Imatges de l'homenatge amb balls valencians als difunts de Torrent. 1/11/2014Article previ
Imatges dansà Vicent Garijo. València. 08/11/2014Següent Article
ÚLTIMES NOTÍCIES

Indumentària tradicional valenciana des del rigor i l’emoció. Entrevista amb Pilar Higón. Modista i Indumentarista.

Espai entre línies+- ATamany de Font+- Imprimir Este Article
Indumentària tradicional valenciana des del rigor i l’emoció.  Entrevista amb Pilar Higón. Modista i Indumentarista.

Per Paco Chalmés

Administrador de blogdanses.es

 

Pilar Higón em rep amabilíssima al seu taller de costura al barri de Benicalap en València, entre retalls de seda i cotó i maniquís vestits a la manera antiga. No de bades, l’empresa de la que és titolar té un nom ben descriptiu: “Roba a l’Antiga”.

Fidel a la tradició i a les fonts dels investigadors sobre la manera en que vestien els nostres avantpassats, Pilar es dedica a abillar els seus clients amb peces, més que confeccionades, reproduïdes sobre les antigues, com a ella acostuma a dir.

Quasi abans de començar la conversa, Pilar em confessa que el seu ofici de modista -com a ella li agrada definir-se- és el resultat d’un periple personal que la portà a dedicar-se a una professió que mai haguera pensat per a ella, i que hui, després de vint anys de dedicació, continúa conreant amb passió i fins i tot amb emoció.

 

 

La connexió emotiva amb la indumentària tradicional

Una de les primeres anècdotes que em conta Pilar revela la seua conexió emotiva amb el món de la indumentària tradicional valenciana.

“Fou en un viatge a Buenos Aires, quan en la visita a un anitquari de San Telmo, vaig trobar una pinta de plata i una mantellina de tern… immediatament vaig sentir una gran emoció mentre pensaba com haurien arribat a terres tan llunyanes”

Adivine mentre em parla Pilar la intensitat amb la que viu el món de la indumentària valenciana, la qual cosa confirme amb la conclusió de l’anècdota: “no vaig poder resistir-me a comprar-les… encara les atresore amb el mateix carinyo que m’inspiraren el primer cop que les vaig vore”

Molt abans del viatge a Buenos Aires Pilar ja s’havia vist captivada per la màgia que per a ella desprenen les peces de vestir de les generacions de segles anteriors, ja que fou el fet de tocar i escudrinyar peces antigues autèntiques el que va fer canviar per sempre la seua visió sobre la indumentària tradicional valenciana.

Una sensibiltat especial envolta així la conversa que comence amb Pilar sobre la roba tradicional i sobre la seua tasca professional de recreació de peces de roba “a l’antiga”.

 

 

“El vestit de tradicional valencià, cada vegada més demandat”

Li pregunte directament a Pilar si ella nota un augment en l’interés dels clients per vestir-se d’una manera fidel a les formes antigues.

Pilar em diu que sí, i ho corrobora el fet que moltes clientes falleres li demanen, “a més del vestit de fallera, el de tradicional, un bon costum que està generalitzant-se al sí del món faller”.

A propòsit de les falles, li dic a Pilar que m’ha cridat l’atenció que a la pàgina web de Roba a l’Antiga s’hi diferencie entre roba de fallera i roba tradicional. Pilar em contesta que ella començà confeccionant roba de fallera, i que vol continuar fent-ho, ja que la clientela que té confia en ella des de fa molts anys.

“Bé és de veres que els vestits de fallera que jo faig respecten el patronatge de la roba tradicional, quasi sempre més còmoda per a la portadora que moltes de les peces que s’hi fan hui en dia. Per exemple, no és habitual que un cos fet per mí porte corxets: continúe fent-lo cordat i amb vares. El resultat és un vestit de fallera que respecta la tradició, i que ha fet que els fallers continúen buscant-me per eixa manera de treballar”.

El faller o fallera que hi ve al meu taller ho fa amb una ment oberta, però a l’hora recela, ja que no vol destacar respecte als seus companys de la comissió… en estos casos, resulta apassionant anar descobrint el món de la indumentària antiga al client, que poc a poc acaba incorporant criteris renovats la seua vestimenta.

Continuem parlant dels clients. Pilar em conta que altre tipus d’usuari que acudix al seu taller és el folklòric o folklòrica membre d’algún dels grups de danses d’arreu de les nostres comarques. Éste és un tipus de client que sobre tot busca orientació sobre temes concrets en relació a la roba que li cal per a cada ocasió, o sobre els complements que pot incorporar als vestits que ja té.

Pregunte a Pilar sobre consells concrets que tots, balladors i fallers, hauriem de tenir en conte a l’hora de vestir-nos…

 

 

Consells pràctics a l’hora de vestir-se a l’antiga

Ja immersos en plena conversa sobre indumentària tradicional valenciana, aprofite per treure-li a Pilar Higón alguns consells pràctics a l’hora de vestir a l’antiga, que tot seguit m’enumera quasi per orde d’importància:

 

Camisa i sinagües: peces imprescindibles

“Jo sempre aconselle a tothom que s’introdueix al món de la indumentària tradicional que es procure una bona roba interior. Al cas de les xiques és fonamental tindre unes bones sinagües, ja que això farà que tots els guardapeus (faldes) que després et faces et paren com cal. El mateix passa amb les camises, tant al cas de les xiques com dels xics”.

 

La paleta cromàtica de la roba antiga

Continúa il·lustrant-nos Pilar; “Resulta també capital respectar els colors que es portaven a l’època. Els investigadors ens diuen que la majoria de guardapeus antics trobats a l’Horta són blaus. Del mateix mode, les negrilles dels xics eren sempre de colors oscurs. És clar que hui en dia no totes podem anar de blau ni tots de negre. Però, dins d’uns límits, cal almenys respectar la paleta cromàtica que que ens marquen els experts, i incloure sempre estos colors al fons d’armari de qui vol anar vestit de manera tradicional o a l’antiga”

 

Els complements

Davant l’interés del tema, li demane a Pilar que continúe, cosa que fa encantada. “Jo li diria també a qui va a vestir-se a l’antiga que s’assessore molt bé dels complements, ja que no sempre se li dóna la importància que tenen. Cal cuidar molt bé la coordinació de qüestions com els monyos, les arracades, la joia, les agulles… cada tipus de penyora i cada època que vol representar-se requerixen un tipus de complement”.

 

No perdre el cap

“Cal remarcar la importància de que l’home es cobrisca sempre el cap i que la dóna vaja pentinada correctament i d’acord amb la indumentària que porte”

 

 

“El fet de poder fer amb les meues pròpies mans alguna cosa que els altres pugueren portar fou el que m’enganxà a esta professió”

Captivat per la passió amb la que em parla Pilar, em pica la curiositat i li pregunte com ha arribat a dedicar-se al món de la indumentària tradicional.

Pudorosa de les seues coses i amb un punt de rubor, Pilar em confessa que de menuda mai haguera pensat dedicar-s’hi.  “Tot i que a casa de la meua iaia sempre s’havia cosit… i que jo mateixa, de xicoteta, feia els tratges per a les nines amb els retalls. Però es pot dir que tot començà quan un estiu ma mare va resoldre apuntar-me a classes de tall i confecció a l’acadèmia d’una senyora del barri. Si vols que et diga la veritat, allò no m’entusiasmà gens ni miqueta, ja que jo pensava aleshores que aquelles classes estaven més destinades a gent gran que anava a passar el temps”.

Pilar fa un alt en el seu relat, com marcant la importància del moment que es disposa a rememorar. “Però tot canvià quan, després de fer-me tot un aixovar de nadó cosit en paper,  vaig cosir una falda. El fet de que les meues mans crearen aquella penyora que aprofitava per a que algú es vestira, em va enganxar a la professió per sempre“.

A partir d’ahí em conta Pilar que tot ha sigut per a ella un camí en el que a pasos menuts però ferms ha recorregut el camí fins a acabar dedicant-se a l’apassionant món indumentària tradicional valenciana; en un principi “la vinculació al món faller em portà a fer compostures de fallera, on vaig notar de seguida la confiança de la gent en el meu treball”.

“Però l’espenta definitiva per acabar submergint-me al món de la indumentària tradicional -diu Pilar- es va produïr quan em vaig fer responsable d’assessorar en temes d’indumentària al Grup de Danses El Forcat, del qual en sóc balladora. Fou aleshores quan vaig tenir que documentar-me a fons i aprofundir als coneixements sobre patronatge, confecció i maneres de vestir de cada època, cada ocasió i cada estrat social”.

Pilar destaca “el recolzament, la confiança de la gent que l’ha rodejada sempre animant-la a seguir cap avant… la llista seria inacabable”.

La vinculació de Pilar amb el món del ball, em dóna peu a orientar la conversa cap al món del nostre folklore i la seua idiosincràcia a l’hora de vestir-se.

 

 

“Sempre aprens alguna cosa nova sobre indumentària: quan vaig començar a ballar, se’m va obrir tot un mon que encara continúe explorant”

M’interesse sobre la vinculació de Pilar amb el món del ball tradicional, i li pregunte sobre el mateix; “Sempre m’ha atret el món del ball i la música tradicional. Des de fa quinze anys que pertanc al Grup de Danses El Forcat, però també hi estic vinculada com a balladora a altres grups de fora de les nostres terres, inclòs el Grup Abuela Sant Ana d’Albacete“.

“Recorde que quan vaig entrar al Forcat, del que amb el temps acabaria sent responsable d’indumentària, vaig entendre el que eren les pautes a l’hora d’abillar-se, la coherència a l’hora de vestir sense anar uniformats… tot un món se’m va obrir al meu davant en aquell temps”.

Li pregunte a Pilar a quí admira dins del món de la indumentària, de entre tots els que investiguen i treballen per a que els demés puguem cosir i lluïr les penyores reproduïdes.

Pilar no dubta: De seguida em parla del qui per a ella és el principal referent: Vicent Ferrandis, estudiós i investigador no sols d’indumentària, sino també sobre costums i tradicions de tota Espanya. “Un expert valencià que amb la seua dona, Paqui Bermejo, constitueixen un tàndem de consulta imprescindible per a qualsevol que vulga aprofundir en les tradicions valencianes”

I arribat este punt, Pilar em confessa… “Encara que la tasca dels investigadors és capital, com més s’apren sobre indumentària és examinant una peça antiga directament… quan la tens a les mans, la sents, veus les textures, les costures, cóm està feta… és la penyora la que et conta exactament com l’has de reproduïr. Jo tinc la sort d’haver-ho pogut fer a través de l’estudi d’algunes peces de col·leccions particulars o de l’estudi en diversos museus com el de Requena, Vila-real o l’etnogràfic de València”.

Recrear fidelment una peça antiga és la millor manera de respectar la tasca de tants investigadors com s’hi han preocupat per la nostra indumentària tradicional. Déu ser molt dur, des del punt de vista dels estudiosos, veure com es desvirtúa la teua feina davant de la  confecció de peces que no respecten el rigor històric”.

 

 

Els camins per recórrer de la indumentària valenciana

Arribat este punt, la conversa gira cap a una valoració global de l’estat actual de la indumentària valenciana, i de la tasca que queda per fer en este àmbit.

Si bé Pilar coincideix en que hi ha un creixent interés sobre la manera de vestir-se a l’antiga, per altre costat “estem assistint al tancament dels tallers que fins ara confeccionaven complements caracterísitcsper a la nostra roba tradicional”. Cal per tant continuar per esta senda que sembla que molts han començat a caminar.

En eixe sentit, Pilar aposta per anar a les fonts… “Tenim molt de treball ja fet per part dels investigadors. El que cal és fer una bona interpretació a l’hora de vestir-nos a l’antiga”.

En un sentit més general, Pilar es pregunta sobre la idoneïtat de reactivar alguna plataforma que coordine i potencie la tasca professional de tots els qui están dedicant-se amb a la recreació fidel de peces antigues de roba… potser la reactivació de l’Associació d’indumentaristes podría aprofundir en eixa comesa.

Encara que per a Pilar “el vertaderament important és anar fent passos en la direcció adequada. Hi ha cada vegada més gent que sent l’estima per les tradicions, que s’hi conciencia, i que fins i tot sol·licita tallers de costura per aprendre les tècniques antigues… hi ha molts indicatius per estar-ne esperançats

Em quede amb les últimes paraules que conclouen la conversa amb Pilar: Estima, Esperança i Passos encertats… potser les mateixes claus que han portat Pilar a reproduïr amb mestria aquella roba que cada vegada més valencians lluïxen i que els nostres avantpassats ens llegaren… l’autèntica “Roba a l’antiga”.

 

*Blog de “Roba a l’antiga”: http://robaalantiga.blogspot.com.es/

 

 

*Pilar Higón – historial

_ Estudis de tall i confecció

_ Estudis de peces de col·leccions particulars. Ex. Ferrandis-Bermejo, Jose Luís Pérez Palazón, Guzmán-García, Alberto Montesinos…

_ Estudis de peces de col·leccions públiques. Ex. Museu de Requena, Museu de Vila-real, Museu Estnogràfic de València.a

_ Sempre oberta a la possibilitat de reproduïr qualsevol peça antiga que caiga a les seues mans.

_ Amb exposicions, xarrades i passes realitzats junt al Grup “El Forcat”, la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana o de manera particular.

_ Col·laboracions amb xarrades i conferències junt a Toni Guzman o Pep Romero.

_ Realització d’una mostra/ desfile d’indumentària tradicional utilitzant com a fil conductor les cites de Cavanilles, Sucías y Ferrandis.

_ Pròxima mostra/ desfile a Llíria el 13/12/2014.

 

« 1 de 5 »

 

 

0 Comentaris

Sense Comentaris Este Article encara no té Comentaris.

Ho sentim, o algú ha furtat els comentaris i ha fugit o ningú n'ha deixat cap!

Però Tú pots ser el primer en fer-ho Deixa un comentari !

Deixa el teu comentari

La teua dirección de correu electrònic no es publicarà. Els camps requerits están marcats *

juliol 2017

diss1jul18:00- 23:59Benaguasil: VIII nit de la dolçaina18:00 - 23:59 Ateneu de Benaguasil (antiga estació)Ateneu de Benaguasil (antiga estació)

diss1jul23:00Albal: Sarau de ball valencià23:00 Plaça Església. Albal.Plaça Església. Albal.

dij13jul - 16Tot el diaMora d'Ebre: V Ebrefolk(Tot el dia) Mora d\'EbreMora d'Ebre

COL·LOCACIÓ DEL MOCADOR DE PIT

Col·locació del mocador de pit - CAP 9 Col·locació creuat per dins

Col·locació del mocador de pit - CAP 8 Col·locació dins del gipó - per dins

CATEGORIES

Arxius

Login

Lost your password?