Vicis que millorar a les danses de carrer... comencem a posar solució?Article previ
Música y baile como ofrenda. Representantes del folklore valenciano reunidos el día de La Virgen en Valencia.Següent Article
ÚLTIMES NOTÍCIES

Quaranta anys compartint el floklore. Entrevista amb Salvador Mercado, fundador d’Alimara.

Espai entre línies+- ATamany de Font+- Imprimir Este Article
Quaranta anys compartint el floklore. Entrevista amb Salvador Mercado, fundador d’Alimara.
Articles relacionats

Paco Chalmés
Blogdanses.es

A pocs dies de la 41 edició de les danses de la Mare de Déu a València, converse amb Salvador Mercado,  el seu cap de dansa i a l’hora fundador del Seminari d’Art Popular Valencià, el grup que la inicià i que després canvià el nom pel d’Alimara.

Acodisc a la cita conscient de l’encontre amb una de les persones amb una de les trajectòries més reconegudes del nostre folklore per la seua tasca investigadora i de redreçament de la nostra tradició.

Salvador em rep pausat i amable. Als detalls de les protocolàries presentacions ja denote la la seua passió per la cultura valenciana… impressió que ja no m’abandonarà durant tota la conversa en la que parlem de la seua trajectòria personal, dels quaranta anys de vida del Grup Alimara i de la seua visió del panorama folklòric actual.

S’amunteguen els temes… sent curiositat per saber l’origen i parlar de la cita anual de les danses a la Mare de Déu dels Desemparats amb Salvador… comence per tant preguntant -li per esta important fita al calendari folklòric de la capital.

 

Més de quaranta anys dansant a la Mare de Déu

Em conta Salvador que la idea va sorgir de l’interés comú de varies persones per retornar el folklore al seu espai natural: el carrer. D’eixa manera, juntament amb Fermín Pardo i Sebastià Garrido (membres del Seminari d’Art Popular Valencià i després d’Alimara) es va posar en marxa la inciativa de ballar les danses a València en la vespra de la festa a la Mare de Déu dels Desemparats.

Les primeres danses de l’any 1975  –insisteix el cap de dansa en la correcció d’este terme front al popularitzat “dansà”- es feren damunt la vorera de la plaça, tot just abans de que començara la remodelació de la plaça.

Com que a l’any 76 Salvador asumí també la responsabilitat del Grup de Danses de Lo Rat Penat, eixe mateix any este col·lectiu va ser també partícep junt Alimara de les danses, i els anys següents van ser convidats progressivament a ballar tots el grups de la ciutat juntament amb el de Moncada, ja que, segons Salvador “calia obrir el nostre ball nacional a la participació”

Els primers anys no s’hi acordonava la plaça, la qual cosa provocà en alguna ocasió que s’hagueren de parar les danses i advertir al públic per micròfon que deixaren lliure l’espai per als balladors.

Eixa advertència no fou necessària l’any que un espectador hi tragué enmig de la dansà una pistola, com a resposta a un llistó amb quatre barres que lluïa una balladora a mode de complement del seu vestit… Eren els anys de l’enfrontament entre valencians, al qual sempre respongueren des d’Alimara amb la ferma continuació de les danses.

 

primeres-danses-a-la-mare-de-deu-(3)

Primeres danses a la Mare de Déu. Any 1975. Foto propietat d’Alimara.

 

Present i futur de la Dansà a la Mare de Déu

A l’actualitat, les danses a la Mare de Déu són tot un esdeveniment  festiu que ha guanyat en organització, participació i lluïment.

A la part de les coses a millorar s’hi detecta una saturació de balladors que cal regular. La multiplicació d’ents que volen organitzar l’acte, com l’adveniment de l’Ajuntament als anys 80 (quan Mercado hi demanà que s’incorporaren les danses al calendari festiu de la ciutat per no haver que demanar permís en cada edició) i sobre tot de la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana als anys 90 ha provocat, en opinió del cap de dansa, que s’hagen difuminat els criteris de participació i d’organització que ara intenten redreçar-se.

La solució passa, en opinió de Mercado, per fer tres dies danses; un per als grups de danses de les falles, altre per als grups de fora de València, i finalment, el dia reservat tradiconalment per als grups de la ciutat de València.

 

Comptes o dansa plana?

En el plànol estrictament tècnic  el canvi més radical sofert darrerament a les danses és el canvi de pas emprat per Alimara i altres grups participants. El cap de dansa, des de fa quinze o vint anys, ja no balla les passades de comptes, sino que balla el pas de la dansa plana. Una conclusió a la que arribà Salvador després d’investigar i adonar-se’n que les passades de comptes van ser afegides als anys 20 als pobles que havien conservat les danses, per balladors que volien augmentar la vistositat de les mateixes.

Ballar dansa plana, diu Salvador, és el que ens uneix, el pas més habitual a la majoria de pobles de la nostra terra. Una vegada proves a ballar-lo, te n’adones de la seua naturalitat i de que t’ho passes millor, ja que et permet el contacte amb la parella i els companys de quadre.

Pot ser per això cada vegada més grups s’incorporen a este pas, també a les danses que als darrers anys s’han popularitzat arreu de barris i pobles.

 

La història de Salvador: Un mestre d’escola posat a folklorista

Em sorpren que Salvador, per a molts figura de referècia al si del folklore valencià, es defineix a sí mateix com un mestre d’escola… un mestre que ha gaudit de l’ensenyament  fins la jubilació sense haver-se cremat.

I és eixe gust per la professió el que l’ha portat ha concebre el folklore com un bé comú a compartir i mostrar… “Jo he volgut ensenyar. El que he aprés o descobert, ho he tingut que sempre que compartir amb tots”

Salvador evoca amb un punt d’emoció que ell s’inicià al folklore per sa mare i també pel seu avi… “ma mare a Benassal, va ser començadora del ball pla moltes vegades. I quan venia la Fira de juliol, anaven a vore els espectacles folklòrics que aleshores feien a l’Albereda”

Després, als anys de la carrera, la gran amistat amb el company d’estudis Fermín Pardo -altre gran folklorista valencià- va permetre afermar en els dos l’interés per la tradició… “es pot dir que mútuament ens ferem un transvasament folklòric”.

 

Primeres passes al “Centro Aragonés” i “Sección Femenina”

Un cúmul de circumstàncies diverses feren que Salvador Mercado i Fermin Pardo acabaren pegant els primers passos al món del folklore al “Centro aragonés” de València.

A partir d’eixe punt Salvador passà pel grup de Sección Femenina Santa Bàrbara, on per primera vegada ballà els balls valencians, i també pel Grup de Danses de Junta Central Fallera, per tornar de nou a la delegació univesitària de Sección Femenina.

Em conta Salvador els problemes que sorgien amb les Caps provincials de “Sección femenina”, tot i que segons puntualitza Mercado, a l’etapa universitària hi va estar més còmode… i es que sense donar-se compte, Salvador ja estava encapçalant una nova manera d’abordar el folklore, acurant les peculiaritats de cada comarca acodint a les fonts, i sobretot intentant reconstruint en la posada en escena els ambients on s’originaren les peces representades.

Particularment Salvador m’insisteix el seu desacord, ja en aquell temps, amb els concursos que tant agradaven a “Sección femenina” i que hui perpetúa la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana… “A mí no m’agrada competir, sino mostrar… quin sentit té que concursen El Bolero de l’Alcúdia contra la Jota de Chelva? A cas no és un atreviment decidir quina peça és millor que l’altra?”

Salvador Mercado. Maig 2015. Font: Blogdanses.es

La fundació d’Alimara

Eixa recerca una nova manera d’entendre folklore, més popular i arrelat als ambients origiaris, distanciant-se de les maneres de la “Sección Femenina” portà a Mercado i a un grup de gent sorgit d’aquella organització a formar el curs 74-75 l’anomenat Seminari d’Art Popular Valencià.

Este Seminari va canviar el nom a l’any 75, després de les danses de la Mare de Déu i al si de la Societat Coral el Micalet, pel de Grup de danses Alimara, que celebra enguany el seu 40 aniversari.

L’aportació d’Alimara i de Salvador al folklore valencià han sigut moltes i importants. En destaque algunes recopil·lades de la conversa amb Salvador:

  • Integració del folklore propi de totes les comarques valencianes en un concepte de folklore valencià que treca amb l’encasillament provincial.
  • Investigació i ús d’una indumentària cada vegada més fidel als arrels i allunyada dels tòpics uniformitzants.
  • Canvi conceptual de la posada en escena dels espectacles, que passen a reproduïr l’ambient on s’hi executaven originalment els balls i els cants.
  • Conciliació dels sectors d’esquerres i nacionalistes valencians amb un món folklòric durant molts anys associat a l’estètica del règim franquista.

Són éstes qüestions que hui en dia s’hi viuen, afortunadament, d’una manera més natural… però cal posar en valor el paper jugat per Alimara en la seua normalització.

Tot eixe bagatge fa que Alimara continúe definint-se hui com un col·lectiu de caire nacionalista, encara que no tots els seus membres ho són. Investigar i conéixer els costums de la teua terra, diu Salvador, fa que t’enamores d’ella… “i això per mí és el fonament del nacionalisme”.

 

La visió de Mercado sobre el panorama folklòric actual

Salvador em comenta que el panorama en estos quaranta anys ha canviat molt i en positiu. L’uniformisme en la indumentària que abans era habitual ha desaparegut… fins i tot els grups més grups més reacis han incorporat canvis al tema de la indumentària.

També posa en valor el fundador d’Alimara el sorgiment de moltes agrupacions folklòriques, que posen a l’abast de qui vulga l’accés al folklore.

A la part del deure, Salvador posa de relleu que actualment hi ha molta deformació als balls, ja que hi ha qui còpia des de lluny en lloc d’acodir a la font.

També hi ha qui en reacció a tota la tasca de recuperació de la idumentària, ha decidit tornar al tòpic i continuar copiant la disfressa en el bon sentit de la paraula, és a dir, aquella manera de vestir de la gent per a representar al poble… una qüestió romántica que donà lloc a la concepció del “traje típico”.

 

“El Somni”: Darrer espectacle d’Alimara que s’estrena el 20 de juny

Salvador desvela per als seguidors de blogdanses,es alguns detalls de l’espectacle “El Somni”, amb el que Alimara celebra els seus quaranta anys de trajectòria.

Serà el proper 20 de juny, al Palau de la Música, quan es podrá vore esta representació.

Jugant amb una antiga llegenda valenciana que condemnava a qui no feia cas del pas d’un combregar a dansar eternament, i a partir del somni d’un ballador a un assaig, Salvador anuncia un repàs deliberadament incoherent –tai i com solen ser els somnis- per tots els espectacles d’Alimara, des del “Faena i festa”, al “Riapità”.

L’espectacle acabarà amb el ball senyer d’Alimara, L’Ú de la Font de la Figuera, el primer ball que vaig aprendre.

 

Principal-Nanos-Ball-de-Torrent

 

Imatges dels espectacles d’Alimara. Fotos propietat d’Alimara.

Conclusió

Acabada la conversa, m’hi acomiade de Salvador amb una sensació de pau. Torne a pensar l’important que és atendre a les passions pròpies i al gust personal que Déu confereix a cada persona.

De no haver sigut així al cas de Salvador, els valencians haguerem perdut l’oportunitat de vore dignificada la nostra tradició.

Pense també en el respecte que em mereix qui ha dedicat tant de temps i esforç personal a la tasca d’investigació i difusió dels nostres balls i indumentària tradicionals, i en el reconeixment social i institucional que personalitats com les de Salvador mereixerien en una cultura dignificada i posada en valor. Si bé és de veres que molt hem avançat en estos quaranta anys, tant de bò no hagen de pasar altres quaranta per a que esta dignificació cultural es veja del tot completada.

 

 NOTA: Gràcies al Grup de danses Alimara per prestar les moltes de les imatges que acompanyen este article.

 

 

2 Comentaris.

Deixa el teu comentari

La teua dirección de correu electrònic no es publicarà. Els camps requerits están marcats *

juliol 2017

diss1jul18:00- 23:59Benaguasil: VIII nit de la dolçaina18:00 - 23:59 Ateneu de Benaguasil (antiga estació)Ateneu de Benaguasil (antiga estació)

diss1jul23:00Albal: Sarau de ball valencià23:00 Plaça Església. Albal.Plaça Església. Albal.

dij13jul - 16Tot el diaMora d'Ebre: V Ebrefolk(Tot el dia) Mora d\'EbreMora d'Ebre

COL·LOCACIÓ DEL MOCADOR DE PIT

Col·locació del mocador de pit - CAP 9 Col·locació creuat per dins

Col·locació del mocador de pit - CAP 8 Col·locació dins del gipó - per dins

CATEGORIES

Arxius

Login

Lost your password?