Imatges i crònica de la dansà de Xàtiva del passat 14 d'agostArticle previ
Els millors moments d'un dia de danses a GuadassuarSegüent Article
ÚLTIMES NOTÍCIES
  • Sagueta Nova de Biar ens fa gaudir a PicanyaDifícil transmetre les sensacions viscudes el passat dissabte 28 d'octubre de 2017 a la Temporada de Folklore de Picanya amb l'Associació d'Estudis Tradicionals Sagueta Nova de Biar. Una execució dels balls rigorosa, espontània i sense posturejos innecessaris; [...]
  • Ja tenim ací la 6ª Temporada de Folklore Valencià de PicanyaJa tenim ací la 6ª Temporada de Folklore Valencià de Picanya, després de l'èxit de programació i assitència de públic de les temporades anteriors, el Grup de Danses Realenc amb [...]
  • En marxa la Setena Edició d’Arrelats Folk XàtivaEls dies 20 i 21 d’octubre podrem assistir a la setena edició d'Arrelats Folk, Mostra organitzada per l’Escola de Danses de Xàtiva. La presentació de la Mostra s’iniciarà el divendres [...]

Les dansetes de processó a Alginet: la història d’una recuperació

Espai entre línies+- ATamany de Font+- Imprimir Este Article
Les dansetes de processó a Alginet: la història d’una recuperació
Articles relacionats

Per Lluís Palop “Lutxo”

Mestre de Ball Tradicional Valencià

Alginet és dels pocs pobles de la diòcesi de València que té al Patriarca Sant Josep com a patró de la vila. La seua antiga imatge gòtica conta la llegenda que fou portada al segle XV des de l’església del desaparegut poble d’Espioca a la vella ermita, situada al lloc de l’actual, i era apreciada pels alginetins fins el punt d’aplegar a pledejar amb l’antic senyor feudal per la pretensió d’aquest a posar les seues armes en la porta de l’ermitori. Així no és difícil imaginar l’esplendor amb la qual els nostres avantpassats celebraven, allà per l’octubre, una vegada collit l’arròs, les festes i la processó en honor al sant. Són nombrosos els testimonis orals que ens parlen de la magnificència de la processó, com ara el que replegàrem de Teresa Martinez la de l’emisora, que ens contava que eixien personatges bíblics a l’estil del Corpus de València. També José Alegre, en el seu llibre Así fue y así es nuestro Alginet descriu la processó i detalla l’existència de gropes de joves vestides amb vistosos vestits, carrosses de tromf, personatges bíblics, cirialots i les danses dels Porrots i dels Nanos. A totes aquestes notícies cal afegir el recent treball fet per la historiadora alcudiana Oreto Trescolí i per Enric Olivares sobre els lloguers de la roberia teatral Casa Insa, detallats i arxivats des de mitjans de segle XIX, on es constata el lloguer per part dels clavaris de la festa de Sant Josep d’Alginet de vestits per a nombroses danses, com ara de Pastoretes, Tornejants i Bastonets.

Malauradament Alginet és també un poble poc apegat a les coses antigues, i ben prompte abandonà el costum de dansar en les processons. L’últim lloguer de roba per a danses documentat a Casa Insa és de l’any 1912, si bé no sabem si es continuaria fent alguna danseta amb indumentària pròpia. L’existència de la carretera nacional 340 que tallava el poble per la meitat, el trasllat de les Festes Majors d’octubre a agost i moltes altres raons anaren relegant la processó, que als anys 80 era ja un acte rutinari, un simple trasllat del Sant de l’església, on s’havia traslladat prèviament, a l’ermita. No sabem exactament la data en que es canvia la volta general antiga per l’actual, molt reduïda i que margina els carrers situats a l’oest de l’antiga carretera.

Però la posada en valor de la nostra cultura tradicional féu que al llarg dels anys 90 es feren diversos intents de recuperar almenys algunes de les danses, en concret la dels Nanos i la de la Carxofa, que es ballaren també en la proclamació canònica de Sant Josep i la Mare de Déu dels Desemparats com a patrons d’Alginet en 1994. Aquests intents de recuperació no quallaren perquè les institucions municipals no mostraren excessiu interès, i era complicat fer la dansa dels Nanos sense uns capgrossos propis que l’Ajuntament no tenia interès a adquirir.

Seria molts anys més tard quan a arrel de la publicació del treball sobre Casa Insa fet per Trescolí i Olivares es fera l’intent definitiu de restauració i recuperació de les antigues dansetes. Era l’any 2012, i en aquell moment, com ara, fou decisiva l’existència d’un grup de danses consolidat al poble, el Quadre de Balls Populars d’Alginet, ple d’entusiasme per escometre la tasca, i també el fort recolzament de l’Ajuntament i especialment de l’Alcalde Jesús Boluda, que subvencionà la construcció dels capgrossos municipals actuals i corre amb les despeses del jornal dels dolçainers. Així es pogueren muntar les següents danses:

Dansa de Nanos. Es decidí fer la que actualment es balla a la ciutat de València, si bé s’optà per adaptar la indumentària a cada capgròs: roba valenciana per als valencians, gel·labes per als morets i túniques per als negrets.

Dansa de la Carxofa. Es construí una carxofa de forma artesanal, donada la manca se pressupost, però que es pot obrir i tancar. Per al ball es decidí acostar-se més als exemples riberencs més propers conservats a l’Alcúdia i Algemesí, així com la música, que el dolçainer Josemi Sànchez ens suggerí tocar en mode menor. Pel que fa la indumentària de les dansadores s’optà per acostar-la al model de la tipificada per a les gitanetes a llocs com Morella o l’Alcúdia: vistosos colors en teixits de cotó, sadalecos amb farfalars, mantonets amb llargs serrells i cabells pentinats amb ones i caragols a la cara, ornats amb clavells i pintes de carei.

Dansa dels pastorets. De moment la menys consolidada en no comptar amb escoleta infantil de danses, quan ix solen ballar-se dos dels balls de pastorets conservats a Algemesí, amb la roba considerada característica: faldellins rojos amb bandes negres les xiquetes, calçons i jupetins de borreguet els xiquets.

Dansa dels arquets. En aquest últim any s’ha comptat també amb la dansa dels arquets, interpretada per balladores del col·lectiu Benifaió en Dansa, que al seu torn la ballen amb música i esquemes coreogràfics d’Algemesí i l’Alcúdia.

Dansa del bastonets. Per a aquesta dansa s’adoptaren els esquemes dels balls de bastons conservats a la comarca, una vegada més als pobles veïns d’Algemesí i l’Alcúdia, si bé el resultat recorda més als dansadors alcudians ja que va ser a l’Alcúdia on el mestre aprengué la dansa. S’han adaptat quatre tocates, l’Ampla d’Algemesí, que es balla lliurement adaptada, la Marxeta de l’Alcúdia, ballada tal qual fan al poble veí, la de Cullera, tocata recuperada de les partitures del desaparegut ball de bastons cullerenc replegades al llibre La Mare de Déu del Castell per Francesc Giner Pereperes, i la de Riola, adaptada a partir dels intermedis o fandanguets que es fan en les danses de carrer d’aquella població i que es balla accelerant paulatinament el tempo. Pel que fa la indumentària, s’optà en principi per composar-la de camisa, saragüells i mocador al cap, tot rematat amb dues bandes i faixa amb els colors morat i groc, considerats representatius de Sant Josep. Posteriorment, i en conèixer la descripció de la roba llogada pels antics bastoners alginetins a Casa Insa, es substituí el saragüell per faldetes o tonellets de brocat roig.

La recuperació de les dansetes ha estat una tasca difícil, donada la manca de costum a un poble que feia cent anys que no les incorporava a la seua processó. Hem topat també amb alguna incomprensió, ja que les danses solen fer més lenta la processó, més quan la imatge no es porta en andes als muscles sinó amb rodes, però cal destacar que l’acollida ha estat magnífica, ja que certament la processó ha guanyat en alegria, en esplendor i en brillantor. Queda molta feina per fer, ja que no ens oblidem d’altres danses com les dels Porrots o els Tornejants, dels personatges bíblics o de restaurar la volta general, però la llavor està sembrada i Alginet i el seu patró, Sant Josep, compten hui amb una processó més digna i semblant a aquelles que al segle XIX sorprenien a propis i estranys.

0 Comentaris

Sense Comentaris Este Article encara no té Comentaris.

Ho sentim, o algú ha furtat els comentaris i ha fugit o ningú n'ha deixat cap!

Però Tú pots ser el primer en fer-ho Deixa un comentari !

Deixa el teu comentari

La teua dirección de correu electrònic no es publicarà. Els camps requerits están marcats *

Danses al carrer

Sagueta Nova de Biar ens fa gaudir a Picanya

Sagueta Nova de Biar ens fa gaudir a Picanya   0

Difícil transmetre les sensacions viscudes el passat dissabte 28 d'octubre de 2017 a la Temporada de Folklore de Picanya amb l'Associació d'Estudis Tradicionals Sagueta Nova de Biar. Una execució dels balls rigorosa, espontània i sense posturejos innecessaris; [...]

Amb la col·laboració de:

novembre, 2017

Opcions d'ordenació

24nov(nov 24)20:30Aldaia: Qué flamenca que sóc20:30 Tama Teatre Auditori d'Aldaia, AV. de la Música, 11, 46960 ALDAIA, Spain

26nov(nov 26)12:00Jesus Pobre: Concert música festera12:00 Mercat Riu Rau de Jesús Pobre

COL·LOCACIÓ DEL MOCADOR DE PIT

Col·locació del mocador de pit - CAP 9 Col·locació creuat per dins

Col·locació del mocador de pit - CAP 8 Col·locació dins del gipó - per dins

CATEGORIES

Arxius

Login

Lost your password?
X