Blogdanses

Ja anunciàrem en una anterior entrada la que es preparava a Biar: Ni més ni menys que una mostra dedicada a l’emblemàtica peça de roba femenina, el guardapeus, i la seua evolució històrica.

L’acte, organitzat per l’Associació d’estudis tradicionals Sagueta Nova, no decebé als espectadors que ompliren la plaça de la Constitució de la població de l’Alcoià, i que en tres parts ens il·lustrà sobre l’anomenat guardapeus de biaruda, els diferents tipus de guardapeus amb fonament històric, i un recorregut per l’imaginari del guardapeus a diferents comarques valencianes.

Classifiquem així també les imatges de la vetlada:

El guardapeus de Biaruda

El de faldellí de filadís blau amb volant de tafetà rosa ha quedat a l’imaginari col·lectiu de Biar com el representant de la manera en que es vestia antigament a la població, donat que este model fou dels més conservats a la població. Fou també el que Secció Femenina emprà al seu temps per representar el vestir típic.

Més guardapeus

Verd, rosa, groc, amb randes, puntilles i diversos tipus de guarniment, amb farfalar, llisos, a ratlles, a flors…

És molta la varietat de guardapeus que troba també les bases a les troballes realitzades a la població de Biar i a diferents comarques valencianes, més enllà dels rígids criteris decretats per la construcció d’un vestit típic.

A la mostra hi puguerem contemplar uns quants:

Els guardapeus a les comarques valencianes

El guardapeus pren diferents formes a l’imaginari de les diferents comarques valencianes. La preferència dels verds a Castelló, els emprats a Ibi i Villena, i els icònics guardapeus espolinats de comarca de l’Horta.

Diversos balls propis de cada lloc serviren per il·lustrar esta visió territorial del guardapeus:

« ‹ 2 de 2 › »

Backstage

Un continuat tràfec de canvis de roba als baixos de la casa consistorial fou protagonitzat per models i balladors que desinteressadament col·laboraren en la mostra, cridats per Sagueta Nova.

Molts d’ells finalitzaren així tota una jornada començada al matí d’assajos de balls i posicions per que tot eixira perfecte.

Just és reconéixer la tasca desinteressada que la majoria de voltes porten endavant els membres de grups i associacions folklòriques.

Més enllà d’una jornada de balls populars a la fresca, hom ha de ser conscient de l’esforç de documentació i investigació que hi ha darrere de molts d’estos muntatges.

És una llàstima que la majoria d’ells s’hi representen una sola vegada a un àmbit estrictament local, a l’espera de ser incorporats a la programació cutural d’institucions públiques provincials i/o autonòmiques.

Enhorabona, Sagueta Nova!