Gran jornada viscuda a Castelló amb la XVI Trobada Veïnal de Dolçaina i Tabal el i 16é Concurs juvenil per intèrprets novellsArticle previ
Indumentària valenciana: reflexions i propostes des d'una òptica andalussaSegüent Article
ÚLTIMES NOTÍCIES
  • Sagueta Nova de Biar ens fa gaudir a PicanyaDifícil transmetre les sensacions viscudes el passat dissabte 28 d'octubre de 2017 a la Temporada de Folklore de Picanya amb l'Associació d'Estudis Tradicionals Sagueta Nova de Biar. Una execució dels balls rigorosa, espontània i sense posturejos innecessaris; [...]
  • Ja tenim ací la 6ª Temporada de Folklore Valencià de PicanyaJa tenim ací la 6ª Temporada de Folklore Valencià de Picanya, després de l'èxit de programació i assitència de públic de les temporades anteriors, el Grup de Danses Realenc amb [...]
  • En marxa la Setena Edició d’Arrelats Folk XàtivaEls dies 20 i 21 d’octubre podrem assistir a la setena edició d'Arrelats Folk, Mostra organitzada per l’Escola de Danses de Xàtiva. La presentació de la Mostra s’iniciarà el divendres [...]

Les Festes de Sant Antoni i la foguera de Canals

Article   0 Comentaris
Espai entre línies+- ATamany de Font+- Imprimir Este Article
Les Festes de Sant Antoni i la foguera de Canals

Xavi Delgado Franco

Xavi Delgado és geògraf i es dedica a temes de desenvolupament local, territori i patrimoni. Pugueu llegir altres coses seues al web www.alter21.es que a més a més coordina.

 

Cal que inicie aquest article reconeixent que no seré imparcial: Escric sobre el meu poble des d’un còmode exili a un poble veí i això m’obliga a ser més patriota que cap altre i fer demostració de canalinisme per damunt de tot dubte. I ara a parlar del que toca.

 

Alguns aclariments inicials: sobre els vítols, els festers i la foguera

 

Els vitols. En qualsevol moment de les festes es trobareu amb un/a canalí/na que es plantarà i amb totes les seues forces cridarà “Vítol i vítol al nostre patró del poble!” i els que l’envolten cridaran “Vítol!” com a contestació. No cal que fugiu ni que tingueu por, és un crit festiu i molt a sovint es “tira un vítol” com un complit a una o vàries persones, a l’entrada a una casa o perquè apeteix. A altres pobles veïns també es tiren vitols en similars circumstàncies i altres diuen que els reserven per a les processons. Cadascú com li vinga de gust. Ací podeu trobar un vídeo on es veu sobre el terreny: http://www.youtube.com/watch?v=Q3AhMWgFt-Y

Els festers.  És el grup de persones encarregat d’organitzar les festes i recaptar la major part dels diners per a pagar-les. Tenen dues figures centrals, el Bandera que porta la bandera del sant i el Cuiros que per desgràcia per alguns ja no porta els cuiros plens de vi que carregava antigament. Al costat dels festers hi ha una cort de festeres amb festera de gràcia inclosa i festers infantils. Per a ser fester cal apuntar-se (normalment tots els anys s’obre termini) i esperar pacientment fins que toque torn. L’espera actual és de vàries dècades. El més normal es que s’apunte una colla d’amics entre la que es sortegen els llocs del bandera i el cuiros. A alguns actes de la festa, els festers conten amb uns ajudants voluntaris: “els portadors”.

La Foguera. És l’element central de la festa i la seua crema el principal acte d’inauguració. La construeixen gent del poble, en una feina que en les darreres dècades s’ha professionalitzat i que acaba per crear la foguera més gran del món. Es fa principalment amb troncs i llenya de pi (encara que de vegades es poden trobar altres arbres en la seua composició) i el costum des de fa dècades es que es remate amb un taronger. Des de fa alguns anys es bateja amb un nom cada foguera, el que ha generat polèmiques amb els que diuen que ja és prou dir-li Foguera de Sant Antoni. La d’enguany (2014) ha rebut el nom de “La Gran Monumental”, no és sap si en referència al propi monument o a algun ego… La Foguera tal i com la coneguem es va crear el segle XVII i com hereva d’altres anteriors. A més a més sembla que segons autors com Sivera Font al llarg de l’altre s’encenien altres fogueres com les dedicades a Sant Antoni de Pàdua en juny.

 

Entrem en matèria: el cicle fester de Sant Antoni a Canals

 

Tot i que es pot considerar que el cicle festiu de Sant Antoni en Canals dura tot un any si es tenen en compte la dedicació dels festers i els actes que organitzen per a recaptar diners, repartir càrrecs i preparar les festes; la primera gran fita festiva es produeix amb “L’Entrada de la Primera Soca” o “Les Soques”. En la mitjanit que separa el 7 del 8 de desembre, només tocar les campanes les dotze; tirs de cavalleries arrosseguen els primers troncs i arbres del que serà la foguera. Feta aquesta primera descàrrega els festers reparteixen dolç i pastes típics de l’època: Coques de sagí, pastissets de moniato, rotllets d’anís… i també cacaus, figues seques i mistela per a combatre el fred de la nit.

La Foguera comença a construir-se el primer dia de l’any a les quatre de la vesprada. Envoltats de cares de gent amb ressaca els festers i la colla de constructors de la Foguera fan “La Plantada del Pi”, és a dir: Planten i falquen el pi central que serà la columna vertebral de la Foguera. El 15 de gener per la vesprada es fa “L’entrega de la Foguera” per part dels constructors als festers i des de fa uns anys s’aprofita per a fer un sopar popular amb entrepans repartits entre els assistents. Diu la llegenda que si les xicones li peguen tres voltes en el sentit adequat, Sant Antoni li trobarà parella eixe any. La meua dona diu que jo soc prova vivent, però que no pot respondre per la qualitat del resultat; especialment al meu cas.

El 16 de gener per la vesprada comencen les festes patronals pròpiament dites. El primer gran acte és la recollida de la bandera per part dels festers i el “Primer Vítol” (ací podeu vore’l: http://www.youtube.com/watch?v=mVtjL2I6vG0). Després es fa una desfilada de carrosses que segueix Els Parells Infantils.  Aquestos són el Bandera i el Cuiros infantils que al llom de cavalls es dediquen a tirar joguines i llepolies seguits d’altres carrosses (amb la resta de festers infantils, amb la Cort d’honor, etc…) que també tiren el mateix. Més tard i després d’una missa major a les 21:00 s’encen la Foguera i es dona inici a una nit de sopar i festa que culmina ja de bon matí quan la gent acudeix a esmorzar torrant carn i embotits amb les brases de la Foguera. Com que la pira es tan gran i la calor tan intensa molts han construït graelles amb mànecs molt llargs per a poder pegar la volta a la carn sense acostar-se massa a les brases. Els més enginyosos posen rodes a eixes graelles i els més pocasoltes (com jo) el que fan es pegar carreres i tornar a tota velocitat per tal de poder comprovar com marxa la torrada i pegar-li la volta si cal.

El matí del 17 de gener hi ha una despertà i alguns actes menors, però al migdia es sent la tradicional mascletà. Per la vesprada es celebra la processó que és el principal acte del dia. Aquesta és una processó singular, no per la imatge del sant o pel recorregut, sinó per comportament dels assistents que pot semblar estrany als que estan acostumats a altres processons centrades en el patiment o la penitència com les de Setmana Santa. Ací la devoció pel Sant s’expressa en un to festiu. De primeres es costum que la gent tire vitols a les imatges de Sant Antoni que es troben al recorregut de la processó, al passar per davant de la pròpia casa o al trobar-se entre el públic amb coneguts. També es prou normal que un grup de participants faça una parada per tal d’entrar a una casa i beure i menjar per a reintegrar-se després a la processó… Un poc com l’avituallament dels ciclistes. El resultat és una processó relaxada i festiva que no encaixa en alguns esquemes mentals. La tradició és que el grup d’amics o familiars que l’ha feta junts la done per acabada tirant un vítol davant de la figura del sant que presideix l’altar major de l’església i deixe allà el ciri com a almoina tot i que alguns s’estimen més guardar-lo o tirar-lo a les brases de la Foguera que encara es cremen davant la porta del temple.

El 18 de gener és el dia dels Parells, potser el més singular de tots. Els actes festius comencen pel matí a la porta de l’església d’on ja s’han retirat els troncs i cendres de la Foguera (continuaran cremant-se per dies a un bancal) i on es fa la benedicció dels animals (de totes classes excepte cavalleries, ja voreu perquè). En acabar aquest acte Els Parells comencen el seu recorregut: El Bandera i el Cuiros a cavall i la resta dels festers en un camió, es dediquen a llançar joguines, llepolies i altres elements pels carrers del poble seguits per grans i menuts. El recorregut acaba allà les 18:00 amb Les Voltes,  moment en que la comitiva pega tres voltes a la Plaça i l’església i es parteix en dos anant a la casa del Bandera i del Cuiros on s’acabarà de tirar el que queda (un vídeo ací: http://www.youtube.com/watch?v=D0mF4wMsDLc). D’ací ja toca tancar la paradeta i en caure la nit fer un berenar-sopar de cassola que ajude a recuperar les forces. La tradició marca que les colles d’amics esmorzen junts eixe dia i que vagen de casa en casa menjant i bevent amb l’obligació de tirar un vítol a cada casa que s’entra. Antigament les cases s’obrien i qualsevol podia entrar a menjar i beure, una tradició que s’ha restringit els darrers anys. Moltes colles contracten bandes, xarangues o dolçainers i tabaleters per a que els acompanyen eixe dia i alguns van disfressats en una mena de carnestoltes avançades.

L’origen de la celebració singular del Dia dels Parells sembla que es deu a la fi d’un costum anterior. En altres temps eixe dia els llauradors del poble estaven forçats a treballar debades terres eclesiàstiques. Aquells que sols tenien un animal devien de trobar altre llaurador amb el qual “aparellar” el seu per a llaurar, eixe seria l’origen del nom de la festa. En abolir-se aquesta obligació la gent va continuar congregant-se amb les seues cavalleries per a fer un recorregut pel poble liderats pel Bandera i pel Cuiros (que estava al càrrec del “combustible” que anaven bevent els genets) tirant dolços i joguines celebrant la fi del privilegi eclesiàstic.

El cicle festiu es tanca el primer diumenge després de les festes quan a la plaça de l’Esgléssia (que es diu realment “Plaça Major”) es celebra al migdia La Benedicció de les Cavalleries a la que acudeixen tant genets com gent amb carros, un vestigi de quan aquestos animals i es seus propietaris estaven enfeinats el Dia dels Parells i no podien acudir a la mateixa benedicció que la resta.

No url attribute defined!
Article   0 Comentaris

Amb la col·laboració de:

novembre, 2017

Opcions d'ordenació

24nov(nov 24)20:30Aldaia: Qué flamenca que sóc20:30 Tama Teatre Auditori d'Aldaia, AV. de la Música, 11, 46960 ALDAIA, Spain

26nov(nov 26)12:00Jesus Pobre: Concert música festera12:00 Mercat Riu Rau de Jesús Pobre

COL·LOCACIÓ DEL MOCADOR DE PIT

Col·locació del mocador de pit - CAP 9 Col·locació creuat per dins

Col·locació del mocador de pit - CAP 8 Col·locació dins del gipó - per dins

CATEGORIES

Arxius

Login

Lost your password?
X