Article previ
Següent Article
Blogdanses
veure més articles
- El Cant d’estil valencià torna a Campanar (València) després de 30 anys sense celebrar-se
- Manolo Marzal, president de l’Associació d’Estudis del Cant Valencià fa una valoració positiva de la inclusió del cant d’estil als conservatoris de música
- El Carme és l’altre barri del cap i casal que també ha recuperat esta tradició valenciana
Per Paco Chalmés. Co-administrador de Blogdanses.
Els silencis de la nit i les veus del cant d’estil valencià tornaren a retronar als pobletans carrers de Campanar (València) després de 30 anys sense fer-ho.
Fou en la passada nit del 18 de febrer, vespra de la festa de la Mare de Déu de Campanar, quan es recuperà la tradicional cantà i guitarrà d’este barri de València, antic poble de l’horta.
El cant d’estil és una manera de cantar a la valenciana, en la que els cantaors i cantaores s’arranquen per un dels quatre estils existentents (l’u, l’u iel dos, u i dotze o riberenca), amb una lletra ferida per un versador i acompanyats per rondalla amb instruments de vent i corda.
Menys conegut que les albaes, el cant d’estil integra amb aquestes el que s’anomena de manera genèrica Cant Valencià.
Cantà i guitarrà a Campanar: un retorn després de 30 anys
Amparo la Xiqueta de l’horta, Mª Josep de Castellar, Xavi de Bétera i Toni Rojas de Puçol, versats pel veterà Voro, foren els encarregats de posar veu i lletra a esta tradició recuperada per iniciativa dels clavaris de la Mare de Déu de Campanar d’enguany, ajudats en la tasca per l’Associació d’Estudis del Cant Valencià.
És precissament Manolo Marzal, president d’esta associació, el que ens parla de les causes que portaren a que la tradició de la cantà i la guitarrà a la Mare de Déu de Campanar desapareguera durant tant de temps dels carrers d’este antic poble de l’horta de València.
Manolo atribueix a una modernitat mal entesa l’arraconament del cant valencià de les festes de molts pobles valencians… fa 30 anys el cant, com tantes altres genuines tradicions valencianes, sucumbiren al terratrèmol d’unes modes que ens portaren altres músiques i costums. Els propis corrents al sí del cant valencià també feren desvirtuar en certa manera la puresa dels estils.
En qualsevol cas, sembla que el detonant que portà a que la cantà i guitarrà de Campanar deixara de celebrar-se fou la defunció del que fou el seu principal impulsor durant els darrers anys: el pare de Manolo, Manuel Marzal, el Xiquet de Mislata.
Hui en dia, tanmateix, els vents en favor de la tradició valenciana tornen a bufar de manera benévola, amb l’ajut de diverses iniciatives culturals que, com les de l’Associació d’Estudis del Cant Valencià, impulsen l’ensenyament i recuperació del nostre cant.
El Cant d’Estil, als conservatoris
Fa tan sols unes setmanes, des de la Conselleria d’Educació s’anunciava el reconeixement del Cant d’ Estil Valencià perquè siga impartit als Conservatoris.
Manolo Marzal fa una valoració positiva, i contradiu les opinions que fins ara han manifestat els temors que el conservatori homogenize massa les variants locals del nostre cant. Hui en dia, amb els mitjans amb que conta l’adminsitració, és la millor de les solucions per transmetre els secrets del cant a les noves generacions.
Manolo ens manifesta que precissament els qui ciritiquen la inclusió del cant valencià als conservatoris són precissament els qui mai han fet res pel reconeixement del cant; hui en dia -continúa- amb el mitjans que hi ha, el conservatori és la millor opció amb la que comptem, a falta d’un reivindicat Institut de Música Tradicional que mai s’ha materialitzat, i que amb el que a tots els amics del cant els agradaria comptar algún dia.
La del Carme és altra cantà històrica que s’hi recuperà l’any passat, també amb l’ajuda de l’Associació, després de diverses dècades sense celebrar-se . Enguany serà el proper dia 16 de març quan es viuràn al Barri del Carme de València les mateixes emocions que el Cant Valencià torna ja de nou a despertar als nostres barris i pobles, consolidant així la recuperació d’una tradició tan íntimamanet lligada a la nostra cultura.
No url attribute defined!
: una tradició recuperada després de trenta anys.){kind=link}
Ho sentim, o algú ha furtat els comentaris i ha fugit o ningú n'ha deixat cap!
Però Tú pots ser el primer en fer-ho Deixa un comentari !