L'experiència de vestir a l'antigaArticle previ
Nou vídeo per aprendre a col·locar el mocador de pit a la manera Següent Article
ÚLTIMES NOTÍCIES

Tabalà de Santa Llúcia: l’íntima tradició històrica de València ciutat

Espai entre línies+- ATamany de Font+- Imprimir Este Article
Tabalà de Santa Llúcia: l’íntima tradició històrica de València ciutat
Articles relacionats

Per Paco Chalmés

Blogdanses

Cada vespra de Santa Llúcia, i des de fa segles, tambors i tabals atronen els antics carrers de la ciutat de València, anunciant la celebració de Santa Llúcia, titolar d’un dels temples amb més història de la capital valenciana.

Jo, malgrat esta dilatada antiguitat de l’acte, mai havia tingut ocasió d’anar. Però enguany, animat per referències d’amics aficionats a les tradicions, vaig acodir este passat dia 12 de desembre a l’ermita de la Santa, al carrer Hospital de València.

Es tracta d’una celebració íntima, que consisteix en l’eixida de l’estandart de l’antiquíssima confraria de Santa Llúcia, acompanyat de decenes de tabals i dolçaines que acodeixen any rere any de manera espontània i desinteressada a la crida de la tradició.

Segons em conten, la presència de la Muixeranga de València ha sigut una incorporació de fa pocs anys a l’acte, però que ha empastat amb una sospitosa llògica a l’estretor dels carrers del centre històric, com si en algún temps estes ancestrals torres valencianes hagueren format part d’este curiós sèquit.

Desconec el significat profund d’esta tradició… potser estiga relacionat amb l’espantada de mals esperits, o amb l’anunci d’un sèquit de malalts contagiosos en una tètrica comitiva medieval… De segur que algun amic blogdanser pot ampliar-nos la coneixença d’esta tradició amb algún comentari o matització.

De moment, vos suggerisc que feu una ullada a este enllaç, on obtindre una primera informació relacionada:

http://www.campaners.com/santallucia/index.php

L’acte es rematà amb esta figura realitzada a l’interior de l’ermita, que vaig poder gravar:

Play

Un caos que s’autoorganitza

Com en tantes altres festes valencianes, els presents tinguerem temps de comprovar un dels trets més definitoris de la nostra tradició: el caos que s’autogestiona. Músics que acodeixen, públic que es barreja amb els mateixos, una direcció eficient però improvisada, i una actuació a l’interior de l’ermita que gran part dels assistents es va perdre per ignorància i perquè, incomprensiblement, es va permetre sols a músics i muxeranguers l’entrada a l’interior de l’ermita.

És cert que eixa autogestió ens fa peculiars, i potser haja sigut fins i tot, la clau per a que la tradició haja perdurat manentenint el seu caire entranyable. Tanmateix, això no lleva per a que determinats detalls siguen analitzats per continuar dignificant un costum encissador que la nostra València ha sigut conservar per posar un granet més a la grandesa del nostre orgull col·lectiu.

 

0 Comentaris

Sense Comentaris Este Article encara no té Comentaris.

Ho sentim, o algú ha furtat els comentaris i ha fugit o ningú n'ha deixat cap!

Però Tú pots ser el primer en fer-ho Deixa un comentari !

Deixa el teu comentari

La teua dirección de correu electrònic no es publicarà. Els camps requerits están marcats *

juliol 2017

diss1jul18:00- 23:59Benaguasil: VIII nit de la dolçaina18:00 - 23:59 Ateneu de Benaguasil (antiga estació)Ateneu de Benaguasil (antiga estació)

diss1jul23:00Albal: Sarau de ball valencià23:00 Plaça Església. Albal.Plaça Església. Albal.

dij13jul - 16Tot el diaMora d'Ebre: V Ebrefolk(Tot el dia) Mora d\'EbreMora d'Ebre

COL·LOCACIÓ DEL MOCADOR DE PIT

Col·locació del mocador de pit - CAP 9 Col·locació creuat per dins

Col·locació del mocador de pit - CAP 8 Col·locació dins del gipó - per dins

CATEGORIES

Arxius

Login

Lost your password?