Blogdanses

Per Paco Chalmés
Co-administrador de blogdanses

Activa, inquieta i plena de projectes. Eixa és l’empremta que em deixa Enri Rincón, membre del Grup riolenc de Danses Les Moreres, amb la qual parle en la sobretaula d’un dia assolellat del mes de maig.

En la conversa, Enri promet descobrir-me algunes de les sorpreses que tenen preparades per a la celebració del 10é aniversari del grup, i que oferiran als espectadors que acudisquen a gaudir de l’espectacle del proper dia 17 de maig a Riola, i que han titulat “A la Ribera d’Estellés”. En ell pretenen barrejar d’una manera ben original els balls tradicionals de la comarca –alguns d’ells restaurats d’antigues partitures i testimonis- amb els poemes de l’insigne poeta valencià.

10 anys conreant la tradició valenciana a Riola

Enri em conta que fou en 2004 quan un grup de persones de Riola van iniciar classes amb l’objectiu d’aprendre balls valencians alhora que recuperar i difondre les Danses de Riola, reconegudes com a herència cultural dels avantpassats de la població riberenca.

El 2007 és l’any de la constitució formal del Grup de Danses Les Moreres i des d’aleshores, i pel que intuïsc de les paraules d’Enri, els membres del grup no han parat d’aprofundir en la investigació apassionada al voltant de la música, balls, indumentària i, en definitiva, les tradicions populars de la cultura valenciana a la Ribera del Xúquer.

Dels resultats d’esta tasca investigadora del que més orgullosos estan a Les Moreres és de la recuperació de l’Aguinaldo de Riola, en col·laboració amb l’Escola de música de Riola; i de la restauració de la Jota de Riola, en col·laboració amb la Colla Brials.

Altra fita importantíssima per al grup fou la que s’esdevingué l’any passat, quan Riola es va convertir en la població amfitriona del primer Aplec de Danses a l’estil de la Ribera, que enguany repetirà la seua segona edició a Alginet.

Una exposició d’indumentària: altra fita per la commemoració

La passió que sent Enri per la cultura tradicional i la il·lusió per la celebració de la primera dècada de vida del seu grup de danses la porta a desvelar-me altra de les fites que tenen previstes per la commemoració: una exposició d’indumentària per al proper estiu, on s’exposaran reproduccions de peces de roba descrites als inventaris consultats a l’arxiu d’herències del segle XVIII de la Vila i Honor de Corbera, a la qual aleshores pertanyia Riola.

Arran d’esta investigació sobre indumentària, Enri em comenta que el grup ha arribat a conclusions que incorporaran d’ara endavant a la manera de vestir, com per exemple l’ús de determinats colors als guardapeus (faldes).

“La nostra cultura tradicional no és un sainet”

La conversa deriva cap a la valoració del panorama actual del folklore a terres valencianes. Enri és ben optimista al respecte, ja que constata un fort ressorgiment de l’interés per la cultura tradicional, que fins fa ben poc tenia certa mala imatge per part de determinats sectors ideològics i socials al País Valencià.

Precisament, amb l’espectacle del proper dia 17 de maig a Riola -continua Enri- el que volem demostrar és que “el folklore és també cultura en majúscules, susceptible de barrejar-se amb obres tan reconegudes com les de Vicent Andrés Estellés”.

A poc a poc estem demostrant –conclou Enri- que les nostres cançons i la nostra roba tradicionals no són un sainet, sinó una herència dels avantpassats que el poble s’està encarregant de mantenir ben viva . En este procés resulta clau que els sectors intel·lectuals de l’esquerra valenciana s’hagen reconciliat amb les nostres tradicions culturals i festives, i que els interlocutors més conservadors comencen a considerar des d’una perspectiva més identitària la nostra cultura tradicional.

Cal, això sí, que els grups de danses donen la talla, i assumisquen criteris propis i rigorosos a l’hora de desenvolupar la seua tasta de recuperació i difusió de la cultura tradicional.

“El futur passa per un nou viratge cap a la tradició”

Enri continua parlant sobre els projectes en els que que des de Les Moreres estan treballant, en una etapa que la mateixa entrevistada anomena com “de nou viratge cap a les fonts de la tradició”.

El contacte amb els majors i el recurs als arxius hi seran una constant a l’hora de continuar restaurant antics balls i abillaments.

La cita més immediata és el II Aplec de Danses de la Ribera, que tindrà lloc a Alginet el proper 5 de juliol. La participació en un aplec a Vic (Catalunya) ocuparà també els assajos del grup riolenc en les properes setmanes.

Però potser el projecte més il·lusionant és l’enregistrament en CD que volen fer de l’espectacle  “A la Ribera d’Estellés”  i per al qual començaran a buscar recolzament després de la seua estrena el proper dia 17 de maig. 

S’acaba la intensa xarrada amb Enri, que m’acomiada movent depressa cap a una altra cita, segons em conta, relacionada també amb la recuperació d’una dansa ritual d’algún poble veí. Marxe pensant en totes les “Enris” que en tants dels nostres pobles s’hi esforcen en la continuïtat de l’herència cultural dels nostres avantpassats. Pense que és gràcies a elles que podem gaudir del sò de la dolçaina als nostres carrers, de les danses a les solemnitats de les festes, dels balls populars a les celebracions… i de manera quasi inconscient, se’m dibuixa un somriure tranquil i molt pagat.

Més informació sobre el Grup de Danses Les Moreres a: la seua página de facebook. Puxeu ací.