Blogdanses

DIARI D’UNA ESPARDENYA
blogdanses.es

• El Saló de la Moda Flamenca (SIMOF 2014), acabat de celebrar a Sevilla, mou a la reflexió sobre els paral·lelismes amb la moda tradicional valenciana.
• Les Falles han suposat a València el que la “Feria” ha suposat a Sevilla: la transformació de l’abillament tradicional.
• Es planteja la necessitat de que experts i indumentaristes s’hi posen d’acord per donar a conéixer als consumidors els criteris per vestir-se a l’antiga.

El passat diumenge finalitzà a Sevilla la vintena edició del Saló Internacional de Moda Flamenca a Sevilla 2014 (SIMOF). Una convocatòria que promou una moda basada en la indumentària femenina tradicional sevillana i que impulsen els principals dissenyadors del sector.

Mentre els sevillans trauen resquit d’una indumentària evolucionada a partir de la tradicional, a València s’hi parla als àmbits afectats sobre la conveniència d’esta evolució, al nostre cas promoguda al sí del món faller, però on també intervenen altres actors com els indumentaristes, els grups de dansa i música tradicional i els experts en la matèria.

En blogdanses pensem que la finalització del SIMOF és una bona excusa per posar el punt de partida a una diagnosi del fenòmen de vestir-se a l’antiga a casa nostra, per arribar amb el temps i l’ajut dels experts, a identificar el qué és i no és vestir-se de tradicional.

Sabem ja de bestreta que objectius tan ambiciosos no es poden abastir en esta humil entrada de blog, però al menys aspirem a provocar l’inici d’un debat fructífer sobre la qüestió.

Moda de “Feria”, moda de Falles

A Sevilla, com a València, no s’hi posen d’acord en el nom del vestit… vestido de sevillana, de andaluza o fins i tot vestido español són alguns dels nom que rep una manera de vestir-se que també podem nomenar de faralaes, de volants o de flamenca. A casa nostra, moltes -la majoria- es visten de fallera, mentre que altres ho fan de valenciana, hortelana o llauradora. Entre els cercles més conscienciats triomfen expressions com vestir-se de tradicional o a l’antiga.

A València les Falles han sigut, com a Sevilla la seua Feria de Abril, una fita festera que influix en les transformacions de l’abillament tradicional. Sense dubte, la vocació exhibitòria d’ambdúes ocasions ha anat modificant els elements de la indumentària pròpia de cada lloc. I també les festes, amb tot el seu enlluernament, han contribuit involuntàriament a la pèrdua d’uns referents que cada vegada hi queden més enfonsats en els baguls del temps.

El que sí que fa Sevilla és incardinar la moda flamenca a la moda actual. D’eixa manera és ben habitual la incorporació d’un o altre element reminiscent d’este vestit andalús a la roba que portem hui en dia, segons del dictat dels gurús de torn… volants, llunars, flors al cap, jaquetes toreres, mantilles, brodats i motius amb calvellons fan periòdicament un cluc d’ull a la moda contemporània de pret a porter o d’alta costura. Juga a favor d’este fenòmen el fet que des de fora i dins d’Espanya l’estètica andalussa siga considerada com l’estètica espanyola.

A València, l’evolució de la roba tradicional no sembla arribar hui per hui fins al terreny de la roba del segle XXI.

SIMOF i el Desfile TRADICIONS

Si a Sevilla és des de fa anys el SIMOF qui dibuixa una realitat de la indumentària tradicional sevillana, a València pretén ser-ho la convocatòria del Desfile Tradicions, on l’any passat s’hi donaren cita moltes peces de l’immens engranatge que mou el sector de la indumentària a la ciutat del Túria: indumentaristes, cases sederes, orfebres, joiers, perruquers, artesans…

Per primera vegada s’hi pugueren veure en aquesta desfilada de moda tradicional valenciana intents de sobrepassar elements al vestit actual de carrer o cerimònia (Vives i Marí, La llar del fil, Gironés Vila…), alternats amb propostes més rigoroses i acostades a la manera de vestir als segles XVII i XIX (Vicemar, Viana, En Hilos de Seda, Amparo Fabra…), i d’altres més polèmiques que intentaven cobrir necessitats concretes del món faller (les comentades jaquetes per a falleres d’Indumentària ALAN).

Indumentària valenciana: La necessitat de conéixer els criteris

Arribats a este punt, i trets a la llum, intencionadament barrejats, molts elements per provocar la reacció del lector, es fa necessari preguntar-nos sobre este tema a casa nostra, i determinar quins han de ser els termes del debat que s’hi puga generar.

En qualsevol cas, podem arrancar amb una visió positiva: el fet de que a l’any 2014 hi estiguem parlant d’indumentària tradicional, d’una manera o altra, demostra que l’interés per vestir-se a l’antiga ha arribat fins als nostres dies. Les modificions i interpretacions que individus i col·lectius fan del vestit tradicional no fa més que corroborar que el fenòmen és viu i està entre nosaltres.

La part fosca es concreta en el perill de desvirtuar la tradició, si no sabem en cada moment de qué estem vestint-nos i si no tenim, com a consumidors, uns criteris clars als qui atendre. No es tractaria per tant, de frenar un fenòmen evolutiu, sino d’acotar i posar-li nom a cada manera de vestir-se.

Delimitar cada manera de vestir, establir-ne els cànons, definir els punts de partida i la formació del consumidor són les lloses d’un camí que s’obri al davant, i que tots els actors que intervenen a l’esmentat engranatge de la indumentària tradicional a València han de recórrer amb l’interés comú de la conservació i impuls d’una part sustantiva de la nostra cultura autòctona.

La proposta

Des de blogdanses pensem que han de ser els experts que han investigat sobre la matèria els primers que han de parlar. No tots han arribat a les mateixes conclusions, i al sí d’ells hi ha desacords.

Per això cal la celebració d’una taula redona, jornades o clicle de conferències amb l’objetiu no tant d’unificar criteris com d’esbrinar quins corrents indumentarístics hi ha. Els avanços en les investigacions aconsellarien que esta convocatòria es repetisca cíclicament.

Un cop establerts els corrents insumentarístics valencians, la resta d’actors implicats haurien de dir la seua, mostrant el decantament per una o altra línia, o decidint el seu propi corrent evolutiu fora dels cànons tradicionals, podriem dir, a l’andalussa.

A València tenim un gran interés per la indumentària tradicional, i una gran indústria capacitada per donar resposta a les preferències del consumidor. Sols educant al consumidor i propocionant-li criteris podem a aconseguir la pervivència digna del fet de vestir-se a l’antiga a terres valencianes.

 Vos recomanem que deixeu els vostres comentaris a www.facebook.com/blogdanses