i per altra banda millorar la qualitat tècnica dels músics i els seus coneixements de llenguatge musical per a poder ampliar el ventall d’interpretació d’obres i els diferents tipus d’actes que se presentaven.

LA ROSCA8

Els anys posteriors s’intentarien assolir aquests objectius, d’aquesta manera s’encetà el procés de realitzar concerts i audicions de fi de curs. Per primera vegada veiem un grup de dolçaines i tabals sobre un entaulat fent una representació que tingué molt bona acollida entre el públic i que ha vingut fent-se repetidament des de llavors al inici de l’estiu, uns concerts que s’han organitzat a través de la col·laboració amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de L’Alcúdia i la participació en les campanyes de Retrobem la nostra música organitzades per la Diputació de València, a més des de fa tres anys també s’han organitzat concerts benèfics amb el patrocini de l’Ajuntament de L’Alcúdia i de la Fundació Caixa L’Alcúdia, concerts que han anat a benefici de Càritas, Senad i la Junta Contra el Càncer de L’Alcúdia. La direcció artística de la colla passa per diferents mans al llarg de quatre anys, Dani Miquel assumeix la tasca de la direcció en el primer concert, després serà  Marc Alacreu, el seguirà de nou Dani Miquel que passarà el testimoni a mans de Fernando Cantó, tots tres s’encarregaran dels primers concerts de la colla durant el període  que va anar des d’abril de 2009 fins a juliol de 2012. A partir de setembre d’eixe mateix any Enrique González assumí la responsabilitat de la direcció i ha continuat desenvolupant aquesta tasca fins a l’actualitat. Durant tot aquest període s’ha mantingut el conveni amb l’ajuntament de L’Alcúdia que ha permet el manteniment d’un llarg calendari d’actes que s’enceten cada any amb La Cercavila de Reis, continuen amb la festa de Sant Antoni, per a seguir amb la Fira del llibre, la Dansà de sant Joan, les festes de sant Rosa, les Festes Majors i les festes de Montortal. A més s’ha mantingut la relació amb les associacions del poble com el Grup de Dansa, Els Negrets, El bloc de progrés Jaume I, els Dimonis Enroscats i s’han estès aquestes col·laboracions a la Junta central de Confraries i a la Falla Tirant Lo Blanch la qual cosa ha permès incrementar el nombre d’actes que realitza la Colla.  

LA ROSCA10

 

La pedrera

Les classes de tècnica individual per a dolçaina i tabal han continuat realitzant-se de manera ininterrompuda. Sempre han estat subvencionades per l’ajuntament de L’Alcúdia directa o indirectament. En el cas del tabal primer amb Pep Martínez i després amb Vicent Millo, en el cas de la dolçaina després de Dani Miquel, fou professor Marc Alacreu i Fernando Cantó i ara per ara Jaume Gosàlbez i Xus Gandia desenvolupen aquest treball. Però la necessitat d’ampliar la formació dels musics que entraven a la Colla o que aspiraven a fer-ho va fer que durant els cursos 2010/11; 2011/12 i 2012/13 també s’organitzaren grups de llenguatge musical impartits per Paco Argente i Sílvia Pacheco i classes col·lectives que estaven al càrrec primerament de Paco Argente i després de Fernando Cantó. En aquest temps la colla toca el sostre en quan a nombre d’alumnes en trobar al principi del curs 2010/2011 vint-i-set alumnes de dolçaina matriculats i quaranta quatre alumnes de tabal que sumats als trenta musics que regularment tocaven en la Colla suposaven un col·lectiu que aglutinava a un centenar de musics i educands.

LA ROSCA12

Des del primer moment calia superar la principal dificultat derivada del fet de tocar en Colla. Es  requeria i requereix l’afinació conjunta del instrument, aquest element fonamental en qualsevol instrument és el punt clau amb la dolçaina que no permet cap marge d’error. Un instrument que mentre tocava en solitari no hi tenia aquesta marcada necessitat i que al donar el pas de tocar en colla es veu obligat a un treball insistent i persistent per a dominar aquesta vessant que resultat del tot fonamental. Aquesta situació junt al procés encetat de millora tècnica van ser una de les raons de que es creguera convenient sol·licitar l’especialitat de dolçaina per al Centre Professional de Música de L’Alcúdia, d’aquesta manera es podrien realitzar els estudis reglats de dolçaina com els de qualsevol altre instrument i els alumnes podrien comptar en acabar els seus estudis amb un títol oficial. La predisposició del Centre Professional de Música de L’Alcúdia va ser excel·lent des del primer moment encetant un procés de col·laboració que va començar amb les peticions oportunes que ens conduïren a que obtinguérem dita possibilitat en maig de 2012 després d’un procés burocràtic espès i complicat que no ens va fer defallir en la nostra intenció. L’estiu de 2013  la colla decideix deixar d’organitzar les classes de dolçaina i tabal, el Centre Professional de Música de L’Alcúdia anava a dur a terme aquesta tasca tant per als alumnes oficials, com havia vingut fent al llarg de l’últim any, com per als alumnes que no volgueren cursar estudis oficials. Ho podia fer amb millors condicions per als alumnes i per al professorat, a més el fet de formar part d’un centre reglat anava a donar a la dolçaina i el tabal el mateix reconeixement i prestigi que qualsevol altre instrument en trobar-se en les mateixes condicions, en les mateixes aules i rebent el mateix tracte, alhora que suposaria un empenta per a millorar els coneixements musicals dels alumnes i futurs musics de la Colla.  

El projecte

Ara per ara la colla té com a tasca fonamental consolidar un grup de gent que incremente el seu nivell tècnic qualitativament per a seguir creixent com a musics. Sense deixar de ser un espai d’oci que possibilite un lloc d’encontre diversió i benestar per a tots i totes aquelles interessats/es en interpretar la nostra música i estendre la nostra cultura, tots i totes els i les musics que gaudim amb el fet de fer i crear música per a interpretar-la en el carrer o en un entaulat o en les diferents possibilitats d’actes que se presenten, sempre fent de les representacions en directe la nostra essència i el nostre tarannà com no pot ser d’altra manera. Musicalment des de fa quatre anys hem començat a donar-li personalitat pròpia i presència a la Colla en incorporar un conjunt de metalls (trombons, tuba i bombardí) que ofereix una base harmònica que conjunta perfectament en el so de la dolçaina i el tabal. Procés que ha estat possible gràcies a la gran tasca de Marià Trescolí per a arranjar les peces i adaptar les partitures que han possibilitat aquesta proposta de fusió que hem vingut a anomenar folk metall ensemble.

LA ROSCA14

Tècnicament el futur passa per enriquir i diversificar el so de la colla amb la incorporació de la resta dels instruments de la família de la dolçaina, tarotes en diferents tonalitats que faran que el timbre i les possibilitats harmòniques es multipliquen, un procés que encara és un repte de futur que els músics hem d’afrontar. A nivell d’activitats l’objectiu de la Colla és seguir participant en les festes de la localitat i seguir col·laborant amb la resta d’entitats i associacions del poble. Seguir buscant ocasions per poder fer la nostra música en altres llocs de la nostra comarca o de la nostra província. A més ha començat a sorgir entre els musics la idea de participar en aplecs de música folklòrica que puguen fer-se en altres punts de l’estat o fins i tot en altres països d’Europa. La Colla per tant creix plena de vida i de vitalitat per a fer possible el creixement de la música interpretada amb la dolçaina i el tabal. El futur sempre és incert però després de deu anys de Colla veiem un projecte consolidat i que té corda per a fer encara molta música.

LA ROSCA16

Per acabar hem  de dir que la Colla ha estat possible gràcies a la participació de tots els músics que l’hem integrat en aquells actes que s’han organitzat, gràcies també a tot el públic que ha acudit als concerts, tota la gent que s’ha acostat a participar en els actes que hem organitzat o simplement han guaitat a la porta de les seues cases quan han sentit a la Colla passar pel carrer. Agrair també la predisposició a totes les associacions de la localitat a comptar amb nosaltres per a fer la festa i ser la festa. Especialment fer des d’ací un reconeixement també a l’esforç d’aquelles persones que han constituït les diferents Juntes Directives i que han aporta el seu saber fer, el seu temps i el seu esforç per a gestionar cadascun del períodes per els que ha passat la Colla al llarg d’aquest deu anys. Finalment agrair el recolzament de l’Ajuntament de L’Alcúdia que sempre ha fet possible cadascuna de les propostes que li hem plantejat i que ha donat suport en tot moment a la nostra associació. Amb el tabal i la dolçaina pam a pam, pas a pas estenem la nostra cultura i fem de la nostra música senya d’identitat del nostre poble, contribuint modestament a la nostra continuïtat com a comunitat amb un passat, un present i un futur on tinga cabuda la nostra tradició, la nostra història i el nostre bagatge.

 

“Allò que val és la consciència de no ser res sinó s’és poble” Vicent Andrés Estellés

No url attribute defined!

0 Comentaris

Sense Comentaris Este Article encara no té Comentaris.

Ho sentim, o algú ha furtat els comentaris i ha fugit o ningú n'ha deixat cap!

Però Tú pots ser el primer en fer-ho Deixa un comentari !

Deixa el teu comentari

La teua dirección de correu electrònic no es publicarà. Els camps requerits están marcats *

Amb la col·laboració de:

novembre, 2017

Opcions d'ordenació

24nov(nov 24)20:30Aldaia: Qué flamenca que sóc20:30 Tama Teatre Auditori d'Aldaia, AV. de la Música, 11, 46960 ALDAIA, Spain

26nov(nov 26)12:00Jesus Pobre: Concert música festera12:00 Mercat Riu Rau de Jesús Pobre

COL·LOCACIÓ DEL MOCADOR DE PIT

Col·locació del mocador de pit - CAP 9 Col·locació creuat per dins

Col·locació del mocador de pit - CAP 8 Col·locació dins del gipó - per dins

CATEGORIES

Arxius

Login

Lost your password?
X