En busca del vestit faller: Entrevista amb Javier V. Pérez, de Flor de CotóArticle previ
ÚLTIMES NOTÍCIES

A Patraix l’associació la Carraspera recupera la memòria de la seda

Espai entre línies+- ATamany de Font+- Imprimir Este Article
A Patraix l’associació la Carraspera recupera la memòria de la seda

 

Un homenatge de l’associació cultural La Carraspera als patraixers que vestiren i viviren als temps de la Batifora, la desconeguda fàbrica de filatures de seda de Patraix.

Per Paco Chalmés. Març 2017.

(article publicat al llibret 2017 de la falla Arrancapins de València)

 

La nostra ciutat de València amaga tresors que de vegades són descoberts als moments i circumstàncies més insospitades.

Això ens va ocórrer a La Carraspera, associació cultural dedicada al conreu i promoció del nostre ball i música tradicionals, quan buscant inspiració per muntar un nou espectacle per a celebrar el desé aniversari de la nostra fundació, ens trobàrem amb un fet històric relacionat amb la fabricació de la seda al nostre barri de Patraix que ens va captivar.

article arrancapins - 8

Autor: J.A. Lumbreras.

 

Algú ens recordà un reportatge sobre la seda que van emetre en els últims temps de la televisió autonómica, en el qual va eixir el nom d’una important fàbrica de filatures de seda situada al barri. Fou el cap del fil del qual començàrem a estirar… Qui podia saber on estava aqueixa important instal·lació? Alguns veïns amb avantpassats a l’antic poble de Patraix ens parlaren de tallers de filatures als baixos d’algunes cases i fins i tot en espais hui ocupats per parcs i carrers. Però no fou fins que arribà a les nostres mans l’obra “Patraix, de poble a barri”* editada per l’Associació veïnal de Patraix l’any 2004 quan resolguerem el misteri: L’actual Centre Cultural i Esportiu de Patraix al carrer de Assagador de les Monges resultà ser el recinte que va acollir des de principis del segle XIX la fàbrica de filatures la Batifora.

La informació documentada de l’obra esmentada encaixà amb la que ja havíem recollit dels veïns i en algunes pàgines de la xarxa. La fàbrica fou una de les més importants de la ciutat. Una dada curiosa és que va ser la primera que va adoptar la màquina de vapor per a la transformació de la seda, en la qual prenia l’aigua de la séquia de Favara.

La familia Dupuy fou la propietària inicial d’estes instal·lacions, que es dedicaren a la seda fins als començaments del segle XX, i que en el transcurs del segle acabaren dedicant-se a la fabricació de maquinària agrícola i de forns. Després d’uns d’anys d’abandonament, l’edifici es convertí en el centre de servicis esportius i culturals que és actualment.

article arrancapins - 2

Autor: J.A. Lumbreras

 

La Batifora (cal dir que al barri nigú l’anomena ja així) conserva encara hui tot el seu aspecte imponent, amb els impressionants pòrtics de carreu, els més de cinquanta grans finestrals orientats cap a llevant i la característica torreta que s’eleva sobre la teulada.

Mirant el conjunt constructiu resulta fácil evocar la seua figura retallada sobre la planura de l’horta, i les llarges jornades de treball de les treballadores escalfant els capolls a la primavera i transformant del preat fil al llarg de les diverses fases de fabricació. Fins i tot, si parem bé l’orella, s’hi pot arribar a evocar el trasbals dels habitants de tot el terme de Patraix i d’altres caserius i alqueries de l’horta que duien a la fàbrica els capolls de seda que criaven a les andanes per vendre-los-hi.

article arrancapins - 19

Font: Obra “Patraix de poble a barri”.

 

Entusiasmats per la troballa d’aquesta informació històrica, començaren a bullir els caps dels membres de la comissió que vam constituir per donar forma al nostre espectacle. No podiem parar d’imaginar les escenes i de lligar els esdeveniments històrics que donaren coherència a la nostra recreació. Decidírem centrar-la en la indumentària que empraren els moradors de l’antic poble de Patraix, i en concret, en l’ús de la seda per a vestir.

Dues fites històriques rellevants al nostre barri ens serviren per delimitar en el temps la posada en escena. La narració arranca al 1769, amb una visita imaginada de Joaquín Juan Pedro de Montserrat i Cruïlles i Maria Josefa de Acuña i Prado, els primers barons de Patraix, al senyoriu que havien acabat de comprar. Encara vestien una moda afrancesada, amb les millors sedes del moment.

Just un segle després, el 1870, Patraix s’annexa voluntàriament a la ciutat de València. El període comprés entre aquests dos fets històrics és un dels més rellevants per a la història de la roba i també per a entendre la configuració actual del nostre barri i la nostra ciutat. En el transcurs d’aquests cent anys s’abandona progressivament el singular vestit dels llauradors de l’horta en benefici d’una moda internacional més sòbria en colors i materials. Paradoxament, cap al final del període la Reinaxença valenciana acabarà idealitzant aquell vestit de llaurador valencià que havia caigut en desús. El moviment romàntic posterior s’encarregarà de fer evolucionar aquesta idealització per tal d’assentar les bases del que entenem hui pel “vestit de fallera”.

article arrancapins - 15

Autor: J.A. Lumbreras.

 

Durant tot aqueix temps, la Batifora fou testimoni d’aquests canvis, intentant adaptar-se a una demanda cada vegada més variable en un mercat de la moda que va establir en aquell moment les bases del que és hui en dia.

Els nous teixits de cotó importats i les plagues que atacaren tant els cucs com les moreres acabaren amb puixança del negoci de la seda i deixaren el camí planer per a que noves produccions agrícoles, basades en el cultiu de la taronja, que prengueren el relleu de l’economia valenciana a finals del XIX i principis del XX.

“Patraix i la memoria de la seda” ret per tant homenatge als patraixers que durant aqueixa època de transicició cap a la modernitat visqueren i vestiren els hiverns i els estius, la faena i la festa, i saberen fins i tot celebrar la simbólica abraçada als temps moderns amb la incorporació a la urbs a la que, amb el pas de les dècades, Patraix acabaria integrant-se.

Hui Patraix és un barri populós de la ciutat de València. Fa temps que moltes tradicions pobletanes han desaparegut i molts veïns nous hem vingut per quedar-nos-hi.

Però, malgrat tot, Patraix continua sent el veïnat, la xicoteta botiga del cantó on saludes el botiguer i els coneguts mentre vas i tornes. Hi ha cases noves, la majoria, i altres edificis com la Batifora, que hi romanen ferms per recordar-nos que els nostres barris, la nostra ciutat, la nostra terra, continúen decidits a estirar del fil de la nostra història.

article arrancapins - 18

Aspecte actual de La Batifora (2016), hui Centre Cultural i Esportiu de Patraix. Font: blogdanses.es

 

NOTA: La Carraspera preestrenà l’espectacle “Patraix i la memòria de la seda” a la ciutat de Terol, el passat mes de novembre de 2016 en un intercanvi amb el grup Ciudad de los Amantes, de la ciutat aragonesa. En l’actualitat treballa per a que l’Ajuntament de València recupere la memòria de l’edifici de l’antiga Batifora amb una placa recordatòria, en homenatge al paper de l’economia de la seda al nostre barri i tots els que treballaren en el seu conreu.

 

* “Patraix de Poble a Barri”. Autors: Javier Mozas Hernando, Carles Barquero Genovés, Víctor M. Algarra Pardo, Vicent Aroca Garcés. Il·lustracions: Miguel Ángel Raigal Sancho. Editat per l’Associació de Veïns, Cultural i de Consumidors de Patraix – 2004.

 

0 Comentaris

Sense Comentaris Este Article encara no té Comentaris.

Ho sentim, o algú ha furtat els comentaris i ha fugit o ningú n'ha deixat cap!

Però Tú pots ser el primer en fer-ho Deixa un comentari !

Deixa el teu comentari

La teua dirección de correu electrònic no es publicarà. Els camps requerits están marcats *

abril 2017

dime23nov - 30abrTot el diaValència: Exposició Indumentària i identitat(Tot el dia) Museu Valencià d'etnologia

div28abr22:00València: Trobada Folklore Diputació de València. Orquestra de Pols i Plectre Nostra Senyora de Tejeda.22:00 Multicentre Social Benicalap-Casa CaritatMulticentre Social Benicalap-Casa Caritat

diss29abr10:00València - Benicalap: taller de manipulació i construcció de canyes de dolçaina10:00 C/ General Llorens, 33. València.Centre Jubiocio. Benicalap. València.

diss29abr11:30- 19:00València: Trobada Folklore Diputació de València. Dolçaina i Tabal al Cabanyal i Algirós.11:30 - 19:00 València.Mercat de Cabanyal i Centre Municipal de Joventut d'Algirós de València.

diss29abr11:30València-Benicalap: Animació de tabal i dolçaina al Mercat11:30 Mercat de Benicalap. València.Mercat de Benicalap. València.

Mostra'n més

maig 2017

dium7mai11:00- 14:00València: Trobada de Folklore Diputació de València. Exhibició dansa Jardins d'Aiora.11:00 - 14:00 València.esplanada exterior del Jardí d’Aiora. València.

dium7mai11:00València: Trobada Folklore Diputació de València. Jocs Tradicionals.11:00 Carrer dels Sants Just i Pastor, amb Humanista Furió. València.al costat del Jardí d’Aiora. València.

diss20mai18:00Xàtiva: I Trobada de Muixerangues18:00 Plaça Mercat. Xàtiva.Plaça Mercat. Xàtiva.

COL·LOCACIÓ DEL MOCADOR DE PIT

Col·locació del mocador de pit - CAP 9 Col·locació creuat per dins

Col·locació del mocador de pit - CAP 8 Col·locació dins del gipó - per dins

CATEGORIES

Arxius

Login

Lost your password?