Torrent homenatja els seus difunts amb cant i ball tradicional valenciàArticle previ
Deu anys de la Colla La Rosca de tabal i dolçainaSegüent Article
ÚLTIMES NOTÍCIES

És possible al cas valencià que es composen noves jotes, boleros i fandangos, tal i com es fa, per exemple al cas de les sevillanes o al flamenc?

Espai entre línies+- ATamany de Font+- Imprimir Este Article
És possible al cas valencià que es composen noves jotes, boleros i fandangos, tal i com es fa, per exemple al cas de les sevillanes o al flamenc?

Per Paco Chalmés

Administrador de blogdanses.es

 

Fa uns dies vaig llançar a través de facebook, una pregunta als amics folkloròpates i estudiosos de les tradicions: és possible al cas valencià que es composen noves jotes, boleros, fandangos… Tal i com se fa, per exemple al cas de les sevillanes o el flamenc?

Les respostes vingueren de persones tan autoritzades en la matèria i han resultat tan interessants, que amb la seua autorització les compatim amb tots els seguidors de blogdanses.es.

Encetem així un nou apartat que implementarem periòdicament: “Les preguntes de blogdanses.es”

 

    •  Lutxo Palop Com a possible, és possible. Ho ha fet Fermín Pardo al disc “A bailar más que un chompo”, o el grup de Quart, o el grup de Montcada fa anys amb la jota nova de Moncada. El problema, al meu parer, és que solen quedar ” rares” les peces. I altre, que no és el cas dels exemples que he posat, és quan et donen gat per llebra i et venen noves composicions com si fóren peces replegades del repertori tradicional.
      Jota de Moncada
      Toni Guzman Molt ben explicat, Lutxo. També recentment s’han estrenat peces de nova composició per als repertoris d’alguns grups de l’Horta. A mi no em sembla malament, sempre que es diga clarament què s’ha fet i qui ho ha fet.
      Pepe Catala El grup l’Olivar de Alaquas estrenar-en fa no res un bolero, i es precios de escoltar i vorer ballar. To ni Guz Man, jo que porte poc de temps interesant-me per nostre folklor, si hi he trobat a faltar noves aportacions, això si respetant els temps. Si al Cant d’Estil es fan versades de seguit, per que no fer lletres noves a d’altres formes musicals, i com no als nostres balls i rondalles.
    •  Toni Guzman Molt ben explicat, Lutxo. També recentment s’han estrenat peces de nova composició per als repertoris d’alguns grups de l’Horta. A mi no em sembla malament, sempre que es diga clarament què s’ha fet i qui ho ha fet.
    • El grup l’Olivar de Alaquas estrenar-en fa no res un bolero, i es precios de escoltar i vorer ballar. To ni Guz Man, jo que porte poc de temps interesant-me per nostre folklor, si hi he trobat a faltar noves aportacions, això si respetant els temps. Si al Cant d’Estil es fan versades de seguit, per que no fer lletres noves a d’altres formes musicals, i com no als nostres balls i rondalles.
      Bolero d’Alaquàs

 

  • Eduard Navarro per descomptat cal mantenir el que ens queda i recuperar el màxim que es pugua, però pense que també s’han de realitzar noves composicions per evitar el que quede estancat en peces que finalment es podrien convertirien com de museu i demostrar així que les tradicions estan vives i segueixen evolucionant respectant al màxim els patrons i formes musicals. 
    Un exemple per a mi va ser un curt viatge a les Canàries, on vaig poder comprovar que en TV i altres mitjans consumeixen molta múscia popular pròpia i s’evidenciaven noves melodies i variants més actualitzades sobre patrons tradicionals de les illes. En conjunt donava una sensació de respecte, estima, dedicació i normalitat actual de la seva música popular.
  • Lutxo Palop No ens enganyem, vives conservem ben poques coses, entre elles el cant d’estil. Al cant d’estil cada cantador innova, però ho fa coneguent a la perfecció les regles i el “sabor” tradicional, per això jo crec que no ens xirria. Una jota nova, o un fandango de mestre, sempre sol tindre detallets que trenquen el patró, és difícil seguir una cadena que ja s’ha trencat, però bé, no està malament intentar-ho. El que sí que opine és que mareja molt la forma que tenim de batejar eixes peces noves, perquè quan diem, com ara, “Bolero de Benifotrem” a una peça nova, el nom ens dóna a entendre que pertany a la tradició. Una bona opció és posar títols diferents, per exemple de la persona a la que es dedica (això és el cas del bolero Estrella o el bolero Adela Penadés) o posar l’adjectiu “nou” o “nova”
    Bolero Estrella
    Bolero Adela Panadés
  • Eduard Navarro El que dius en quant als títols és el que sembla que es feia quan el creador (sovint no conegut) composava la peça. Jo pense que sempre han convivit les peces que han anat aguntant el pas del temps junt a les noves composicions del moment. Això es te que parar ara? Quí diu quan això es deu de parar?. Crec que pot continuar evolucionant amb el respecte als patrons tradicionals. Hi hàn multitus de ús o fandangos, boleros, seguidilles, jotes, malaguenyes que tot i ser tradicionals tenen multitut de sutils canvis ritmics, armònics, melòdics, pel contrari només tindríem una única peça de cada pal. I respecte al ball pense el mateix.
  • Eduard Navarro Si no les fem que continuen vives, llavors vol dir que reinterpretem coses que varen ser populars en el seu moment i que ara només serveixen per a reinterpretar. De la mateixa manera que podriem reinterpretar músiques i balls valencians del renaixement o medievals. O siga mostra museística de coses que varen ser usuals i que ara ja no ho son.
  • Paco Chalmés  Entenc que quan es crea una peça nova, també es monten uns passos “ad hoc”…
    Jo també trobe que és bò animar a noves creacions. Això és sennyal de la vigència de la nostra tradició musical… potser al camp de la dolçaina comença a ser més habitual l’estrena de noves peces, no?
  • Eduard Navarro Uff, el cas de la dolçaina és prou particular. Si s’estan fent moltes composicions sense respectar per a res les formes tradicionals. Son les que fan des de la visió academicista de l’instrument. Composicions que podrien ser perfectament per a oboè, o clarinet, etc, etc,. La dolçaina te molts visions i cadascú interpreta i treballa repertoris diferents. Caldria que la part tradicionalista de l’instrument tornara a recuperar terreny i no el que està passant ara que més promte està perdent a passes gegants.
  • Lutxo Palop totalmet d’acord amb això. Deuria cuidar-se més la dolçaina en la seu avessant tradicional, recuperar repertoris perduts (quantes voltes sentim la cercavila de les figues!!!) i tocar més de forma solista, en la meua opinió
  • Pepe Catala I que em digueu de l’indumentaria. Jo soc prou ortodoxe amb la forma de vestir. De Valencià/na, amb les teles i models que corresponga a cada época. Xirriar, em xirria quan veig com es vesteixen alguns/es “homens amb teles de dona, amb pantalons de cambrer de restorant, portant el cap descobert, mocasins…..,” “i dones amb vicis pareguts, sense mocador de pit, teles anacróniques, …..” seria llarc.
  • Paco Chalmés Però el debat sobre indumentària fa temps que s’ha encetat… No tant el de la música

2 Comentaris.

  1. Juan Carlos Colomer 07:39, nov. 01, 2014

    Jo crec que fer una nova creació, també és una manera de mantindre viva la tradició, però, és cert i estic d’acord amb el que diu Lutxo que poden sonar com a “rares”, degut que l’autor busca eixir-se’n de l’estructura tradicional per donar-li un caràcter més personal o tal vegada més global amb la intenció que arribe a tot el món i no sols a la gent que té un determinat interés per esta música en concret.
    Per a mi, benvinguda siga la creació.

    http://youtu.be/KyZbwk6zO

    Respondre
  2. Isabel Martí 09:19, nov. 05, 2014

    Bon dia i bon fer. Trobe que si volem que la gent que ens rodetja, els joves, els xiquets, els amants de la música ens ajuden a conservar el que ens queda, haurem de compartir, però no necessàriament de la manera clàssica. Podem fer-ho en formats i llocs diferent però conservant la forma. Les pautes i estructures musicals no haurien de canviar, pense jo.
    Fa 40 anys mon pare Ramón Martí i Gil va dedicar una peça musical a la seua mestra bolera, Adela Penadés, la tia Adela La Polaca de La Llosa de Ranes. Mon pare va apendre momtíssim d’aquesta dona, que ell va tindre a la boca i a la ment fins el final dels seus dies. Mestra bolera per tota la comarca de La Costera. Ramón li va composar un bolero que porta el seu nom ADELA PENADÉS amb arranjament per a rondalla del meu sogre Josep Peropadre i Forniés. Ramón va posar les mudances al bolero a l’estil de ballar que ell recordava de la tia Adela, amb la bona intenció de perpetuar una manera de ballar, tresets, voltes botades i voltes directes no li cabem més. Doncs ara quan veig que les passades de ball que apareixen en alguns videos i no són les que va posar mon pare, se me rebolica la panxa. Cal respectar la tradició i la creació. Seguim i seguirem!!!

    Respondre

Deixa el teu comentari

La teua dirección de correu electrònic no es publicarà. Els camps requerits están marcats *

juliol 2017

diss1jul18:00- 23:59Benaguasil: VIII nit de la dolçaina18:00 - 23:59 Ateneu de Benaguasil (antiga estació)Ateneu de Benaguasil (antiga estació)

diss1jul23:00Albal: Sarau de ball valencià23:00 Plaça Església. Albal.Plaça Església. Albal.

dij13jul - 16Tot el diaMora d'Ebre: V Ebrefolk(Tot el dia) Mora d\'EbreMora d'Ebre

COL·LOCACIÓ DEL MOCADOR DE PIT

Col·locació del mocador de pit - CAP 9 Col·locació creuat per dins

Col·locació del mocador de pit - CAP 8 Col·locació dins del gipó - per dins

CATEGORIES

Arxius

Login

Lost your password?