Per al coll de la camisa. Sobre la millora en la difusió d'esdeveniments folklòrics.Article previ
Sobreviure al camp: El dia a dia a una barraca de pedra.Següent Article
ÚLTIMES NOTÍCIES
  • Sagueta Nova de Biar ens fa gaudir a PicanyaDifícil transmetre les sensacions viscudes el passat dissabte 28 d'octubre de 2017 a la Temporada de Folklore de Picanya amb l'Associació d'Estudis Tradicionals Sagueta Nova de Biar. Una execució dels balls rigorosa, espontània i sense posturejos innecessaris; [...]
  • Ja tenim ací la 6ª Temporada de Folklore Valencià de PicanyaJa tenim ací la 6ª Temporada de Folklore Valencià de Picanya, després de l'èxit de programació i assitència de públic de les temporades anteriors, el Grup de Danses Realenc amb [...]
  • En marxa la Setena Edició d’Arrelats Folk XàtivaEls dies 20 i 21 d’octubre podrem assistir a la setena edició d'Arrelats Folk, Mostra organitzada per l’Escola de Danses de Xàtiva. La presentació de la Mostra s’iniciarà el divendres [...]

Les danses de Muro: una tradició passada de pares a fills durant segles.Una festa per a molts valencians desconeguda i que perd els seus origens en el passat de segles: les danses de Muro

Espai entre línies+- ATamany de Font+- Imprimir Este Article
Les danses de Muro: una tradició passada de pares a fills durant segles.Una festa per a molts valencians desconeguda i que perd els seus origens en el passat de segles: les danses de Muro

Com ja molts sabeu, a blogdanses.es enguany hem organitzat un viatge guiat a Muro el proper dia 6 de juny per conéixer esta tradició, i acodir a l’Aplec de Rondalles que se celebra el mateix dia per la nit.

Per això hem contat amb l’amabilitat i col•laboració del Grup de Danses el Baladre, que ens ha remés imatges de la festa en edicions passades, i un interessant article escrit per Joan Josep Pascual i Gisbert, on explica l’origen de la festa dedicada al Santíssim Sacrament.

Vos deixem amb la lectura d’un extracte del referit article, a mode d’anticipació de totes les coses que Muro aprendrem el proper 6 de juny, dia gran de les danses.

En el nostre país, el País Valencià, la dansà o ball pla, ben bé podem dir que és el ball que ens caracteritza i que s’ha trasmés de generacions en generacions fins arribar, en molts pobles valencians, a l’actualitat. La dansà és un ball ritual que, probablement tingué el seu origen en les danses paganes en honor d’algún déu, tot i coincidint amb la preparació o el final de les collites, o en els canvis d’estacions. Muro és un d’aqueixos pobles que encara pot gaudir de l’honor de celebrar l’anomenat “ball nacional dels valencians” ja que tots els anys, poc abans de començar l’estiu, es celebren les anomenades popularment “Danses de Palacio” al voltant de la plaça del Palau.

Els orígens

Segons les dades apunten no és d’estranyar que a finals del XVII o principis del XVIII ja s”hagueren introduit a Muro les danses.

Les danses de Muro es celebraven i encara es celebren tots els anys al voltant del Corpus Christi en el carrer i la plaça del Palau de la Senyoria en honor del Santíssim Crist. La preparació i organització de les festes començava amb l’elecció de dues parelles. Aquestes dues parelles s’anomenaven els festers i eren triats pels festers de l’any anterior que ficaven dins una bossa el nom escrit en un paper d”aquells que ho volien ser.

Les festes més o menys oficials duraven tres dies: el dissabte, diumenge i dilluns després de Corpus. El dissabte per la vesprada, dones i homes s”arreglaven i es mudaven per a ballar a poqueta nit.

danse palacio2

Antiga foto de les danses de Muro. Font: G.D. Baladre.

L’estructura

L’honor de Cap de Dansa li corresponia al ballador que més anys feia que vivia en aqueix carrer. La cadena de balladors i balladores formaven uns quadres de dues parelles que, posteriorment, anaven i van ballant en direcció a la plaça del Palau on donaven i donen tres voltes sanceres per davant de la casa dels Alonso de Medina i del Palau de la Senyoria.

El sendemà, diumenge, era el dia més important de les festes, el dia que ballaven més parelles i el dia que acudien més murers i mureres a veure les danses. Pel matí, acompanyats pel tabaleter i xirimiter, totes les parelles feien un passacarrer encapçalades per les dues o tres parelles de “festers” pels carrers Angel i del Palau i a mig dia ball popular en la plaça.

Per la vesprada, de nou es ballava la dansà i la resta de danses sense cap variació en quant al desenvolupament que hem descrit per al dissabte, excepte que per la nit es sopava en la mateixa plaça, i es tornava a ballar un altra “dansà”, però pegant-li tan sols dues o tres voltes a la plaça sense arrancar dels taulells del Santíssim. Després la festa continuava ballant i cantant.

L’evolució al segle XX

Les danses anaven augmentant en prestigi i en la dècada dels vint haurien de ser l’esdeveniment fester més important de Muro després de les festes de Moros i Cristians.

Després de la guerra civil i fins a 1944 ó 45, vingueren encara els instruments tradicionals de les danses: el tabalet i la dolçaina. Però per causes que hom desconeix -potser dificultats econòmiques-, deixaren de venir.

A principis de la dècada dels setanta un grup de jovençoles de l’anomenada Secció Femenina formaren un “grup de cors i danses” a l’estil de llavors amb la pretensió de fomentar i exhibir les danses de Muro en concursos, tal i com molts pobles feien.

Cap a 1980 es constitueix el Grup de Dolçaines i Tabaleters “La Xafigà”, que recuperà el tradicional acompanyament musical de les Danses de Muro.

Mentrestant, l’Ajuntament inclou, per primera vegada, l’organització d’aquestes danses en la seua distribució d’ajudes econòmiques. I a mitjans d’eixa mateixa dècada nasqué el Grup de Danses “El Baladre”, que en companyia de “La Xafigà”, organitzen les esmentades festes del Santíssim Sacrament fins l’actualitat.

Conclusió

I per acabar el present article voldriem afegir que creiem que les danses s’han de consolidar en el calendari festiu de Muro de tal manera que s’impedisca la seua desaparició com va ocórrer en temps passats; i no ha de desaparéixer aquesta festa tradicional perquè, tal com li respongué el ti Pep Climent el Sec a Rafael Satorre (dos històrics de la festa) “va de pares a fills i no hi haurà ningú que vullga que li diguen que per culpa seua s’ha d”acabat”.Una festa per a molts valencians desconeguda i que perd els seus origens en el passat de segles: les danses de Muro. Com ja molts sabeu, a blogdanses.es enguany hem organitzat un viatge guiat a Muro el proper dia 6 de juny per conéixer esta tradició, i acodir a l”Aplec de Rondalles que se celebra el mateix dia per la nit. Per això hem contat amb l”amabilitat i col•laboració del Grup de Danses el Baladre, que ens ha remés imatges de la festa en edicions passades, i un interessant article escrit per Joan Josep Pascual i Gisbert, on explica l”origen de la festa dedicada al Santíssim Sacrament. Vos deixem amb la lectura d”un extracte del referit article, a mode d”anticipació de totes les coses que Muro aprendrem el proper 6 de juny, dia gran de les danses. En el nostre país, el País Valencià, la dansà o ball pla, ben bé podem dir que és el ball que ens caracteritza i que s”ha trasmés de generacions en generacions fins arribar, en molts pobles valencians, a l”actualitat. La dansà és un ball ritual que, probablement tingué el seu origen en les danses paganes en honor d”algún déu, tot i coincidint amb la preparació o el final de les collites, o en els canvis d”estacions. Muro és un d”aqueixos pobles que encara pot gaudir de l”honor de celebrar l”anomenat “ball nacional dels valencians” ja que tots els anys, poc abans de començar l”estiu, es celebren les anomenades popularment “Danses de Palacio” al voltant de la plaça del Palau.

Els orígens

Segons les dades apunten no és d”estranyar que a finals del XVII o principis del XVIII ja s”hagueren introduit a Muro les danses.

Les danses de Muro es celebraven i encara es celebren tots els anys al voltant del Corpus Christi en el carrer i la plaça del Palau de la Senyoria en honor del Santíssim Crist. La preparació i organització de les festes començava amb l”elecció de dues parelles. Aquestes dues parelles s”anomenaven “els festers” i eren triats pels festers de l”any anterior que ficaven dins una bossa el nom escrit en un paper d”aquells que ho volien ser. Les festes més o menys oficials duraven tres dies: el dissabte, diumenge i dilluns després de Corpus. El dissabte per la vesprada, dones i homes s”arreglaven i es mudaven per a ballar a poqueta nit. danse palacio2

Antiga foto de les danses de Muro. Font: G.D. Baladre.

L’estructura

L”honor de Cap de Dansa li corresponia al ballador que més anys feia que vivia en aqueix carrer. La cadena de balladors i balladores formaven uns quadres de dues parelles que, posteriorment, anaven i van ballant en direcció a la plaça del Palau on donaven i donen tres voltes sanceres per davant de la casa dels Alonso de Medina i del Palau de la Senyoria. El sendemà, diumenge, era el dia més important de les festes, el dia que ballaven més parelles i el dia que acudien més murers i mureres a veure les danses. Pel matí, acompanyats pel tabaleter i xirimiter, totes les parelles feien un passacarrer encapçalades per les dues o tres parelles de “festers” pels carrers Angel i del Palau i a mig dia ball popular en la plaça. Per la vesprada, de nou es ballava la “dansà” i la resta de danses sense cap variació en quant al desenvolupament que hem descrit per al dissabte, excepte que per la nit es sopava en la mateixa plaça, i es tornava a ballar un altra “dansà”, però pegant-li tan sols dues o tres voltes a la plaça sense arrancar dels taulells del Santíssim. Després la festa continuava ballant i cantant.

L’evolució al segle XX

Les danses anaven augmentant en prestigi i en la dècada dels vint haurien de ser l”esdeveniment fester més important de Muro després de les festes de Moros i Cristians. Després de la guerra civil i fins a 1944 ó 45, vingueren encara els instruments tradicionals de les danses: el tabalet i la dolçaina. Però per causes que hom desconeix -potser dificultats econòmiques-, deixaren de venir. A principis de la dècada dels setanta un grup de jovençoles de l”anomenada Secció Femenina formaren un “grup de cors i danses” a l”estil de llavors amb la pretensió de fomentar i exhibir les danses de Muro en concursos, tal i com molts pobles feien. Cap a 1980 es constitueix el Grup de Dolçaines i Tabaleters “La Xafigà”, que recuperà el tradicional acompanyament musical de les Danses de Muro. Mentrestant, l”Ajuntament inclou, per primera vegada, l”organització d”aquestes danses en la seua distribució d”ajudes econòmiques. I a mitjans d”eixa mateixa dècada nasqué el Grup de Danses “El Baladre”, que en companyia de “La Xafigà”, organitzen les esmentades festes del Santíssim Sacrament fins l”actualitat.

Conclusió

I per acabar el present article voldriem afegir que creiem que les danses s”han de consolidar en el calendari festiu de Muro de tal manera que s”impedisca la seua desaparició cm va ocórrer en temps passats; i no ha de desaparéixer aquesta festa tradicional perquè, tal com li respongué el ti Pep Climent el Sec a Rafael Satorre (dos històrics de la festa) “va de pares a fills i no hi haurà ningú que vullga que li diguen que per culpa seua s”ha d”acabat”.’, ‘Les danses de Muro: una tradició passada de pares a fills durant segles.

0 Comentaris

Sense Comentaris Este Article encara no té Comentaris.

Ho sentim, o algú ha furtat els comentaris i ha fugit o ningú n'ha deixat cap!

Però Tú pots ser el primer en fer-ho Deixa un comentari !

Deixa el teu comentari

La teua dirección de correu electrònic no es publicarà. Els camps requerits están marcats *

Amb la col·laboració de:

novembre, 2017

Opcions d'ordenació

24nov(nov 24)20:30Aldaia: Qué flamenca que sóc20:30 Tama Teatre Auditori d'Aldaia, AV. de la Música, 11, 46960 ALDAIA, Spain

26nov(nov 26)12:00Jesus Pobre: Concert música festera12:00 Mercat Riu Rau de Jesús Pobre

COL·LOCACIÓ DEL MOCADOR DE PIT

Col·locació del mocador de pit - CAP 9 Col·locació creuat per dins

Col·locació del mocador de pit - CAP 8 Col·locació dins del gipó - per dins

CATEGORIES

Arxius

Login

Lost your password?
X