Blogdanses

Per Carles  Carles Rodrigo Alfonso

De Alter21.es

Un any més sant Antoni, san Antón pels pobles castellanoparlants, ja està ací. Els propers dies molts dels nostres pobles, de nord a sud del territori valencià, celebraran les festes al voltant de la figura del sant protector de la fertilitat de la terra i dels animals. Pel seu remot origen, que avala la cristianització de l’anterior festivitat en honor a divinitats paganes amb les mateixes funcions que el sant del porquet, aquesta festa és una vella companya de camí. Enllà les seues arrels i evolució sant Antoni és una fita clau del calendari festiu, on es celebra l’allargament del dia, la ruptura de la foscor invernal, en un mostrari d’actes. Sant Antoni és sovint un referent festiu anual ineludible.

Molts pobles celebren la festa i ho fan amb diversitat d’actes a les diferents comarques valencianes, al cap i a la fi és una de les festivitats que mostren una major varietat i sovint vinculació amb les arrels locals. En eixe context resulta senzill valorar més la versió festiva local, la més propera, la més nostra, així que intentarem no entrar en polèmiques. Són dies de porrats, de calderes, de benediccions d’animals, de moltes, moltes fogueres, de santantonades com les de les comarques del nord, etc. Sovint l’acte central, el més valorat o identificatiu, forma part d’un programa que es prolonga al llarg de dies. En qualsevol cas cal tenir present que les festes de sant Antoni representen un element molt important del nostre patrimoni cultural inmaterial.

Per uns la festa assoleix la seua màxima expressió a Canals, a la Costera, i la seua monumental foguera, d’altres s’estimen molt la celebració al voltant de san Antón al veí poble d’Enguera, quan no la Fireta de Muro d’Alcoi. Molt acollidora resulta la festa al voltant de les petites fogueres de carrer, tan difoses a la nostra geografia, com he pogut gaudir a Higueruelas, Casas Bajas, Segorbe o Chelva, per esmentar alguns dels pobles on he pogut participar. Fins i tot és comprensible que m’estime la singular foguera urbana del vespre del sant al carrer de Sagunt, a València, i la llarga benedicció d’animals del dia de la festa, amb els espectaculars enganxes, les reates de cavalls de tir procedents de l’horta. És el que passa quan tens una de les teues arrels al vell Sant Jeroni d’Orriols del segle XIX.

Vinculacions personals a banda i tot i haver gaudit molt d’aquesta festa a Canals o a Alcublas forme part d’eixe conjunt d’aficionats a les santantonades de les comarques del nord, també de la veïna Matarranya i la Bailia de Cantavieja (ara comarca del Maestrazgo) de l’Aragó o de la Terra Alta de Catalunya.

Imatges de la celebració de Sant Antoni a la comarca de Els Ports. Autor: Carles Rodrigo.

És a les comarques castellonenques on la celebració de sant Antoni tot i els elements comuns pot ser és més variada, intensa, extensa i amb trets més ancestrals. Ací la festa de sant Antoni és tota una institució pels pobles, amb antics arrels i varietats locals, per la qual cosa ha estat objecte d’estudis etnológics per reconeguts investigadors. Resulta espectacular veure els carrers de Vilanova d’Alcolea, a la Plana Alta, en flames per les barreres de llenya enceses, les cavalleries botant el foc, entre la flama, el fum i el soroll de la festa. Aquesta també és acollidora a Borriol, amb la seua coneguda matxà, a les Coves de Vinromà o a la Serra d’en Galzeran, altres tres pobles de la Plana Alta, per esmentar més llocs on he pogut gaudir d’aquesta festa i que també recomane.

Pot ser als Ports on la festa assoleix la màxima expressió, per la complexitat d’actes, de remot origen per altra banda, la participació i l’espectacularitat, amb la singularitat afegida de la celebració en la comarca al llarg de varies setmanes, màxima expressió del trasllat d’una festa per adaptar-se a la despoblació. A la comuna preparació i cremada de la barraca, a la participació de les botargues i altres personatges singulars, a la majoritària celebració de la matxà, s’afegeix en alguns pobles la representació de la vida del sant, la visita a moltes cases del poble, la singular conversa amb el guarda forestal o la processó amb teas, etc., celebrades únicament a un o varios pobles. Aquest article s’acompanya d’imatges representatives de la santantonada dels ports a diferents pobles de la comarca. Festivitat adaptada als canvis socioeconòmics recents, amb pèrdua i recuperació de trets tradicionals, en reviscolament, en passar la festa afegirem una crònica sobre la santantonada d’enguany.

En qualsevol cas, siga al Comtat o la Serranía, a la Costera o a la Plana Alta, als Ports o a l’Horta si podeu no desaprofiteu l’oportunitat de gaudir de la festa a algú dels nostres pobles.