Article previ
Una Següent Article
ÚLTIMES NOTÍCIES

La Ronda de Nadales, un costum ancestral que reviu a Algemesí

Espai entre línies+- ATamany de Font+- Imprimir Este Article
La Ronda de Nadales, un costum ancestral que reviu a Algemesí

Amb molt de gust publiquem este article que ens fan arribar des de Berca Grup de Danses d’Algemesí. Aprofitem per recomanar-vos l’assistència a este bonic acte, que vos acostarà al nadal més tradicional:

 

Des de l’any 2009, cada 26 de desembre, Berca Grup de Danses d’Algemesí du a terme una Ronda de Nadales, amb la interpretació d’un cançoner exclusivament local.

“Y hagués pastorets aprés de maitines y de tot lo offici”. Així es tanca una acta encetada pels Nadals de l’any 1548, existent al Llibre de Bateigs de la parròquia de Sant Jaume d’Algemesí Els pastorets -o pastorades- eren alegres representacions cantades, teatrals o no, de participació popular i vinculades al temps nadalenc. No hi ha dubte, doncs, com a mitjan segle XVI ja hi havia nadales o pastorets a l’església d’Algemesí tot just desprès de la Missa del Gall, que havia estat precedida per l’ofici de Maitines i del posterior Cant de la Sibil·la.

Per això, es pot afirmar que és secular el costum algemesinenc de cantar pastorets, villancicos o nadales en acabar la missa, a l’igual que la pràctica que s’anà agafant de perllongar el goig festiu traslladant els cants a cases i carrers d’Algemesí, essent aleshores quan “… els fadrins, proveïts d’instruments de corda, reforçats ara per simbombes o pandorgues, panderetes i ferrets, acostumaven a cantar albades i nadales. La primera la cantaven davant l’església i solien dedicar-la a la Mare de Déu. Després, de vegades, solien anar a casa del senyor rector o a la del alcalde, a les cases riques i on s’havia montat el betlem, però, com sempre, on més en cantaven era a les portes de les fadrines casaderes. Si hi havia sort, eren obsequiats amb pastissets, torrons i d’altres llepolies.” Així descriu Josep A. Domingo aquesta ancestral tradició, el qual, a més, evidencia que als inicis del segle XVI la celebració del Nadal a Algemesí ja era costum establit.

Tant es tenia per ancestral el costum que, a les “Ordenanzas Municipales de la Villa de Algemesí ” de l’any 1891, es puntualitzava la seua antiguitat tot remarcant que “En la noche de Navidad será permitido circular por las calles con los instrumentos, músicas y regocijos que son de inmemorial costumbre…”. Aquell immemorial costum continuaria i arribaria a celebrar-se encara anys després de la guerra del 1936 fins que, esllanguint-se paulatinament, als anys cinquanta ja tan sols era un entranyable record per als qui així ho van viure.

En la darrera existència del costum, la delegació local de la Sección Femenina d’Algemesí informava com, a Algemesí, a dintre de l’esglèsia: “En Nochebuena se cantan Villancicos acompañados por panderetas, zambombas, carrancs, ferrets, castañuelas y cañiset.” per a, més endavant, relatar al mateix informe que al nostre poble “… grupos de rondalla visitan los pequeños belenes que se montan en las casas. Es corriente que estas agrupaciones estén formadas por una sola familia en la que por ejemplo, el padre toca la guitarra, la madre la pandereta, la hija canta y los demás hijos diferentes instrumentos. Para estas visitas la rondalla suele estar formada por guitarra, bandurria, ferrets, cañiset y sonajero. En la Nochebuena por la calle suelen hacerse sonar zambombas…” El costum tan centenari estava, però, a les portes de la seua desaparició, de la seua aniquilació en benefici d’uns hàbits i costums nadalencs nouvinguts de llunyanes terres i cultures.

Arran del treball de recopilació d’informació que Berca Grup de Danses inicià l’any 1993 i que finalitzà amb la recuperació de les danses d’Algemesí en el 2006, s’aconseguí, per afegitó, retreure de la memòria dels més majors tota una nòmina de cants nadalencs vinculats amb la tradició algemesinenca de cantar al carrer i visitar els betlems. No hauria calgut recórrer a les fonts d’informació escrites, atés que la informació oral que ens va estar transmesa pels més ancians –i no tant- d’Algemesí recalcaven ara i adés aquest costum nadalenc de la seua infantesa o joventut.

 

« 1 de 2 »
Imatges corresponents a la Ronda de Nadales de 2014. Font: blogdanses.es

 

És així com aconseguírem recobrar peces com El Xiquet perdut o Madre a la puerta hay un niño, Tots li porten lo que poden o Parrampim. La joia, però, dels cants rescatats és, sense dubte, la tercera peça que conforma el corpus conegut com Les Jornades: el cant anomenat La Posada i la seua teatralitzada interpretació, sorprenentment molt popular al poble i afortunadament bastant recordada encara, una versió del qual ja havia estat recollit a Algemesí i publicat al Cancionero Musical de la Provincia de Valencia per Salvador Seguí.

Algunes d’altres nadales fóren rescatades del patent oblit per Diego Ramón i Lluch, el qual les harmonitzà per tal de ser interpretades a diferents veus per part dels cors de la Schola Cantorum d’Algemesí que ell va fundar l’any 1971, gràcies a la qual cosa es revitalitzà entre els algemesinencs el coneixement i la popularitat de peces com Acudiu amb les guitarres, La Nit de Nadal, Penqueta i cigró, Senyora Ama i, d’entre les de Les Jornades, dues peces: De la sacristía sale i A Belén con contento. Molts anys abans, però, totes aquestes nadales havien estat recopilades per Pepita Barberà, la qual el 1963 fou mereixedora d’un Premi Nacional per “una laboriosa pesquisa, búsqueda y recopilación de villancicos de Algemesí”, d’entre els quals es troben aquells que Diego Ramón tornà a posar en valor amb les seues harmonitzacions, amb d’altres més que han romàs gairebé menyspreades fins ara.

Moltes d’aquestes peces del repertori popular de cants nadalencs algemesinencs, musicalment parlant, són exclusives de la nostra població, qüestió aquesta que les fa més interessants encara. O, almenys, ara per ara no han estat localitzades en cap d’altre poble, ni tampoc als diferents cançoners, estudis folklòrics o publicacions monogràfiques existents a l’abast. Tals són els casos de Les Jornades, La pastora Manuela, Tots li porten lo que poden, Senyora Ama, El rei de les estreletes i L’enhorabona.

D’altres cants hi existeixen, amb evidents i lògiques variacions, a poblacions d’arreu el nostre territori -sobretot el de parla valenciana-, com ara Madre a la puerta hay un niño i Ajonetes, les quals, d’altra banda, es situen d’entre les de més ponderada antiguitat segons els especialistes. S’hi dóna també en alguns cants el fet de ser variants locals de nadales tan escampades com Barrabàs, Pastoreta què li portes?, Penqueta i cigró, Pastorets i pastoretes, Cantem-li al Ninyo i Parrampim. Altra qüestió a banda, literàriament parlant, són les similituds dels versos o cobles que s’empren per al cant de les nadales, molts dels quals podem trobar a qualsevol indret del territori no tan sols comarcal i valencià, sinó també catalanoparlant o, fins i tot, peninsular.

Berca Grup de Danses d’Algemesí dugué a terme l’any 2009 la primera Ronda de Nadal amb el cant popular d’aquestes peces tradicionals d’Algemesí, a algunes de les quals els hi acoblarem passos o diferències per tal de fer-les ballables. Cada 26 de desembre -segon dia de Nadal i festivitat de sant Esteve-, en acabar la missa vespertina comencem la Ronda oferint el primer cant, com mana la tradició heretada, als peus de la Mare de Déu de la Salut per a, des d’allí, passar als betlems i als carrers del poble.

Per suposat que cantar amb la deguda perfecció no és el que ens pertoca, qüestió aquesta que deixem per als qui en exclusivitat s’hi dediquen a les bones corals del poble, però creiem que amb la interpretació d’aquestes nadales algemesinenques, amb la inclusió d’instruments de corda i percussió tradicionals, a més de l’additament de la indumentària valenciana que correspon a l’hivern, contribuïm de sobra per tal de rescatar aquest cançoner nadalenc de l’oblit, per tal d’oferir una mostra representativa d’aquell ancestral costum i per tal, sobretot, de fer partícip a tot el poble en la recuperació d’aquesta secular tradició.

Com Josep Climent posà de manifest: “Alguna cosa ens passa a nosaltres els valencians, alguna malaltia folklòrica devem patir quan les nostres coses no compten com devien en el desenvolupament de la nostra vida. I això passa, si en altres coses no –jo crec que en moltes altres també-, en el món musical… Aquest és el cas mateix de les cançons nadalenques valencianes”.

Per això, com començàvem al principi i com en un principi, després de Maitines i de tots els oficis hi haurà pastorets, un any més, als carrers d’Algemesí.

Vicent Josep Vidal Esteve
Director de Berca Grup de Danses d’Algemesí

(Article publicat al BERCA BIM núm. 202 novembre /desembre 2012, www.algemesi.net)

0 Comentaris

Sense Comentaris Este Article encara no té Comentaris.

Ho sentim, o algú ha furtat els comentaris i ha fugit o ningú n'ha deixat cap!

Però Tú pots ser el primer en fer-ho Deixa un comentari !

Deixa el teu comentari

La teua dirección de correu electrònic no es publicarà. Els camps requerits están marcats *

Cant

La música tradicional en Macastre, un homenaje a la tía Pepica y a Fermín Pardo

La música tradicional en Macastre, un homenaje a la tía Pepica y a Fermín Pardo   0

Por Javier Marco y Pablo Martínez De Cantares Viejos   El pasado 7 de mayo la Asociación Cantares Viejos de Requena participó en la ponencia que su director, Fermín Pardo, ofreció en la localidad [...]

juliol 2017

diss1jul18:00- 23:59Benaguasil: VIII nit de la dolçaina18:00 - 23:59 Ateneu de Benaguasil (antiga estació)Ateneu de Benaguasil (antiga estació)

diss1jul23:00Albal: Sarau de ball valencià23:00 Plaça Església. Albal.Plaça Església. Albal.

dij13jul - 16Tot el diaMora d'Ebre: V Ebrefolk(Tot el dia) Mora d\'EbreMora d'Ebre

COL·LOCACIÓ DEL MOCADOR DE PIT

Col·locació del mocador de pit - CAP 9 Col·locació creuat per dins

Col·locació del mocador de pit - CAP 8 Col·locació dins del gipó - per dins

CATEGORIES

Arxius

Login

Lost your password?