Crònica de la dansà del 25 d'abril a XàtivaArticle previ
Quaranta anys compartint el floklore. Entrevista amb Salvador Mercado, fundador d'Alimara.Següent Article
ÚLTIMES NOTÍCIES
  • Sagueta Nova de Biar ens fa gaudir a PicanyaDifícil transmetre les sensacions viscudes el passat dissabte 28 d'octubre de 2017 a la Temporada de Folklore de Picanya amb l'Associació d'Estudis Tradicionals Sagueta Nova de Biar. Una execució dels balls rigorosa, espontània i sense posturejos innecessaris; [...]
  • Ja tenim ací la 6ª Temporada de Folklore Valencià de PicanyaJa tenim ací la 6ª Temporada de Folklore Valencià de Picanya, després de l'èxit de programació i assitència de públic de les temporades anteriors, el Grup de Danses Realenc amb [...]
  • En marxa la Setena Edició d’Arrelats Folk XàtivaEls dies 20 i 21 d’octubre podrem assistir a la setena edició d'Arrelats Folk, Mostra organitzada per l’Escola de Danses de Xàtiva. La presentació de la Mostra s’iniciarà el divendres [...]

Vicis que millorar a les danses de carrer… comencem a posar solució?

Espai entre línies+- ATamany de Font+- Imprimir Este Article
Vicis que millorar a les danses de carrer… comencem a posar solució?
Articles relacionats

Per Paco Chalmés

DIARI D’UNA ESPARDENYA

 

Vaig participar a les danses de les Santes Creus del Barri del Carme, el passat diumenge 3 de maig.

Primer que res vull donar l’enhorabona a l’Agrupació de falles del barri del Carme, que des de fa uns anys organitza l’acte.

No obstant, diuen que de tot s’aprén i humilment voldria aprofitar l’ocasió per iniciar una reflexió sobre el que intuisc com a determinats vicis repetits a més danses orgaitzades al llarg dels nostres pobles i barris.

N’enumere alguns:

  • No tots els grups ballen el pas especificat a la covocatòria (en este cas passeig plà i ball de comptes). La qual cosa fa que externament les danses resulten caòtiques i discordants.
  • No tots ballem al mateix ritme. Alguns quadres van a contrarritme, i altres a ritme. Alguns fan la versió botada del ball de comptes i altres no. Més caos i més discordància.
  • Les colles de dolçainers i tabaleters abandonen els balladors de la cúa que a estones han de parar al no sentir la música. Quan es dividixen les colles,  no van a ritme.
  • El públic travessa pel mig dels balladors, fins al punt paradoxal d’haver de detindre’s i demanar dispculpes per colpejar als vianants invasors.
  • El fandango fa honor a la dita que el nomena, ja que ningú coneix la norma a l’hora de formar un únic rotgle o tants rotgles per quadre.
  • S’hi toquen tres fandangos, i es comença a repartir l’orxata mentre sona el segon. Això fa que molts balladors abadonen el ball en busca de la seua beguda, acabant de donar l’última nota de desllavassament.

Tot això fa que un acte que deuria ser expressió de la cerimònia i l’organització ho siga de la descoordinació i poc lluïment de cara espectadors i participants.

Paga la pena que obrim entre tots un espai per aportar solucions que acaben d’arredonir la lloable iniciativa de tants organismes i plataformes que, com l’Agrupació de Falles del Barri del Carme, es preocupen any rere any per mantenir i fomentar la tradició de les danses valencianes.

8 Comentaris.

  1. Pau Llorca 00:13, maig 05, 2015

    Respecte al comentari referent als dolçainers cal remarcar que és un problema que s’ha de començar a plantejar seriosament. Cada cop més estan celebrant-se dansades multitudinàries i a més, s’estableixen recorreguts autènticament inverossímils: carrers rectes, carrers torts, replaçetes, girs per cantonades de 90º, carrerons estrets que’aboquen a plaçes obertes… tot aixó (gran nombre de parelles asistents i recorreguts) difuculta la correcta acustica i, per tant, l’audició de la música per part dels balladors. Però la solució sembla que sempre passa per portar a més músics atenent a una lògica absurda de que quant més músics més fort va a sonar i tots van a escoltar-ho. No cal que diga que açò és absolutament ineficaç (sense entrar en consideracions al respecte de la qualitat dels interprets): si els músics van “en bloc”, bé el principi o bé la cua de la dansà es queden sense música (i que no siguen les dues parts); si s’escampen o formen grupets ràpidament apareix la descoordinació.
    Solucions hi han, i s’apliquen en determinats contextos. Una possibilitat és realitzar la dansà en una plaça (com ocorre a la Dansà de la Mare de Déu, sense anar més lluny) en lloc de fer rrecorreguts laberíntics i tots els balladors estarien igual de prop (o de lluny) dels músics; també es pot microfonar la dolçaina (com ocorre a les danses de Bocairent, altre referent) facilitant l’audició de tots els balladors.
    Són dues solucions que se m’ocorren, i que quan em trobe amb un cas com aquests aconselle als organitzadors, organitzadors que em miren en cara estranya negant amb el cap tot i que ja s’apliquen en alguns llocs. Tot és qüestió d’analitzar la problemàtica concreta de cada dansà i aplicar la lògica.

    Respondre
    • Blogdanses Autor 10:03, maig 05, 2015

      Moltes gràcies pel comentari, que ajuda a completar la diagnosi del problema, i que a més proposa solucions. Tant de bò hi hagueren moltes propostes com les teues, que abocaren a la creació d’un fòrum on reglamentar estos temes.

      Respondre
    • Marc Alacreu 11:58, maig 05, 2015

      Jo he arribat a donar les entrades a les dolçaines en Walkie Talkie, i inventar un sistema per transmissió FM i auriculars perquè anaren tots els tabals a temps. Este últim no el vaig arribar a dur a terme. Hi ha solucions senzilles que funcionen, cal un poc menys de caboteria i au

      Respondre
  2. Paco Bessó 11:14, maig 05, 2015

    Totalment d’acord amb Pau Llorca. Separar les dolçaines en grups no és la solució, si el rastre de balladors és llarg i l’itinerari dels carrers llarg, impossibilita que el puguen escoltar bé tots els balladors. Referent als passos, la dansà plana tradicional sempre ha sigut plana, pas pla i fer figures amb eixe únic pas, ara, ja fa més de 20 anys s’ha posat de moda que ballen passos de bolero en les danses (ball de comptes), pel que jo sempre he vist uns passos són més curts que altres i no acaben tots a l’hora. El següent seria posar un ordre estricte de passos a realitzar, així tots anirien igual i acabarien igual. Senyors, la dansà és un ball lliure, en què cada parella o quadre fan el pas que li abellís o que sap, no ha sigut mai un lloc de lluïment per al públic, sinó com la discoteca de fa 100 anys, el lloc on ballar, divertir-se i relacionar-se. No pretenguem que siga el “Ballet Ruso”. Entenc que a la gent que està en grups de danses els aporta uns beneficis el haver d’ensenyar a ballar els passos de bolero, però de tradicional i popular trobe que res. Abans no anaven a classes de danses per ballar a les festes del seu carrer o poble, era això, la revetla de fa cent anys.

    Respondre
  3. Marc 11:50, maig 05, 2015

    Està bé obrir el debat este, perquè hi ha molt de parlar del tema.
    Duc vora vint anys participant en danses, de carrer, tant a nivell d’organització, ballant de vegades, com a dolçainer i dirigint el tema musical, i crec que per trobar solució als problemes que dius, encara que alguns caldria discutir si realment ho són, cal trobar primer que res la causa, i vist des de totes les perspectives, per a després trobar les solucions.
    Alguns problemes que exposes, responen a la búsqueda d’una imatge uniformista de les danses, responent més a les característiques d’un espectacle o mostra dirigida al públic.
    És un tipus de plantejament molt vàlid, peró crec que no respon a l’activitat real en que s’han convertit les danses de carrer.
    Crec que actualment s’han convertit més en una activitat lúdica, encarada més que res al divertiment dels participants i a la participació massiva, i aquest tipus de convocatòria oberta i heterogènia, de dificilment pot respondre a una imatge uniforme o estereotipada, i més tenint en compte la trajectoria de la dansa tradicional al país des de que començà el seu resorgiment actual.
    Aquesta participació massiva, un poc anàrquica i amb cap tipus de requisit tècnic per als seus participants és molt dificil que s’amotle a una estandarització per la seua pròpia natura, i més si vegem el desenvolupament dels grups de danses en les últimes dècades, amb críteris completament dispars o en alguns casos inexistents.
    Personalment, crec que posar mesures per reduïr estos inconvenients estètics aniria actualment en detriment de l’objectiu d’estes activitats.
    Per altre costat, quasi tots els problemes que exposes són derivats d’una falta de formació per part dels participants, (no saben on està el temps fort, en quina part del motiu rítmic va cada pas, no saben seguir el ritme), i els problemes deguts a la capacitat tècnica dels participants, al no hi haure un requisit mínim, no es poden solventar.
    Al tema dels problemes de l’acompanyament musical els organitzadors, normalment balladors, solen tindre un mal vici que pot fer díficil trobar la causa dels problemes: s’agafen molt al peu de la lletra la dita “la culpa sempre la té el tocaor”.
    Moltes vegades és certa, tot cal dir-ho, perquè encara que és més fàcil demanar certes capacitats tècniques als músics, recorrint a professionals, no sempre les tenen, perquè per acompanyar una dansà calen saber més coses que tocar l’instrument.
    La falta de recursos de l’organització moltes vegades també fa que no es puga exigir més i s’accepte el que hi ha per part dels músics, i al final este sector de la dansà sol patir els problemes que he dit abans amb els balladors.
    La desconeixença per part dels organitzadors de les causes externes que dificulten als dolçainers i tabaleters acomplir la seua tasca, fa també que esta siga irrealitzable, a més d’intentar utilitzar mètodes de funcionament a les danses que pot ser funcionaven antigament i que hui en dia no són vàlids per la massificació en la participació d’estos actes.
    Vos posaré alguns exemples comuns:
    No es poden fer dansaes, amb 100 persones ballant, amb dos dolçaines i dos tabals, llevant de que poses megafonia, clar (ho dic per experiència, i encara et venia exigint algú que no sentia la música, i no era cap novatet, mestre d’un grup de danses prou important que no vaig a nomenar).
    Mantenir el ritme, i no creuar-se respecte als altres tocadors no és responsabilitat única dels tabaleters: Els balladors porten castanyoles. Lluitar un tabal contra cinquanta castanyoles tocades per gent que pot ser no complisca els requisits mínims per acomplir esta tasca (ja els hem dit abans: no saben dur el ritme, no saben on va el motiu, etc…) és molt dificil, i damunt té que dur el mateix ritme que un altre que està més endavant, i que pot ser ni el sent perquè no es conta amb els músics necessàris.
    Dur el mateix ritme 150 persones repartides en línia al llarg de 600 metres (els balladors també fan ritme) és molt difícil si no es complixen uns mínims per part de la totalitat, i no estic parlant sols de la majoria, repetisc, es qüestió de la totalitat, i vos posaré uns exemples:
    Amb discontinuïtats de 20 o 30 metres perquè hi ha gent que no sap ballar més i no pot mantenir l’avanç de la fila, és impossible que no es creue el ritme, perquè es produeix un tall, i els tabaleters no són metronoms. Amb una ballador que falle, el problema es dona.
    Amb grups de 20 o 30 persones que de sobte desmonten la fila per anar a fer un traguet, o perquè se’n van caminant tranquilament per a pegar-se al grup següent, perquè no veuen convenient deixar un buit, que ells han creat i passen el bulto als de darrere, deixant buits de 40 metres, és impossible que no es creue el ritme.
    Si el traçat és molt sinuós, i no hi ha possiblitat de contacte visual o auditiu entre els músics és impossible que es puguen organitzar.
    Hi ha quadres que s’agafen una plaça de bous per a ballar, per a lluïr més, i açò fa que la llonganissa de balladors passe de 600 metres a 1.000 metres, amb la necessitat lògica de més tabaleters, que no es tenen.
    El fandango este redó que alguns li diuen de la font de la figuera, però que es sembla molt poc a este, la veritat, ja pareix que és inevitable. Si el feu bé, no passa res, però no se’l agafeu com una cosa necessària i ancestral, que no ho és.
    Les colles, si es divideixen, com van a anar a ritme si estan dividides?, i si es divideixen les colles, perquè és? El problema és fàcil de resoldre. Fem les dansades a trams, i ballarem i tocarem tots més agust. El problema és que queden buits i els espectadors, assentats a la cadireta, diuen que s’aborrixen. Solució: que s’alcen de la cadireta i ballen, que les dansaes són per als participants, i qui vulga mirar que mire, i qui no que es pose a ballar.

    Respondre
  4. Lutxo 17:56, maig 05, 2015

    Molt d’acord en moltes idees. Sempre he defés que m’estime una bona dolçaina i un bon tabal a colles que toquen malament i de forma inconnexa. També molt encertada l’opinió que parla dels recorregurs absurds. La majoria de danses “de veritat” que he conegut es fan a places o a un sol carrer. Lo d’anar a contrarritme…impresentable, per a mí equival a no saber ballar, i si no se sap ballar, no se balla. I pel que fa a la modalitat de les danses, falta que l’organització ho especifique i que els balladors tinguen trellat i respecte per a fer cas. “Donde fueres, haz lo que vieres”. Si toca fer comptes, fes comptes, si toca dansa plana, dansa plana. I si per supost vas a un poble que conserva modalitat pròpia de danses, respecta el protocol i el ball, i mimetitzat. Si no saps, millor respectes i et quedes a mirar. A llocs com Bocairent ho tenen clar: si no saps ballar o no respectes el protocol…cap a fora!!

    Respondre
  5. rafa 07:08, maig 06, 2015

    estic absolutament d´acord en el diu Lutxo ” Donde fueres, haz lo que vieres”. Hi ha que ballar la dança que es balla en el lloc a on vas i si no la saps s´adepren y ja esta.

    Respondre
  6. Esther 10:30, maig 06, 2015

    En primer lloc estic d’acord en que queda molt lleig els talls en la dansa, quan uns van mes apresa que atres es questió de allargar un poc el pas i no possar-se a caminar per a recuperar l’espai perdut.

    Respecte a la musica, a cada carrer anava a un ritme i fins que no va eixir un tabaleter al cantó no se acompasá. Com no soc músic no se quina es la millor solució, totes les vostres propostes em pareixen molt be.

    Nosaltres ballavem ball de comptes al costat d’un grup de dansa plana i en cap moment varem tindre problema per anar tots al pas.

    Per lo que dieu del fandango final, si en la dansa n’hi han grups de plana i comptes se fan rogles ja que no es balla igual el fandango en un i atre pas. Solució: agrupar uns al cap i altres a la cua, quan arriben a la plaça serán dos rogles diferents que ballen al pas.

    Per lo que comentaveu de que al tercer fandango n’hi havia gent prenen-se la horxata, be, pot ser per moltes coses, desde el calor i el cansament dels ballaors, la parada de la música entre el segon i tercer fandango ( hi ha llocs on no mes fan dos i mols balladors pensaren que ja habia acabat), etc.

    També pense que si quan es fa un procesió la gent no pasa pe’l mitg, quan es fa un dansa tampoc haurien de pasar, ja prou en tenim en vore on fiquem els peus per no caure en el que trobes al carrer.

    Respondre

Deixa el teu comentari

La teua dirección de correu electrònic no es publicarà. Els camps requerits están marcats *

Danses al carrer

Ajudes públiques a col·lectius folkòrics i culturals: es pot fer millor?

Ajudes públiques a col·lectius folkòrics i culturals: es pot fer millor?   0

És lloable que des de l'admistració es promoguen ajudes a les manifestacions folklòrica o cultural. De vegades, eixes ajudes resulten imprescindibles quan parlem de col·lectius amateurs no professionals, que sumen esforços [...]

Amb la col·laboració de:

novembre, 2017

Opcions d'ordenació

24nov(nov 24)20:30Aldaia: Qué flamenca que sóc20:30 Tama Teatre Auditori d'Aldaia, AV. de la Música, 11, 46960 ALDAIA, Spain

26nov(nov 26)12:00Jesus Pobre: Concert música festera12:00 Mercat Riu Rau de Jesús Pobre

COL·LOCACIÓ DEL MOCADOR DE PIT

Col·locació del mocador de pit - CAP 9 Col·locació creuat per dins

Col·locació del mocador de pit - CAP 8 Col·locació dins del gipó - per dins

CATEGORIES

Arxius

Login

Lost your password?
X