Blogdanses

Per Paco Chalmés.

De Blogdanses.es

Les falles són caos organitzat, gentada que va i bé i que arrastra les passeres cap a carrers i places pels que no passes la resta de l’any. Inclós els carrers coneguts resulten ben diferents mirats sota la provisional òptica fallera… tanta llum, tanta paradeta, tant de cadafal ací i allà…

Doncs hui, quan escric estes línies, acabat de vindre de parlar amb les dissenyadores d’alguns dels vestits  mostrats a l’ Exposició Alternativa d’Indumentaria Valenciana que estos dies i fins al 25 de març es pot vore al Barri de Russafa de València, vull retre homenatge en esta entrada a eixes passeres falleres, les que ens fan indagar nous indrets i mirar-ho tot des d’un punt de vista ben diferent a l’habitual.

Set vestits que reinterpreten la indumentària valenciana en clau heavy-metalera, clàssica-avantguardista, transgressora, pin-up, lolita, steampunk i  i fins i tot pictòrica. Tota una sacsejada per als buscadors de les quintes essències de la tradició que, com anuncia el blog de l’exposició, “no et deixarà indiferent”.

Exposició Alternativa Indumentària Valenciana

València 11/03/2015. Font: Blogdanses.es

Set dissenyadores valencianes  d’avantguarda i la indumentària valenciana

Davant la creació gótico-heavy d’Esther March, amb coteta de cuiro amb guardapeus negre adomascat amb tatxes metàliques, i tot just abans de passar a la creació d’Andra Cora, un tratge d’inspiració clàssica renovada amb tints avantguardistes on reconec les formes de la pala d’un gipó, dos de les dissenyadores que exposen em conten que la idea va sorgir una nit de falles de l’any passat, quan davant la desfilada d’una comissió, començaren a imaginar com serien les falleres sota l’estètica assignada a diverses tribus urbanes actuals.

Aquella evocació derivà en una proposta seriosa que es conformà contactant amb altres companyes dissenyadores i una pintora amb la consigna d’idear i confeccionar prototips de vestits actuals basats amb elements de la nostra indumentària tradicional. L’obectiu: aflorar part de la creativitat que hi existeix a València a uns camps estètics que no solen veure’s als mitjans, però que sí compten amb nombrosos seguidors.

M’expliquen que no es tracta de peces de moda confeccionades amb teixits de seda espolinada, cosa que ja s’ha vist en alguna pasarel·la, sino d’una inspiració en les formes i penyores que composen els vestits de valenciana que solem vore al carrer en estes festes.

Vida i futur de la nostra indumentària tradicional

Vaig abandonant-me al peculiar ambient de Madame Mim, l’atapeïda tenda d’objectes-roba-local d’oci del carrer Puerto Rico de València on s’hi troba l’exposició.

Les amfitriones continúen amablament explicant-me cada peça exposada. Mentre observe l’asimètric tratge dissenyat per Mònica Tortosa, que barreja una típica tela de valenciana amb un modern teixit negre concebut per a una experiència transgressora i innovadora a l’Ofrena de les flors, em ve al cap l’última entrada que fa uns dies he publicat al blogdanses, especulant amb la desaparició del vestit de fallera espentat per un corrent de recuperació de les bases històriques de la indumentària valenciana…

I de sobte visc la paradoxa de reivindicar les arrels històriques de la nostra indumentària, i gaudir com un boig de les creacions que van apareguent al meu davant.

Tot em fa pensar en la nova vida que han pres aquelles peces dels nostres avantpassats… vida, vida i més vida, tan paradoxal com la mateixa societat valenciana. Com la mateixa societat. Una mirada al vestit de valenciana d’inspiració pin-up o anys 50, creat per Eunize, on el xal rememora les formes de la manteleta, em fa aprodundir en eixa apassionant dualitat.

Model amb vestit de INTORZO.

Font: Onírica Fotógrafos.

Fotografía: Onírica Fotógrafos
Diseñadora: InTorzo Diseñadora
Modelo: Natalia Carcel
Make up: Daicy Sthepanie Rojas
Peluquería: Sugar Go Sommerfugl

Creacions llestes per a portar

Quan arribe a la interpretació Lolita del vestit de valenciana que fa Diana Gurrea, amb frontal emballenat i estampats personalitzats de torres de serrans i coloristes focs artifici a la tela de seda negra, pregunte si els vestits que veiem són posables.

Les dissenyadores amb les que parle afirmen que estes creacions estan pensades per a utilitzar normalment. Aclareixen que en cap moment proposen que s’hi lluïsquen a actes oficials fallers. És més bé una proposta que incorpora elements de la festa fallera a la roba que els diversos corrents estètics urbans fan servir habitualment.

A altres ciutats més grans estes estètiques s’hi veuen amb més freqüencia als esdeveniments culturals i als seus carrers… els valencians sembla que en això encara som molt mirats.  

Malgrat tot, molta gent els ha demanat que posaren a la venda els prototips. Per això precissament, comenten, han posat els vestits a disposició de la persona qui puga estar interessada en la seua compra.

Una mirada als orígens: inspiració i investigació.

Fins al moment d’esta visita reconec que desconeixia l’steampunk, un moviment artístic i sociocultural que fabula amb la suposició de que la teconologia del vapor s’hagués imposat a l’elèctrica, i que s’ancora deliberadament en una estètica victoriana barrejada amb la ciència ficció.

Mentre admire un tratge de valenciana dissenyat per Aryanna Chtk sota esta òptica, dialogue sobre la importància  del coneixement de patrons i peces originals per creacions com aquesta.

Em comenten les amfitriones que precissament esta exposició els ha servit per aprofundir en eixes peces antigues, bases de la moda contemporània,  i que no sempre es contemplen amb la profunditat que caldria als estudis reglats de disseny de moda. D’esta manera l’experiència els ha servit per conjugar inspiració amb investigació.

Exposició Alternativa Indumentària Valenciana

València 11/03/2015. Font: Blogdanses.es

Projectes de futur

Davant l’espectacular davantal pintat del vestit creat per Ana y el Arte, pintora de figuració malencònica amb tocs romàntics i l’única creadora de la mostra no dissenyadora de moda, les circumstancials guies de l’exposició em contem emocionades tots els gratificants projectes que l’èxit de l’exposició ha fet que estiguen conformant-se… ja pensen en completar la colecció amb més tratges i en traslladar la mateixa proposta a la indumentària masculina.

Així mateix comença a conformar-se la idea d’un passe públic de models en quan troben qui els patrocine. Algunes firmes comercials i comissions falleres ja s’hi han interessat.

Conclusió

Amb un goig renovat als sentits abandone el local d’una exposició que ha servit per juntar estes antigues companyes de professió i estudis, i que força a tots, creadores i espectadors, a la reflexió sobre el passat i el futur de la nostra tradició festera i cultural.

Tornant els meus pensaments cap als amics de blogdanses.es amb els que habitualment intercanvie impressions sobre tradició i indumentària, no puc evitar concloure que al nostre vestir tradicional no sols se li reclama la tornada als orígens… també el futur estira de les seues costures forçant una incorporació a la nostra moda del segle XXI, decidida i sense complexos.

Ubicació