Per Paco Chalmés Administrador de blogdanses Diumenge dia 15 de juny a Benimaclet tingué lloc un Sarau de Música tradicional que convocà més de 200 persones entre balladors i músics al local del Centre d’Instrucció Musical d’este barri de la capital. Fandangos, jotes, seguidilles, valencianes, i altres estils del ball tradicional dels valencians sonaren de les goles, guitarres i guitarrons en una sessió de música improvisada i arranjada sobre la marxa, com mana l’arrel popular d’este tipus d’esdeveniments. El Grup de danses l’Esvaraeta fou l’organitzador de l’acte, dintre de la setmana cultural “Benimaclet t’estime” que coordina el col·lectiu veïnal Benimaclet Viu. Vicent Marín, mestre de ball de l’Esvaraeta m’atén amablement per fer-ne un balanç del Sarau i per, com no, acabar parlant sobre el que més ens agrada: ball i música tradicional.
El Sarau de Benimaclet: una cita que es repetirà
El Sarau de Benimaclet no ha nascut per ser-ne una cita puntual, sino que té vocació de repetir-se cada any per convertir-se en un esdevenitmet de referència al calendari folklòric valencià. La gran acceptació del primerl Sarau així els ho ha fet entendre als membres de l’Esvaraeta, que están ja pensant en traslladar la convocatòria a un nou espai a l’aire lliure, a algún carrer o plaça de Benimaclet, encara per determinar, i si l’Ajuntament es mostra favorable a l’hora de tramitar els permisssos. Això farà que l’acte es faça encara més obert i popular.
Un bon moment per a la música i el ball tradicional valencians?
Aprofitant l’ocasió, li demane a Vicent Marín una avaluació sobre el panorama actual de la música i el ball tradicional a casa nostra. Vicent em respón que, a priori, sembla una bona època, ja que hi ha més grups de danses que mai, i més gent que mai involucrada amb el nostre folklore. Per un altra banda, és una època dolenta pel que fa a les actuacions, ja que si abans per a un grup com Alimara tenir huitanta o noranta actuacions a l’any era normal, ara ni de lluny s’arriba a eixa xifra. Però com la cultura popular sembla tossuda a l’hora de no doblegar-se davant les crisis i la falta de patrocinis, s’ha obert camí mitjançant l’activació de les seues vessants més populars i primigènies: els saraus i les dansaes, que es multipliquen al llarg i ample dels nostres pobles i barris. Les xarxes socials han sigut determinants en este fenòmen, ja que permeten difondre les convocatòries i vertebrar els interessats en continuar gaudint de la nostra cultura tradicional.
No url attribute defined!
0 Comentaris
Ho sentim, o algú ha furtat els comentaris i ha fugit o ningú n'ha deixat cap!
Però Tú pots ser el primer en fer-ho Deixa un comentari !