Blogdanses

Aprofitant el temps de l’estiu done forma a la idea de reprendre el blogdanses.

Sou molts els seguidors que m’haveu preguntat. I molts els que també sabeu que des de fa dos anys vaig mamprendre un nou camí professional a Àlvaro Moliner, la veterana firma de indumentària tradicional, des d’on hem donat continuitat a la venda online d’indumentària i he continuat el contacte amb no pocs amics des del taulell del passatge Ripalda de València.

Sóc conscient que l’estiu acabarà i tornarà un horari intensiu i extensiu que em dificultarà publicar amb la freqüència i extensió dels inicis d’este blog.

Per això, la meua intenció és orientar amb un caràcter de ressenya el blogdanses en esta nova etapa, i a l’hora fer-lo més reflexiu i personal. També per destacar actuacions que m’hagen cridat l’atenció, com és el cas que m’ocupa en esta entrada.

Qui no vulga pols que no vaja a l’era. L’espectacle de Sagueta Nova (Biar)

L’he vist al youtube, ja que em fou impossible desdoblar-me el passat dia 3 d’agost per estar al poble de Biar.

Allà Sagueta Nova recreà les tasques del cultiu del cereal, amb una explicació detallada de les eines, roba i fins i tot vocabulari relacionat. Si vos agrada l’etnologia, no vos podeu perdre la primera part del video que enllace.

Després podreu gaudir amb l’estil acurat dels cants de batre de Toni, Andrés i Joan Antoni, i dels balls de la comarca i la contornada, amb una evocació dels costums que perduraren fins ben entrat el segle vint al voltat d’estes tasques agrícoles

Reflexió i final

I compartisc amb vosaltres el whatsapp que després de visionar el vídeo de l’actuació de Sagueta he transmés a mon pare:

“Pare, t’envie este vídeo. És un espectacle folklòric sobre les tasques de la sega. En la primera part expliquen utensilis, vocabulari i roba. Moltes de les coses me les has explicades tu, i algunes eines em sona de vore-les a la pallissa de ca la uela.
Per a mí és com un altre món, del qual em fie que ha existit exclusivament pel teu testimoni. És increíble com convien les coses.
Crec que el folklore m’agrada per això. Una enyorança d’un mon que no he viscut realment, però que em fascina pensar com era!”