Blogdanses

Informant: Gabinet de Premsa Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana.

La Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana ha mostrat el seu satisfacció després de l’aprovació del Ministeri d’Educació, a petició de la Generalitat Valenciana, d’introduir el Cant d´Estill en les ensenyances professionals de música, però advertix del possible encorsetament al considerar l’escassa resposta que la mateixa mesura tinguè a l’àmbit de la dolçaina, i reivindica el paper de les associacions culturals sense ànim de lucre en eixe exercici de manteniment i defensa de les tradicions valencianes.

El president de la federació, Manuel Camarasa, va explicar que ¨esta decisió suposa un reconeixement a una part de la cultura tradicional valenciana i també als nostres senyals d’identitat, donant-li caràcter diferenciat¨ i es pregunta ¨quants cantaors sorgiran amb esta mesura¨ i afirma que hui com ahir, “l’autenticitat i diferenciació de la dansa en cada una de les regions es conserva gràcies a les associacions culturals (grups de dansa) sense anime de lucre de cada poble i província”.

Sobre la dolçaina, reconeguda ja oficialment i contemplada la seua inclusió en els conservatoris des de fa anys, només s’impartix en quatre centres oficials a València, dos a Alacant i cap en Castelló, mentre que el col·lectiu de músics de dolçaina supera els 5000 músics, amb la qual cosa el dit reconeixement oficial ha servit per a molt poc. Amb el Cant d’Estil podria passar quelcom pitjor perquè el col·lectiu no arriba al centenar amb estils i formes diferenciades en cada poble i regió, que cal respectar i protegir i no encorsetar ni globalitzar. En cas contrari seriael principi del fi del nostre volgut Cant d’Estil, en el seu estil mes pur.

La federació demana explicacions sobre quin tipus de tiulació serà necessària per a impartir les classes de Cant d´Estill i que dotació pressupostària hi haurà tenint en compte que per a les classes de dolçaina fa falta grau mitjà en les escoles i grau superior en els conservatoris. Espere que la Generalitat potencie en els conservatoris, i en els centres d’ensenyança primària, l’art tradicional valencià conservant-ho en el seu estat mes pur per a mantindre la seua riquesa des de la pròpia varietat de cada poble i comarca per ser un patrimoni cultural immaterial dels valencians.

El cant valencià, integrat entre el cant d’estil i les albaes, és, junt amb el flamenc d’Andalusia, la jota aragonesa i l’asturianada a Astúries, una de les més importants expressions de tradició oral d’Espanya.