Imatges de la Article previ
Crònica de la dansà del 25 d'abril a XàtivaSegüent Article
ÚLTIMES NOTÍCIES
  • Sagueta Nova de Biar ens fa gaudir a PicanyaDifícil transmetre les sensacions viscudes el passat dissabte 28 d'octubre de 2017 a la Temporada de Folklore de Picanya amb l'Associació d'Estudis Tradicionals Sagueta Nova de Biar. Una execució dels balls rigorosa, espontània i sense posturejos innecessaris; [...]
  • Ja tenim ací la 6ª Temporada de Folklore Valencià de PicanyaJa tenim ací la 6ª Temporada de Folklore Valencià de Picanya, després de l'èxit de programació i assitència de públic de les temporades anteriors, el Grup de Danses Realenc amb [...]
  • En marxa la Setena Edició d’Arrelats Folk XàtivaEls dies 20 i 21 d’octubre podrem assistir a la setena edició d'Arrelats Folk, Mostra organitzada per l’Escola de Danses de Xàtiva. La presentació de la Mostra s’iniciarà el divendres [...]

Passió i aprenentatge: visitant l’Aula Museu d’Instruments de Música Tradicional de Gilet

Espai entre línies+- ATamany de Font+- Imprimir Este Article
Passió i aprenentatge: visitant l’Aula Museu d’Instruments de Música Tradicional de Gilet
Articles relacionats

Per Paco Chalmés

De Blogdanses.es

 

Fa unes setmanes visití a Gilet (Camp de Morvedre – València) el MUSIT, l’Aula Museu d’Instruments de Música Tradicional. Em van rebre amb l’entusiasme de qui aposta pels seus somnis Josemi Sánchez i Miquel Claramunt, que gestionen des de fa cinc anys aquest espai concebut per a la difussió dels instruments tradicionals valencians i d’arreu de l’Estat entre grups d’escolars, estudiants i tota mena de col·lectius interessats.

Jo ja havia sentit parlar d’este museu i de les seues activitats… però vos assegure que al final d’esta entrada comprendreu per què estes instal·lacions són, més que un museu, un espai per aprendre a estimar la música tradicional, i amb ella tot un munt de sabers i valors que transversalment es desprenen de totes les explicacions que rep el visitant que travessa les seues portes.

 

Menuts i grans gaudeixen construïnt els seus propis instruments tradicionals

El primer que em sorprén és que la visita la comence construïnt un instrument… A penes creuades les protocolàries salutacions, ja em trobe amb uns artefactes de canya a mitjan fer entre les mans que, seguint les indicacions de Miquel, acaben convertint-se en murgues, repicadors, xiulets, sonalls i fins i tot, en una xicoteta simbomba.

La satisfacció de recuperar la destressa manual i construïr amb les pròpies mans és el primer que aprenen xiquets i xiquetes a l’aula perfectament equipada que disposa el MUSIT,  on tot està pensat per que l’assistent manipule els materials de canya sense cap perill de tall o contusió.

Uns panells amb multitud d’instruments fets amb canya presideixen l’estança. Panells que tenen vocació viatgera, ja que han sigut exposats en cases de cultura, escoles i espais públics de diversos llocs que ho han sol·licitat.

A més, ens informen que la visita al museu es pot complementar si es desitja, amb visites al proper paratge de Sant Esperit (Parc Natural de la Serra Calderona).

 

 

Intruments tradicionals que sonen i reviuen davant el visitant

Finalitzada la que mentalment catalogue com “instrucció musical”,  Josemi i Miquel em fan travessar un breu jardí mediterrani que separa l’aula de les sales on s’hi guarda l’altre gran tresor del MUSIT: la col·lecció d’instruments tradicionals.

No és aquest un museu d’antiquitats, em recalquen els amfitrions, o al menys no ha sigut eixe el criteri a l’hora de triar els instruments. Algún hi ha d’antic, però tot ha estat pensat per que el visitant aprenga i conega tota la inmensa varietat de formes de fer música.

Mentre raona i m’explica mil i una històries sobre els grups d’alumnes que fins ara han visitat l’espai, Josemi va obrint cada vitrina per agarrar i fer sonar els instruments que s’hi disposen ordenats per families (idiòfons, membranòfons, aeròfons, cordòfons) a les prestatgeries.

Les dites populars amb les que acompanya les didàctiques explicacions em fan riure i retrotraure’m als temps en que estos instruments eren ben habituals a jocs, faenes i festes…

“Alegre com una campana” “Content com unes castanyoles”, “Xiquet no dones la matraca”, “Anar com una carraca”…

Escoltant el sò d’una campana reproduïda amb el ferro d’una aixada, o el soroll d’ossos, conxes i pedres xocades entre si aprenc que els instruments idiòfons són els que sonen pels seus propis materials.  

“Entre pitos i flautes”, “La flauta de Bartolo, con un agujero sólo”, “No me vengas con gaitas”…

Amb el xiulit que són capaços de reproduïr els bàsics  cànters, palletes i materials animals i vegetals, però també instruments com les múltiples varietats de dolçaines, gaites, tarotes, trompes i xirimies, o els acordions, comprenc que tots ells conformen la família dels instruments aeròfons.  

“Ahi estas tocant el violó”…

Els instruments cordòfons s’exemplifiquen amb el joc dels dos potets units amb una cordeta per comunicar-se, ja que eixe simple mecanisme –caixa de resonància i corda- és el mateix que empren violes, violins, rabels, viola de roda, tambor de corda, guitarres, guitarrons…  

“Vaig atabalat!” “El cap com un bombo”…

Per últim, els sorollosos tocs de tambor i tabal, fets amb membrana de pell o altres materials artificials, serveixen per il·lustrar l’alumne visitant sobre la familia dels instruments membranòfons.

 

 

Una iniciativa nascuda de la passió per la música tradicional

Josemi i Miquel són uns apassionats del música tradicional. Ells són, davant de tot, constructors de canyes de dolçaina.

Em conten que tot començà quan contactaren amb ells uns companys de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)… amb l’encàrrec d’una fundació americana de recopilar instruments antics per al fons d’un museu que estaven muntant als EEUU.

Eixe fet fou el detonant per a la posada en marxa d’una idea que ja rondava pels caps dels meus amfitrions al museu de Gilet. Prenint model d’alguns altres museus existents a la resta de l’estat, com el de Oiartzun (Gipuzkoa) o el de Mucientes (Valladolid), Josemi i Miquel, tiraren avant el projecte valencià a Gilet, on finalment s’hi donaren les circumstàncies idònies per ubicar l’actual MUSIT.

Fou inestimable l’ajuda desinteresada d’amics, coneguts, familiars… el museu és completament privat, ja que no han tingut –ni han buscat segons em comenten- ajuda financera de les administracions.

Això no lleva que sí que tiren en falta algun conveni de col·laboració amb l’administració, sobre tot a l’hora de donar a conéixer entre la població escolar el recurs educatiu que el MUSIT conforma.

Actualment el museu complementa la seua oferta posant a disposició el seus espais –compten fins i tot amb un xicotet escenari- de tot aquell qui vulga reunir-se al voltant d’un instrument tradicional i d’unes bones viandes per organitzar una vetlada musical.

 

La nostra tradició en joc

Me’n torne cap a casa amb la sensació de l’importància de la iniciativa particular a les nostres terres, amb la que se cobreixen aspectes que potser haurien d’estar sino cobertes, sí suportades o recolzades per la iniciativa pública.

Afortunadament, Josemi i Miquel continúen l’encomiable tasca de fer compatibles la diversió de construir amb les pròpies mans murgues, simbombes, palletes foradades i canyes badades, amb les modernes destresses teconològiques dels infants de hui en día.

Hi està en joc, em pega per pensar, la pervivència dels sons i els instruments que durant generacions han acompanyat la transmisió oral de la nostra tradició. Hi està en joc, en definitiva, de idiosioncràcia cultural de la nostra societat.

 

MUSIT:Aula Museu d’Instruments de Música Tradicional

Adreça: Carrer Vinalesa, 15, Urbanització Sant Esperit, 46149 Gilet

Telèfon:962 62 13 96

1 Comentari

  1. miquel claramunt 17:02, abr. 27, 2015

    Moltes gràcies per tot.

    Gràcies amics

    Respondre

Deixa el teu comentari

La teua dirección de correu electrònic no es publicarà. Els camps requerits están marcats *

Amb la col·laboració de:

novembre, 2017

Opcions d'ordenació

24nov(nov 24)20:30Aldaia: Qué flamenca que sóc20:30 Tama Teatre Auditori d'Aldaia, AV. de la Música, 11, 46960 ALDAIA, Spain

26nov(nov 26)12:00Jesus Pobre: Concert música festera12:00 Mercat Riu Rau de Jesús Pobre

COL·LOCACIÓ DEL MOCADOR DE PIT

Col·locació del mocador de pit - CAP 9 Col·locació creuat per dins

Col·locació del mocador de pit - CAP 8 Col·locació dins del gipó - per dins

CATEGORIES

Arxius

Login

Lost your password?
X