Imatges de la Muixeranga de València al Mercat dels Borja de Llombai. 25/01/2015Article previ
Pel febrer les danses al carrer: S'acosten les recuperades danses de SuecaSegüent Article
ÚLTIMES NOTÍCIES

La festa de Sant Antoni als Ports: Una festa molt identificada amb un territori i la seua gent.

Espai entre línies+- ATamany de Font+- Imprimir Este Article
La festa de Sant Antoni als Ports: Una festa molt identificada amb un territori i la seua gent.
Articles relacionats

Per Carles Rodrigo Alfonso

 

Al llarg dels caps de setmana de gener i febrer es celebra a molts pobles dels Ports la seua festa al voltant de sant Antoni Abat, el del Porquet o de les Barbes Blanques, amb la singular Santantonada. Al cap de setmana anterior al dia del sant, el 17 de gener, va celebrar-se a Olocau del rey i a Castellfort. Va tenir continuació al cap de setmana més proper a la festivitat de sant Antoni, enguany coincidents al caure en dissabte, amb els actes a Morella, Vilafranca, Forcall, Castellfort, Villores o Sorita. Posteriorment s’ha prolongat la celebració durant el següents, en el marc del calendari de distribució de la festivitat, com La Mata, Herbers o Palanques el posterior, Cinctorres el darrer del mes de gener, Portell al voltant del 6-8 de febrer per tancar el cicle d’enguany a la Todolella el cap de setmana abans de Carnestoltes. Qui redacta aquest article, després de haver gaudit al llarg d’anys d’aquestes festes i especialment de les Santantonades a diferents pobles (és part del calendari anual personal), enguany ha pogut tornar, un altra volta més, a les de Villores i Sorita. Per tant les fotos que acompanyen aquest article, corresponen exclusivament a la Santantonada de 2015, la major part de Villores i alguna d’elles a Sorita com les del Bandejament del Gall.

 

La justificació i singularitat de la festa de sant Antoni Abat.

A aquesta festa, esdeveniment festiu tan estés i popular a les comarques castellonenques, cada dia més coneguda també fora, es desenvolupava un conjunt d’actes al voltant de la figura de sant Antoni, el protector i purificador dels animals, la terra i les collites, cristianització de l’anterior celebració del solstici d’hivern. Com be descriu l’antropòleg Antoni Ariño pel que fa a la seua justificació: “El centre de la festa el constitueix la demanda d’aquesta al sant per a l’èxit de l’empresa agrària familiar i col.lectiva. No sols es demana benedicció per als animals sino també per que les persones i tots mengen coca beneïda” (ARIÑO, A., 1988, pag. 267). Tot i l’evocació de la figura del sant i amb ella la cristianització de la festa són ben conegudes les seues arrels precristianes. Per Antoni Ariño al voltant de la festa hi ha fins i tot més elements que podien interpretar-se com a cerimonials de purificació i de victòria sobre el mal, com la foguera i els dimonis (ARIÑO, A, 1988, pag. 267). Per allò d’entrar en matèria cal tenir present que el foc, un element considerat purificador i origen de la vida, ha estat objecte de culte en diverses societats i periòdes històrics. D’ahí per alguns l’origen de la festa. D’altres el vinculen als solsticis, a la llum del dia. Això també justifica la relevància del foc i les fogueres a les festes dels mateixos sant Antoni i sant Joan, com planteja l’antropòleg i estudiós d’aquesta festa Henri Bouché, tot i la més puntual presència seua en alguns llocs per sant Blai i les modernes festes de les Falles i les seues germanes les Fogueres. El cas és que amb el sincretisme cultural impulsat per l’Esglèsia, la cristianització de festes i de santuaris ancestrals (si no pots amb el teu enemic cal unir-se amb ell), ja al segle XIV hi ha referències a la celebració de sant Antoni i la seua festa. Com recull Henri Bouché el Papa Gregori al segle VI fou l’artifex del canvi: “amb l’objectiu de conferir un nou significat als mites pagans i dotar-los d’aquesta forma, d’un sentit cristià” (BOUCHÉ, H., 2014, pag. 23). En qualsevol cas, enllà les motivacions, aquests són dies de trobada, de festa, de participació popular, en el context de densos programes d’actes amb el foc com a element clau. Aquesta festa és cada vegada més coneguda i popular fora dels Ports, amb les seues conseqüències positives i alhora també negatives per altra banda. La festa als Ports té en comú amb d’altres comarques castellonenques la presència de la Barraca, la gran estructura de fusta i llenya situada a un lloc central del poble i que acaba en foguera la nit anterior al dia de sant Antoni. També és comuna la celebració d’altres actes com dianes, celebracions religioses, festius com menjars o competicions populars, fins i tot sovint ho era el Tropell o carrera de cavalleries pels carrers del poble. A diferència d’altres comarques castellonenques la principal singularitat de la celebració dels pobles dels Ports ha estat i està el desenvolupament de rituals més o menys complexos al voltant de la Barraca i la foguera: la Santantonada. La seua singularitat rau principalment en la Santantonada o cercavila al voltant de sant Antoni i els Botargues, que culmina amb l’entrada del sant al foc, la coneguda també com la Diablera, així com en algún cas la tradicional representació de la vida i les temptacions que va sofrir el sant.

 

L’organització de la festa.

L’antropòleg Henri Bouché, qui ha estudiat aquesta festa a molts pobles al llarg dels anys, ha sintetitzat molt bé el seu esquema organitzatiu a les comarques castellonenques, tot i el matissos locals, que ell sistematitza així: – Actes preparatoris celebrats els dies precedents: nomenament de majorals de la festa, arreplegada dels troncs i la llenya, elaboració de pastes típiques, amb els consegüents dinars i sopars festius. En algún cas ja s’inicien el mes de desembre, com a Forcall tradicionalment el segon dia de Nadal, el 26 de desembre (SEGURA FERRER, J. i J., 2014). – Celebracions del dia o dies precedents a la festa: anunci, muntatge de la barraca, encesa d’una foguera comunal i en el seu cas de particulars, i la Santantonada amb labenedicció d’animals, la “Matxà”, el Tropell, el Bandejament del Gall, la Diablera i la cremada de la barraca, amb l’adicció del ball com a cloenda. És el dia més dinàmic i singular de la festa com bé descriu Antoni Ariño: “La majoria d’actes pels quals han mostrat interés els etnòlegs i els folkloristas se situen en la vespra: la Diablera, la Foguera, la Matxada, la Funció de Sant Antoni” (ARIÑO, A., 1988, pag. 257). Así encara es compleix més allò de que “de la festa, la vespra” Per als que no coneixen la festa la “Matxà” és el nom que rep el recorregut pels carrers del poble de la comitiva de cavalleries beneïdes, tradicionalment matxos en la seua major part d’ahí la denominació, els valuosos animals que ben guarnits caminen pel ramal dels seus amos. Pel que fa al Tropell i en paraules d’Henri Bouché “el Tropell es feia i es fa a continuació de la Matxà. És una carrera d’animals a pél, sense muntura ni sobrellom i en la qual pot participar qualsevol genet, no cal ser mayoral” (BOUCHÉ, H., 2014, pag. 58). El Bandejament del Gall presenta una imatge més difosa pels mitjans de comunicació a altres contrades, és la competició dels veïns muntats sobre les seues cavalleries que han d’agafar i estirar el cap d’un gall penjat cara avall d’una corda. Finalment en el marc de la Santantonada la Diablera és el recorregut pels carrers del poble de la comitiva que darrere la música i la llum integren sant Antoni (en algún poble també altre sant com sant Pau); els Botargues o dimonis (vestits amb granota blanca amb banyes i decorada amb simbols lineals i figures d’animals) i altres personatges com la Filoseta (un home disfressat de dona provocativa que evoca les temptacions que va patir sant Antoni). – El dia de la festa: dinar, missa, processons, romeries, benediccions i altres actes religiosos, a més a més de les corregudes i altres competicions, etc., en algun poble amb la Llaurada. La Llaurada és un conjunt de personatges i escenas evocadores de les tradicionals activitats agrícoles, abans amb algún acte més competitiu amb cavalleries, que completa el singular Contrabando, com té lloc encara a Morella i també es va fer a Sorita.

 

L’adaptació de la festa de sant Antoni als nous temps.

En qualsevol cas com a altres de les nostres festes, ja ha estat exposat adés, la festa no sols presenta variables tradicionals locals sino que mostra les adaptacions dels darrers anys, després d’un periode de crisi i altre recent de reviscolament. Uns actes han desaparegut i altres es mantenen tot i que la varietat dificulta sintetitzar en unes línies la seua descripció. La crisi de la festa en general pels canvis als ritmes laborals i a més a més per la gran despoblació als pobles més petits, va provocar, d’entrada, un canvi al calendari de celebració. Poc a poc els pobles van haver de traslladar la celebració al cap de setmana més proper, com va passar a llocs de festa tan coneguda com Borriol el 1971 o Vilanova d’Alcolea el 1974. Al cas dels Ports, Morella, Forcall i Vilafranca, els de més entitat comarcal, van fer el mateix, com es manté actualment, mentre a d’altres més menuts la celebració encara es prolonga en successius caps de setmana fins que té lloc al més tardà, la Todolella, poc abans de la Quaresma. També els actes que abans tenien lloc en tres i quatre dies consecutius sovint es concentren en dos o tres d’un mateix cap de setmana i algún més a l’anterior o posterior. En el context dels canvis del temps alguns actes com el Tropell han desaparegut o han limitat la seua celebració a molts llocs. Afortunadament els darrers anys es recuperen actes tradicionals i alguns elements festius en un context de reviscolament i revalorització de la festa. Aquest darrer cas és l’eixida al carrer de la figura de la Cucafera a Morella o de la representació de la vida del sant a Olocau del Rey enguany, nou anys després de la seua desaparició. Sovint els actes s’adapten als nous temps com passa a les benediccions d’animals i la “Matxà”, ara en bona part amb cavalleries de lloguer o propietat d’aficionats que porten varies, quan no limitada a alguna cavalleria solitària. Actualment, com a tants altres llocs, predominen els animals de companya front al costum tradicional d’anar amb la cavalleria o cavalleries de cada casa. També mereix destacar la pervivència, després de la seua pràctica erradicació, del Bandejament del Gall, a hores d’ara celebrat amb un gall ja mort o de plàstic (a Sorita ara és un acte divertit per a xiquets joves muntats sobre algún cavall i molts burros que des de la seua montura intenten despenjar estirant el gall de plàstic que es bandeja).

 

 

La instal.lació de la Barraca i el desenvolupament de la Santantonada.

Si un element resulta identificatiu de les santantonades de molts municipis castellonencs i tots els dels Ports és la Barraca. Una Barraca és una estructura piramidal situada en un lloc central d’un poble, bastida pels veïns amb la fusta i la llenya arreplegada i sovint conduida al poble en un ambient festiu. Com descriu Antoni Ariño: “La llenya grossa, troncs i pins, l’aportaven normalment els clavaris o aquells a qui ells encomanassen. A vegades, com hem vist, tant la tala dels pins com el seu arrossegament fins al poble estaven perfectament ritualitzats: Benassal, Forcall, Sorita o Borriol” (ARIÑO, 1988, pag. 255). Pot ser a Vilafranca aquest acte, l’eixida i posterior entrada de la malea, assoleix el màxim nivell. Ací encara es carrega a llom de cavalleries mentre a Borriol s’ha entrat tradicionalment amb carros adornats. “En algunes ocasions, com al cas de Vilafranca, aquesta recepció simula una escena en la qual l’autoritat sorprén els arrossegadors com si d’un furt es tractàs” (ARIÑO, 1988, pag. 256), és l’acte conegut com Alto a la Malea. Segons Ariño pot tenir relació amb la pèrduda de drets comunals o el conflicte latent entre propietat comunal i privada. Tornant a la Barraca, al voltant del tronc central, el Maio (la Tronca a Cinctorres o lo Tronc a La Jana), es disposa mitja dotzena de troncs, les costelles, lligades a l’extrem superior amb una cadena. Eixa estructura s’ompli de llenya verda, bàsicament pi i ginebre. Al capdamunt, com a remat, es col.loca la capolla, una branca vertical. A alguns pobles l’estructura deixa un habitacle a la part baixa, amb dos accesos oposats, a d’altres llocs no existeix. A alguns pobles, cas de Morella i de Cinctorres, es fa la representació de la vida i les temptacions del sant, al primer d’ells encara front la Barraca i a les portes de l’arxiprestal, amb la participació de personatges tradicionals com Morondo o Luzbel. Ja ha estat exposat que als Ports la major singularitat de la festa és la Santontonada al voltant de la seua Barraca són la Diablera i la representació de la vida del sant. La Santanonada és descrita en paraules dels forcallans Juan Manuel i Joaquín Segura Ferrer: “no és un altra cosa que una cercavila o passacarrer en qué desfilen diferents personatges que representen les vicissituts de sant Antoni i el su ajudant sant Pau el simple en el seu retir a la Tebaida” (SEGURA FERRER, J.M. i J., 2014, pag. 205). Pel que fa a la representació el diable es presenta sota diverses apariències, entre elles la dona temptadora per provocar la caiguda del sant. Com descriu Antoni Ariño la Barraca, més tard convertida en la foguera, “on és convertirà previàment en l’escenari d’una representació hagiogràfica i acompleix el paper de barraca del sant” (ARIÑO, A., 1988, pag. 257). La Santantonada que inclou la cremada de la Barraca transformada en monumental foguera per l’acció del foc, és un moment molt relevant de la festa, espectacular en la nit d’hivern. Als pobles on la part inferior de la barraca està buida era costum que el moment de l’encesa sant Antoni, empaitat per la Diablera, es refugiara dins la Barraca per una banda abans d’eixir per l’altra quan el foc es feia insoportable. A hores d’ara aquest pas ritual ha estat substituït pel tropell humà dels assistents que passen tantes voltes com el foc ho permet.

 

Els preparatius de la Barraca a Villores.

Com a estat comentat al principi, com a mostra de la celebració de la festa en l’actualitat, el poble de Villores, on he estat enguany de nou, pot ser un bon exemple. Villores, amb 42 habitants empadronats, evidentment menys efectivament residents, situat a la vall del Bergantes, és un dels que mantenen la festa i aquesta fins i tot ha reviscolat. A grans trets es manté la festa tradicional, molt viva, tot i els canvis que enllà la pràctica desaparició de les cavalleries, des de la meua experiència personal de més d’un quart de segle, trobe més evidents a l’ambient en general. És cert que la festa s’ha “adornat” una miqueta, en eixe context de revalorització i estimació local de la mateixa, d’enriquir l’espectacle per als foranis, com per altra banda s’observa a tants pobles i tantes festes. Tot i això la disminució de la població local, el seu menor pes front la major afluència de forasters com un servidor, els canvis socials en qüestions com alguns comportaments, etc., fan que siga més patent el canvi a l’entorn que al cor. En Villores el cap de setmana anterior a la celebració els veïns amb els fills del poble residents fora, sobretot a Catalunya i altres municipis valencians, acudeixen a la muntanya a pels troncs i la llenya, amb el corresponent dinar i la beguda que acompanya. La participació a les festes de qualsevol poble rural dels fills del poble emigrats o els seus descendents, també cada vegada més d’altres persones forànies vinculades voluntariàriament al mateix són un element clau. El matí de la celebració s’alça l’estructura de la Barraca a la plaça de la Bassa, al centre del poble. Després de la parada del dinar és l’hora de vestir la Barraca, amb l’ajuda d’escales de mà per poder pujar el material. Com a altres pobles és moment de treball i també d’alegria i retrobada amb familiars, amics i coneguts. La caiguda del sol marca l’encesa de la foguera situada front a la Barraca, font de calor permanent pels presents i de pervivència del foc durant la festa.

 

La Santantonada a Villores.

Després de finalitzar el muntatge de la Barraca, de la visita al baret o de la conversa vora el foc a la plaça, a les vuit els veïns es reuneixen al local social del poble per un sopar de germanor (un d’eixos locals per aquestes activitats que disposen tots els nostres pobles d’hivern rigorós). A les deu la gent es reuneix a la plaça, front l’ajuntament i l’esglèsia, on dolçainers i tabaleters ja estàn a punt per participar en la benedicció d’animals. Poc després arriben els dos homes encarregats d’enllumenar en la foscor de la nit amb el seu foc. Es tracta del Cremaller i el seu ajudant, amb l’atxa o teer on es crema tees de futsta. Ambdós vesteixen amb grans capes de llana i capells de feltre. Un d’ells porta l’atxa i l’altre el cabàs amb la llenya necessària per mantindre encés el foc al llarg del recorregut. Enguany el rector a més a més dels xicotets animals domèstics va beneïr el burro que resta al poble. Pel que sembla em faig major perque recorde quan encara eren vora una decena de cavalleries locals. A continuació els beneïts i els seus amos, darrere el burro on el seu genet porta el penó de sant Antoni, precedits per la música, far un recorregut pel poble, la Matxà, per tornar de nou a la plaça. L’itinerari inclou el donar la volta a la Barraca. Dins l’ajuntament els participants a la Diablera es vesteixen, uns de Botargues o dimonis, altre de sant Antoni i algú de dona temptadora. La festa s’anima amb l’eixida des de l’ajuntament de sant Antoni, amb barba postissa, vestit amb gran capa de llana fosca, el crucifixe a una mà i el bàcul a l’altra, arrosegat amb una corda pels botargues. Els botargues arroseguen pels carrers al sant duguent-lo cap al seu destí: el foc a la Barraca. Aquests, representació del dimoni com evidència el seu vestit, porten a les mans unes tralles curtes de tela amb que colpegen el terra i també a aquells que no reneguen del pecat agenollant-se quan sant Antoni alça la seua creu al seu davant. Tradicionalment ballen al so de la dolçaina. Com als altres pobles tradicionalment han colpejat l’esquena del sant, qui duia en la mateixa una bufeta d’animal que al ser colpejada produia més soroll, amb un so característic. Els Botargues corren, boten, criden i colpegen si cal, perseguint sobretot les dones, espentant als presents. La Filosa amb els seus moviments completa l’animada comitiva. En alguns pobles, com Forcall, sant Antoni va acompanyat de sant Pau, vestit de manera semblant, amb els Evangelis a una mà i un bastonet a l’altra. A continuació i al llarg d’un parell d’hores, darrere la llum esmorteïda de les flames de l’atxa, els dolçainers i tabaleters, sant Antoni i la Diablera, la colla de Botargues, seguits de veïns i visitants, recorren els pocs carrer del poble. La música de la dolçaina i el tabalet, el soroll dels Botargues, en ocasions els crits de la gent, donen ambient a aquest espectable colorista en la foscor i la frescor de la nit (entre quatre i cinc sota zero a eixes hores de la nit del passat dissabte 17 de gener). Un senyal del canvi dels temps, per altra banda patent a la nostra vida en general, és la quantitat de gent que fotografia i filma la festa, més evident en la nit, fins semblar en algun moment més bé un passacarrer de japonesos. Al cas de Villores la Diablera es prolonga un parell d’hores per una singularitat local. És costum de Villores obrir moltes de les cases a sant Antoni i la seua comitiva per oferir-los alguns dolços i fruits secs, alhora que per recuperar les forces amb glops de vi i licor. Sant Antoni i els Botargues entren a la sala d’accés d’una vintena de cases, seguits d’alguns dels acompanyants, generalment entre crits, càntics, bots i fins i tot espentades, mentre braços alçats es passen els barrals. Cap al final del recorregut, al carrer de la Font, el passacarrer s’escampa pel cansament alhora que l’animació s’incrementa una miqueta com a conseqüència de la ingesta. Finalitzat el recorregut sant Antoni i companyia roden la Barraca com a pas previ a la seua encesa. Arribat aquest moment els Botargues fan una dansa i amb l’atxa s’encen la Barraca pel seu interior. Així s’inicia el pas pel seu cor per part dels presents. El rebombori assoleix ara el màxim nivell entre les carreres, l’abundant fum per la cremada de la llenya verda i un foc cada volta més intens. Molta gent travessa per dins totes les vegades que pot sota una pluja d’espurnes. Estic convençut de que moltes persones mantenen el record de Villores i d’altres pobles comarcals amb les barraques enceses a la seua roba foradada per les espurnes. Aquest pas es realitza fins que el perill obliga als festers a tancar el trànsit. La cremada culmina entre una intensa calor i el resplendor del foc, un espectacle que als darrers anys també compta amb la presència dels bombers, un altra mostra dels canvis del temps i la difusió a tots els nivells de les mesures de seguretat. Per aquells que encara volen prolongar la festa, ara ja la matinada del dia següent, el programa es completa amb la verbena, que també ací com a tants pobles dels Ports s’ha consolidat. Si aneu a Villores a més a més de passejar els seus carrers i voltants no s’oblideu de visitar el seu conjunt d’eres i pallers, on també gaudir de les seues panoràmiques dels voltants. Per la seua configuració, estat de conservació i magnífica panelització d’interpretació és un interessant conjunt etnològic.

 

Bibliografia sobre la festa.

Per informar-se sobre la festa de sant Antoni existeix una bibliografia abundant, fins i tot pel que fa a la celebració específica als Ports, amb diverses publicacions editades als darrers anys, una mostra més de l’interés creixent. En qualsevol cas per allò de ser clàssics vigents o interessants publicacions recents, amb referències a pobles de diferents comarques, així com d’haver-se utilitzat per redactar aquest article puc destacar entre altres les següents: – ARIÑO, A. Temes d’Etnografia Valenciana. Vol. IV. Festes, rituals i creences. Institució Valenciana d’Estudis i Investigació. Edicions Alfons el Magnànim. 1988. – BOUCHE J. H. La Santantonada i el foc a Forcall. Diputació de Castelló. 2013. – BOUCHE J. H. San Antonio Abad en Borriol. Diputació de Castelló. 2014. – COMISSIÓ DE PATRIMONI DE VILANOVA D’ALCOLEA (María Pilar Bellés Bellés, María Amparo Calduch Ferreres, Maribel Campos Rambla, Magí Espinach Briansó, Eugenio Trilles Fabregat, Victoria Valls Tena). La festa de sant Antoni a Vilanova d’Alcolea. Diputació de Castelló 2014. -MONFERRER, A. Sant Antoni, sant valencià. Consell valencià de Cultura. 1993. – SEGURA FERRER, J.M. I J. La festa de sant Antoni Abat a Forcall. Actes de les terceres jornades d’estudi sobre la festa de sant Antoni Abat. Associació Cultural La Pebrella. 2014.

3 Comentaris.

  1. José Vicente Castel Ariño 22:02, febr. 03, 2015

    Molt bon article.

    només comentar dos cosetes, la paraula matxà practicament no s’utilitza, ací s’ha dit sempre “la provessó dels matxos” o “la volta dels matxos”.

    tampoc he sentit mai la paraula “tropell”, a Morella es deia les pasaes dels parells i a Portell “la borricá”a forcall les corregudes dels parells, clar en aquest cas desconec si la paraula ere utilitzada en altres pobles on antigament es feie.

    T’has deixat sant Antoni i sant Blai d’Ortells que es cel.lebra aquest cap de setmana.

    Moltes grácies per vindre a viure les fetes de Sant antoni de la nostra comarca.

    P.D:
    quasi es de risa,pero fa 20 anys que vaig a tocar la gaita a villores i no tinc cap foto, si pot ser agrairía molt si em pugueres fer aplegar la que tens publicada ací

    Respondre
    • admin 15:25, febr. 16, 2015

      Hola José Vicente, gràcies pels teus comentaris. M’alegre de que t’haja agradat l’article i tens tota la raó. Si estic acostumat a sentir la provessó o la volta dels matxos no tant les pasaes dels parells o la borricà perque crec, si la memòria no em falla, que no he arribat a veure alguna. Al redactar he utilitzat les denominacions més esteses, conscient de que canvien d’un poble a un altre i més d’una a un alta comarca.

      > Respecte a Hortells (diuen que és la forma més correcta tot i que també estic acostumat a posar Ortells), vaig estar un any a la festa però com al redactar no estava segur de que es celebrara enguany, no vaig trobar informació actualitzada, i per no ficar la pota vaig decidir millor no dir res. De totes maneres tampoc volia fer una llista completa perque segur que em deixava algú. Gràcies per la teua informació ja que així puc estar més al dia.

      > Per altra banda, gràcies per participar en el manteniment d’una festa i un patrimoni tan espectacular. Per cert, vaig escriure dolçainer i no gaiter tot i que és la forma habitual per allò de no complicar més l’article amb explicacions. Pense que gaiter no s’utilitza a les comarques litorals però a banda de ser comuna als Ports també s’utilitza a altres, en valencià o en castellà com al Rincón de Ademuz on diuen gaitero.

      > Pense que ens coneixem, al menys de vista, a l’estar de gaiter en Villores, no sols per sant Antoni o perque jo vaja sovint pels Ports sino a més a més perque sense anar més lluny vaig viure un any, fa dos anys, a Morella.

      > Gràcies per el video que ens has fet arribar, a banda d’interessant ´m’ha segut d’utilitat. Via mail t’adjunte la foto que em comentes. Si el meu fill, que ja té historial de festa de sant Antoni, em passa alguna millor intentaré fer arribar un altra.

      Respondre
  2. José Vicente Castel Ariño 22:11, febr. 03, 2015

    Ací et deixo un video de Sant Antoni de Xiva de Morella en 1972 on es veuen les corregudes dels parells.

    Respondre

Deixa el teu comentari

La teua dirección de correu electrònic no es publicarà. Els camps requerits están marcats *

juliol 2017

diss1jul18:00- 23:59Benaguasil: VIII nit de la dolçaina18:00 - 23:59 Ateneu de Benaguasil (antiga estació)Ateneu de Benaguasil (antiga estació)

diss1jul23:00Albal: Sarau de ball valencià23:00 Plaça Església. Albal.Plaça Església. Albal.

dij13jul - 16Tot el diaMora d'Ebre: V Ebrefolk(Tot el dia) Mora d\'EbreMora d'Ebre

COL·LOCACIÓ DEL MOCADOR DE PIT

Col·locació del mocador de pit - CAP 9 Col·locació creuat per dins

Col·locació del mocador de pit - CAP 8 Col·locació dins del gipó - per dins

CATEGORIES

Arxius

Login

Lost your password?