Per Paco Chalmés. Admnistrador de Blogdanses.
Cinc de Les Sis veus per a al poeta fan balanç emocional per a Blogdanses del mig any que ha passat des que tragueren a la llum el disc dedicat al poeta Vicent Andrés Estellés, on musiquen amb melodies tradicionals valencianes algunes de les composicions més conegudes del poeta de Burjassot.
El primer que percep és una potent energia que m’arriba de la conjunció de totes elles al meu davant. Intente disimular el que m’imposen les mirades d’unes artistes que han fet un treball que admire.
Lola Ledesma, Amparo Hurtado, Patxi Ferrer, Merxe Matínez i Eva Dénia m’atenen en el marc del CIM de Benimaclet, una bona estona abans de començar el Sarau, al que pretenen quedar-se. Falta Silvia Ampolla, la veu “catalaneta” del sextet, que s’ha quedat a la seua comarca de les Terres de l’Ebre.
Respire i em dispose a complir amb els objectius que m’he proposat amb l’entrevista: que em conten la seua vivència més personal de l’èxit assolit per Sis veus per a un poeta, i que em transmeten la seua pròpia impressió sobre la situació actual de la música tradicional valenciana.
“Este disc ens ha proporcionat moments vertaderament màgics”
Comence preguntant pels sis mesos cantant amb la nostra música al poeta, i la repercussió assolida pel disc Sis Veus per al Poeta. De seguida una de les Veus es decideix a contestar-me, trencant el gel: “Les gratíssimes vivències que ens ha propocionat el disc fa que semble que haja passat més temps. Però no… tan sols fa sis mesos que Sis veus per al poeta començà a caminar”.
Em conten que potser el que més els ha pagat durant este este temps a les xicones de Sis Veus per al Poeta és la certessa de que amb peces com Els Amants entonat amb un aborronador Cant d’Estil, o el Ací em pariren i ací estic a les sentides notes d’un Cant de Batre, han fet descobrir i redescobrir a no poca gent els versos d’Estellés, .
I per altra banda, a determinats estrats culturals, els han pogut mostrar la intensitat amb la que es pot viure la nostra música d’arrel en tota la seua varietat d’estils.
No s’explica d’altra manera les emotives paraules amb les que, segons em conten, molta gent les felicita en acabar cada concert, “fins i tot amb llàgrimes als ulls”.
Els demane que destaquen un moment especial viscut durant este temps… les cinc protagonistes que tinc al davant es miren i dubten per una breu estona… finalment és Patxi és la que em conta el que per a ella fou un dels moments més màgics viscuts pel grup fins ara… “fou en la passada edició del Cant al Ras de Massalfassar, quan en la interpretació del Cant de Batre inclòs al disc es va produïr un silenci tan emotiu entre el públic asistent, que fins i tot arribà al mateix cant, ja que vaig haver de detenir una estona la interpretació”.
“El nostre treball ha agradat fins i tot als puristes que hi treballen a la música tradicional”
Pregunte a les Sis Veus, ja entregades a una distesa conversa, sobre les claus del seu èxit. De seguida consensúen una de les claus de la gran acollida que ha tingut el disc la trobem a la pròpia empremta de l’Estellés al llarg de tot el treball. “Des del principi este ha sigut un projecte que ha marxat a soles… totes les peces han encaixat des dels primers intercanvis d’idees que feiem per triar lletres i melodies. És com si l’esperit de l’Estellés, d’algún mode, hagués estat present inspirant-nos a cada pas“, comenten emocionades.
Altre punt que els han valorat ha sigut l’honestedat del treball, la nuesa de les veus, i la senzillesa de la posada en escena… “potser això haja fet que el disc, sent una nova proposta al sí de la música d’arrel, haja agradat fins i tot als més puristes que hi treballen a la música tradicional”
I continuen: “El germen de la idea es donà al Folk Alzira de 2012, on vam coincidir cinc de les sis Veus i va sorgir la idea de preparar un repertori per a les Festes Estellés que últimament s’han popularitzat arreu dels pobles valencians. Aquesta idea inicial va anar creixent i es va convertir en un espectacle en tota regla, que es va estrenar a l’Eliana a finals de juliol de 2013, després d’una preestrena a Amposta. Des d’eixe moment tot ha consistit en un un seguit de grates experiències”.
“En l’actualitat la música tradicional està obrint-se tant al gran públic com a la intel·lectualitat valenciana”
Algunes de les Sis Veus provenen de l’àmbit dels grups de danses. En un punt de l’animada xarrada considere arribat el moment d’avaluar l’estat actual de la nostra música tradicional amb elles. Davant un intercanvi encontrat d’opinions inicial, és Eva Dénia qui pren la paraula: “”Jo vaig a començar a interessar-me per la música tradicional ja fa més d’una dècada, però no hi he estat vinculada a cap colla o grup de danses. Des de fora sí que s’aprecia que la música tradicional està en un moment d’apertura al públic en general. També un sector de la intel·lectualitat que havia estat reaci fins al moment està assumint la música d’arrel com a part i protagonista de la nostra cultura”.
En esta qüestió no totes les Sis Veus semblen cantar a l’uníson… alguna opina que “si bé han proliferat als darrers anys dansaes i bureos, ésta manera planera d’acostar-se al ball i la música d’arrel fan un flac favor als grups de danses i la seua acurada tasca de restauració de peces, que es veu amagada i poc valorada davant la falta d’actuacions d’entaulat”.
En qualsevol cas, es conclou que sí sembla haver un moviment de creixent preocupació per la qüestió de la tradicó (cant, toc, ball, indumentària…) i que al voltant dels grups de danses hi ha gent que pivota al voltant de molts projectes en relació a la música d’arrel.
“És més necessari per a la música tradicional les iniciatives cíviques que la potencien que no les subvencions públiques”
L’apassionada tertúlia fa un gir cap al paper de les administracions en el manteniment i difusió de la música d’arrel. De seguida alguna de les Sis Veus posa damunt la taula la idoneïtat de crear a l’àmbit valencià una Escola de Música Tradicional com s’ha fet a Catalunya.
Alguna altra de les Sis Veus apunta que “una Escola que incloga totes les vessants de la música tradicional potser seria més efectiva que l’actual política d’incloure determinades branques com a estudis als conservatoris. Si bé hi ha una part positiva en això, convertir la tradició en un estudi reglat pot fer que es perden determinades peculiaritats. La música tradicional es caracteritza precissament per la improvissació, per la diversitat d’estils, pels trets propis de cada zona, per la improvisació… per no parlar de la manca de formació musical de molts mestres en la matèria. Cal per tant una plataforma que atenga de manera global i específica la especial idiosincràcia d’este tipus de música”
El que sí és compartit per les Sis Veus és la necessitat d’iniciatives cíviques que impulsen i conreen la música tradicional, com la del sarau que està a punt de començar al CIM de Benimaclet mentre esgotem els últims minuts d’entrevista. “Fa més això que moltes subvencions i ajudes públiques“, sent dir entre les frases d’acomiadament.
Deixe a les Sis Veus per la poeta gaudint del dolç moment present que estàn vivint amb el seu disc dedicat al gran poeta Estellés. El seu èxit i les seues reflexions nascudes de l’estima per la música tradicional valenciana em confirmen un cop més que la nostra tradició continúa vivint en la veu de moltes persones als nostres pobles. Jo hui, a Benimaclet, he tingut la sort de parlar amb Sis de les més destacadades Veus que, a sobre, canten per al Poeta.
1 Comentari
M`AGRADARIA SABER COM PODER CONSEGUIR EL DISC.
UN SALUT.