Mocador de pit nugat amb llaç: Publicat el nou vídeo tutorialArticle previ
Dolçaines i tabals en l'acomiadament de Joan Blasco al cementeri general de ValènciaSegüent Article
ÚLTIMES NOTÍCIES

¿Com s’han de vestir els fallers? Buscant propostes amb Xavi Rausell

Espai entre línies+- ATamany de Font+- Imprimir Este Article
¿Com s’han de vestir els fallers? Buscant propostes amb Xavi Rausell

Per Paco Chalmés

Blogdanses.es

 

Quede amb Xavi Rausell, autor de l’obra en dos volums Indumentaria Tradicional Valenciana, i mestre de ball del grup les Folies de Carcaixent, per parlar sobre indumentària valenciana, i en concret sobre indumentària fallera.

Després d’haver publicat diverses entrades a blogdanses.es sobre el creixent interés al si del món faller per vestir-se a l’antiga, acodint a les fonts històriques del XVIII, acodisc a Xavi per trasladar-li una inquietud, o un grapat d’elles…

  • Quin espai reservem per al tratge de fallera i de faller que hem conegut fins ara?
  • Estem realment davant el començament del declivi del tratge de fallera?
  • Val la pena redefinir uns cànons per tal d’assegurar la pervivència d’este tratge que durant tants anys s’ha associat a la imatge representativa dels valencians?
  • Quins criteris ha de el faller i la fallera a l’hora de vestir-se?

Li demane al meu entrevistat un diagnòstic de situació, com a necessària premisa per encarar de manera correcta les propostes d’actuació, si és que realment hi cal actuar.

 

“En l’actualitat s’hi veuen a les desfilades falleres més disfresses que vestits tradicionals”

Sí que és de veres –em comenta Xavi- que hi ha un incipient moviment de vestir-se a l’antiga, un intent de retornar a l’essència com a resposta davant tant de desficaci… però el problema es que estan anant-se’n a una visió imaginada d’un pseudoidílic segle XVIII.

Xavi és contundent a l’afirmar que no de bades en l’actualitat s’hi veuen més disfresses a les desfilades que vestits tradicionals.

Parlant sobre la decissió de les instàncies falleres de la capital de recuperar l’únic monyo per a les falleres majors i la cort d’honor, en coherencia amb una suposada indumentària més propia del XVIII, Xavier repeteix una frase que li he sentit més d’una vegada: El segle XVIII no existeix. I és que segons ell, el que s’ha fet amb les màximes representants de la festa ha sigut anar-se’n a una idealització del XVIII amb una estètica més próxima Maria Antonieta o Catalina la Gran, que la vestimenta de les clases populars d’eixa época.

A més, desterrar els tres monyos és carregar-se l’únic que ens queda de tradicional en un tratge que pretén representar una festa que es postula com a ser patrimoni inmaterial de la UNESCO.

 

“Els valencians ja no vestim de valencians”

I és que molta de la indumentària que hui vegem a les nostres festes ha sigut basada en el Llibre Kioto de moda, un obra de referencia obligada on tots copien –fins i tot el mateix Rausell en algún moment puntual- però que agafa models genèrics que no tenen res de valencià.

El cas, continúa Xavier, és que d’una manera o altra s’han carregat els tratges de llauradora i llaurador valencià, aquells tratges icònics que tant ens han representat als valencians en les obres de grans pintors i escultors.

Han arraconat el model tradicional, pervertint el pentinat de tres monyos, minoritzant l’ús de mànegues de farol i mànegues llargues en gipons femenins, multiplicant les caigudes a les faldes, introduïnt casaques imposibles al vestir dels xics, o introduïnt les còfies en forma de bosses de pà…

En definitiva, diu Xavier, han creat monstres atemporals que no ens retrotrauen a cap época ni representen cap cultura ni territori…   no hi ha didáctica, ni presentació de models vàlids.

Les falles també s’han vist arrossegades per esta atemporalitat en el seu vestir, ja que, segons remarca Xavier, la indumentària s’ha convertit fa temps en un de tants elements de la maquinària mercantilista que envolta la festa fallera, derivant cap a models més propis d’antigues marqueses i de “princeps de Beckelar” que d’una genuïna iconografía valenciana.

Fins i tot, amics extrangers, l’any passat a París m’aribaren a comentar que a València ja no vestim de valencians… De qué anem vestits? de francessos, d’autrohúngars….

Continuem conversant. La vesprada s’allarga i el café fa temps que s’ha acabat. En un moment donat Xavier afirma que no veu mal el tratge “panderola” de l’home faller, ara arraconat, ja que al menys va servir per a que l’home es vestira d’una manera basada en quelcom tradicional… Al menys aquell tratge era, junt al de saragüell, reconeixible, icònic i representatiu.

Cercant models i criteris per a quan vestim de fallers

 Mentre sent parlar a Xavier, pense en la necessitat de referents, de models, de fonts més enllà de les imatges buscades al google, dels patrons trets amb més o menys fortuna, o dels gustos personals que interpreten els models històrics… Li pregunte si a la seua obra, el segon volum de la qual s’acaba de publicar, hi podem trobar respostes.

Xavier comenta que la publicació dels dos volums de l’obra Indumentària Tradicional Valenciana (I Matèries primeres, color i ornamentació en la roba tradicional; II La construcció del vestit tradicional valencià) li ha costat 10 anys d’investigació i recopil·lació de materials, i que en eixe període sols ha coincidit als arxius amb una persona un dia… Xavier reflexiona en veu alta arran d’este fet, ja que davant tant d’indumentarista com tenim, potser haguera sigut llògic coincidir amb algú més.

A la seua obra, per tant, podem trobar desgranada la seua proposta per redreçar i recuperar el tratge icònic valencià per a utilizar en festes i ocasions.

Més enllà de la recerca de referents que cada faller pot realizar, comenta Xavier que des de Junta Centra Fallera potser s’hauria de regular amb una mica més de detall els criteri de indumentària a utilizar, al menys per als càrrecs institucionals. A l’actualitat com vaja vestida la Fallera Major de València depen exclusivament del gust de l’indumentarista de torn, i també dels fabricants de roba… així volem que la festa es represente a la resta del mon?

La re-construcció del vestit faller: de Sorolla a Pepita Semper

Arribat este punt, demane a Rausell que ens done les claus segons les que, al seu parer, hauria de vestir-se la festa fallera.

El primer que m’aclareix és que ell, al mon de la falla diferenciaria dos corrents a l’hora de vestir. Un corrent que adaptara totes les novetats que li cauen i que evoluciona el vestir segons les modes (les últimes novetats vistes a les cercaviles han sigut les faldes de flors amb volants o els saragüells estampats)…   Rausell no li augura molt de futur, però troba que està bé no intervindre i vore el que passa amb això.

En altra via, sí que caldria treballar de valent en els criteris per a definir una imatge tradicional de llauradora valenciana, o si voleu “huertana”, que puguera ser utilitzada pels fallers. Es tractaria de posar en valor una estètica emprada per pintors i escultors costumistes del segle XIX i principis del XX (Sorolla, Benlliure o Pinazo), tornada a repristinar i passada pel tamís de la tradició.

 

 

 

Per tant, esta proposta aposta per un vestit construït que agafa peces de diferents èpoques per definir una identitat, recuperant l’estètica de l’anomenada “edat argentada”, que a València fou més extensa que a la resta de l’estat (1875 a 1930) i que està considerada com l’època daurada del vestit tradicional.

En eixe sentit, Xavi ens resumeix de cap a peus els elements que defineixen la seua proposta tant per a la fallera com per al faller:

La fallera

  • Cap: Tres monyos pentinat amb tres ratlles, pinta alta o tres pintes. Monyos laterals amb malles més grosses que donen al pentinat un aspecte de naturalitat. Poden anar cosits, però sempre amb aspecte natural. Per suposat sense ones ni llapassades. Tot això en contrast al que ocorre actuament, on els monyos laterals s’han convertit en una espècie de discos compactes, amb ganxos cada cop més doblats i més grans.
  • Cos: Al cos es permet prou variabilitat… cotilla amb camisa, gipó manega llarga, cos manega de farol amb cotilla per dins, o gipó pel colze. El mocador de pit en tul brodat en or, batista, o nipis, però sempre solt, sense cosir al cos.
  • Cames: Falda a flors o a ratlles amb colors clars, naturals i tradicionals, amb metall o sense metall… No cabrien en esta proposta roses blaves o verdes, o tamanys de flors més propers al d’una carabassa que al d’una flor natural. La falda, a 15 o 20 cm del terra, una llargària que permeta a la xica moure’s sense que la vora toque terra. I no massa estovades… seria correcte posar un merinyac amb volum, però sense arribar a les monstrusitats que de vegades es veuen.
  • Peus: Les calces, blanques o negres. Amb sabates forrades o no , amb pompons, llaç o rissara.
  • Complements: Joies, tradicionals, barquillo, de tres, fulles, polques, raïms, balconets, jarronets o perles, de manera que es cree una imatge digna amb referents.

 

 

El faller

L’home faller té una paleta més variable:

  • Tratge de torrentí: Amb colors clars i vibrants, amb calçó llarg o curt, mocador al cap i manta. Este ha sigut el més identificatiu de l’home de l’horta i en la festa fallera (model d’on va derivar el tratge de panderola)
  • Tratge de saragüell: tradicionalíssim, sempre blanc plissat o no, representació per excel·lència dels valencians. I sempre sense negrilla… ningú n’ha trobat i ningú en té una antiga…. Sols hi ha algun gravat. Però quan vas a l’original de l’arxiu nacional veus que no està colorit… poden ser dos saragüells, una costura, una falda…
  • Cap: Sempre mocador o barret d’arbossos. A altres comarques barrets i còfies.

 

Continúa la conversa… Xavi és un torrent de saviesa apasionada pel nostre folklore, a més d’una màquina de fer titolars, com li faig notar en diverses ocasions al llarg de la nostra xarrada.

Parlem d’altres festes, del vestit de madalenera, de la indumentària que s’empra a les Fogueres d’Alacant, i d’altres celebracions emblemàtiques de la nostra terra.

Prenc alguna nota que em servirá de base per a futures entrades al blogdanses, potser de cara Sant Joan i quan s’acoste la cavalcada del Pregó del l’any vinent.

Però, retornant al fenòmen que hui ha motivat la conversa amb Xavi, constate i així comentem tots dos, la vitalitat de la festa fallera, una festa que no exempta de manipulació diverses, ha servit per identificar els valencians dins i fora del nostre territori. Una celebració que viu de la vistositat dels monuments i de la indumentària dels fallers, que ha servit per a que els valencians hagem conservat l’interés pel vestir tradicional, i que provoca en definitiva que continuem entestats en la tasca de dignificar cada vegada amb més encert la nostra tradició.

 

Bones falles a tots!

 

NOTA: Podeu adquirir els dos volums de l’obra de Xavi Rausell, Indumentària Tradicional Valenciana a la tenda on line de Blogdanses, Indumentària On Line

 

 

2 Comentaris.

  1. Ernesto Peinado 11:15, maig 25, 2016

    magnifica definicion ,,
    el problema es que estamos en un momento que todos quieren saber y tener razon,, estamos llenos de marujas,, marujas en general ellas y ellos, me refiero a l@s indimentaristas.
    y lo peor la palabra ORIGINAL,, cuando en Valencia se escucha empiza a tenblar, ni se sabe que va a salir de ello,, perdon por no poder escribir en Valenciá,, lo hablo muy bien, pero? no se escribirlo como es debido,

    Respondre
    • Trish 07:44, febr. 09, 2017

      All of these articles have saved me a lot of hehaecdas.

      Respondre

Deixa el teu comentari

La teua dirección de correu electrònic no es publicarà. Els camps requerits están marcats *

juliol 2017

diss1jul18:00- 23:59Benaguasil: VIII nit de la dolçaina18:00 - 23:59 Ateneu de Benaguasil (antiga estació)Ateneu de Benaguasil (antiga estació)

diss1jul23:00Albal: Sarau de ball valencià23:00 Plaça Església. Albal.Plaça Església. Albal.

dij13jul - 16Tot el diaMora d'Ebre: V Ebrefolk(Tot el dia) Mora d\'EbreMora d'Ebre

COL·LOCACIÓ DEL MOCADOR DE PIT

Col·locació del mocador de pit - CAP 9 Col·locació creuat per dins

Col·locació del mocador de pit - CAP 8 Col·locació dins del gipó - per dins

CATEGORIES

Arxius

Login

Lost your password?