Imatges de les Danses a Sant Blai a Russafa - ValènciaArticle previ
Imatges dels millors moments a la cantà i guitarrà de Campanar (València).18/02/2015Següent Article
ÚLTIMES NOTÍCIES

“Indumentària Tradicional Valenciana”: una obra per dignificar el vestit icònic valencià. Entrevista amb l’autor, Xavier Rausell.

Espai entre línies+- ATamany de Font+- Imprimir Este Article
“Indumentària Tradicional Valenciana”: una obra per dignificar el vestit icònic valencià. Entrevista amb l’autor, Xavier Rausell.
Articles relacionats

Vora 450 pàgines amb textos i fotos sobre indumentària valenciana, i la promesa d’atorgar eines i criteris per a que els valencians puguem adquirir criteris propis i fiables per vestir-se a la manera tradicional. Eixa és la proposta que ens fa Xavier Rausell* al seu llibre “Indumentària Tradicional Valenciana” que fou presentat la passada tardor a l’aula magna de la Universitat de València. A blogdanses.es hem parlat amb l’autor, que ens ha comentat les seues motivacions per publicar els seus estudis sobre la matèria, i ens ha desvetlat -abans de llegir-la- alguna de les propostes més sorprenents d’esta obra que de segur marcarà una fita dins dels estudis que fins el moment s’han fet sobre indumentària valenciana.  

Vestir a la manera tradicional i vestir a la manera antiga: dos conceptes equivalents?

Parlant sobre les motivacions que han dut Rausell a treure a la llum la seua obra, i fullejant el gruixut volum que em permet fullejar, derivem l’inici de la nostra conversa cap a un diagnòstic sobre el panorama actual al món de la indumentària tradicional valenciana, en el que, segons Xavier “moltes de les coses que hui estàn circulant com verídiques estan basades en suposicions molt peregrines… i totes elles es poden desmuntar Continúe escoltant atent: “El resultat actual és una estètica que no correspón amb el rigor històric. Esta situació ha estat provocada en no poques ocasions per alguns botiguers als que per interessos comercials els ha interessat barrejar dues maneres de vestir-se que haurien d’estar ben diferenciades: la manera tradicional i la manera antiga Demane a Raussell que m’aclarisca la diferenciació de dos termes, que a priori, em resulten semblants… vestir-se de tradicional? Vestir-se a l’antiga? Quina és la diferència? “La manera tradicional de vestir-se és la que per tradició ens ha arribat, normalment reduïda a un unic model. Tanmateix, l’antiga és la que reprodueïx les peces que es portaven a l’antiguetat”. Molts pensen que la indumentària tradicional valenciana, que assolix una de les seues expressions més visibles a les falles i també a a altres festes valencianes, té una imatge característica del segle XVIII… però en realitat eixa estètica no és del XVIII, sino que correspón a una evolució que l’ha idealitzada… en realitat, el segle XVIII no existeix.”  

Pret a porter i modes a la roba tradicional

Pregunte a Raussell sobre el concepte de tratge de fallera, i la seua simbiosi amb el que anomenen indumentària valenciana. La festa de les falles busca una representació de la tradició valenciana. Això és legítim. El problema vingué quan als anys huitanta comença a incorporar-se una suposada moda del XVIII a la vestimenta tradicional, per infuencia d’alguns botiguers. Començà aleshores a assumir-se uns costums erronis i falts de criteris, que han acabat  provocant l’actual barreja de colors i de peces de diverses èpoques i usos diversos. Per acabar-ho d’adobar, internet ha vingut darrerament a facilitar que la gent busque i adopte estètiques d’altres llocs, barrejant-les i unificant-les. “D’esta manera, ens trobem en que el vestit tradicional ha esdevingut en un reflex del pret a porter de la roba actual… mires l’escaparate de les botigues de roba, i pots endevinar colors i estils dels tratge de fallera de la temporada… ” Demane a Xavier que em pose exemples d’eixes barreges i defectes en els que en cap cas hem de caure: “És una aberració, per exemple, portar com s’ha arribat a vore una falda de tres farfalars, amb còfia i casaca del dihuit. Altres coses que em sorprenen negativament són la presència de davantals de Sardenya. No tot val…” I conclou Rausell: “Abans, tota interpretació sobre el tratge tradicional era allò de fer la mànega de farol mes ampla o estreta. Ara hem arribat un punt on tot es reinterpreta…  escot, llaços,  llargària de les faldes, espardenyes de cunya,… tot s’ha transformat. I això ho ha permés el venedor. Però ha arribat l’hora que el client marque al venedor límits i criteris per a evitar barreges”. Sé que moltes de les claus per no cometre eixos errors es contenen a l’obra de Raussell… egoïstament li demane que ens avance algunes de les conclusions a les que podem arribar llegint el llibre, en forma de consells concrets a l’hora de vestir-se. Xavier, generós i aporta per als lectors de blogdanses.es uns profitosos consells, que poden resumir-se en un sol; no barrejar. Són els següents: _ “No barrejar èpoques: conéixer l’època de les peces i no barrejar-les”. _ “No barrejar models: Donar per bò el model de vestimenta a l’antiga i el del tratge tradicional, però sense barrejar-los”. _ “No barrejar colors: Cal emprar les combinacions de colors correctes, tal i com s’explica al capítol dedicat a l’ornamentació al llibre. També hi ha que utilitzar els colors escaients a les estampacions i dibuixos de determinades peces, com per exemple als refajos”. _ “El verd i roig es combinen sembre amb l’ or, mentre que el blau i groc van sempre amb motius en plata”. _ “Els volants o farfalars generalment van sempre del mateix color igual que el de la falda o en blanc”. _ “No utilitzar motius de ratlles grogues i blanques, ja que eixe motiu era emprat per vestir i identificar als bojos de la ciutat de València”. ­_ “Cal emprar materials adhients als complements de cada època”.  

Presentació del llibre INDUMENTÀRIA TRADICIONAL VALENCIANA de Xavier Rausell 
(València 18-10-2014). Autor: Jose Antonio Lumbreras.

La necessitat d’eines i criteris

Davant eixos vicis adquirits al sí de la nostra indumentària, a quines fonts cal acudir aleshores per a començar a corregir els defectes? Li plantege la qüestió a Xavier: “Realment no hi ha fonts del tot fiables on anar-hi; hem de tindre en compte que fins l’aparicio de la fotografia al 1840 no sabem amb exactitud com es vestien els nostres avantpassats. I, si filem més prim, fins l’aparició del cine no sabem com es mouen les peces i els teixits… El que vull dir és que no tenim un passat tant documentat, i que tots, absolutament tots, el que fem en definitiva quan ens vestim a l’antiga o de tradicional és una una recreació”. Pregunte aleshores si, sobre eixe plantejament, és frustrat l’intent de vestir-se correctament a la manera antiga o tradicional… Qué li diem a la gent que vol assumir uns cànons fiables a l’hora de vestir-se? “Es de veres que hi ha un corrent de tornar a les fonts, pero estem encara desorientats. Cal algú que marque algú el camí… hui per hui cada u tenim uns criteris” Cal deixar de copiar i fer-se amb eines que ens procuren criteris fiables. Cal fer cas als investigadors i a les peces antigues que ens han arribat. Al llibre Indumentària Tradicional Valenciana l’interessat a vestir-se correctament trobarà gran part d’eixes ferramentes”.    

La imatge icònica del tratge valencià; un bé a preservar

De les paraules de Rausell endevine la dimensió de la tasca que tenim al davant… Per on començar? Rausell pren la paraula: “Jo crec que la principal asignatura pendent és dignificar el vestit  tradicional, aquella imatge icònica per la que ens idntifiquen als valencians arreu del món… les pintes amb un o tres monyos per a les xiques, i els tratges de colors per als xics”. Constate que l’obra de Rausell que continúe fullejant a les meues mans se centra indubtablement amb als models de roba antiga, semblant a la d’altres zones de la península. Li trasllade aleshores a Rausell si l’aposta per este tipus de vestimenta pot entrebancar la recerca d’una peculiaritat valenciana. Xavier em respón que “de cap manera, ja que de de la roba antiga s’ha arribat al model del vestit tradicional que hui és representatiu de la tradició valenciana. El que cal és posar en valor la imatge representativa del tratge valencià, sense destruïr-la com s’està fent actualment a causa de les barreges d’elements sense criteri”. “Precissament al llibre intente fixar les bases per al segon volum –ja en preparació- en el que es tractarà la qüestió del vestit icònic valencià , i que tindrà mes molla filosòfica i històrica”  

Reproduïnt aquella manera de vestir

“Per fer l’estudi he anat a les fonts de la nostra indumentària. Este mètode ja l’empra Luis de Hoyos, el primer folklorista d’Espanya a l’any 30… això és novedós perque el que s’ha fet a València als estudis de indumentària fins a hui és copia i afusellament d’Amela i Vives, que escriu el seu estudi a l’any 56” Intrigat i amb ganes de conéixer el contingut de l’obra abans de llegir-la, li continúe preguntant a Xavier sobre aquelles qüestions que més poden sorprendre al lector. “He localitzat algunes peces ben peculiars. Per exemple, al llibre es mostra una basquinya amb escut de la ciutat de València… de final del XVIII. Hui això ens sembla més propi dels anys 60, però veiem com de vegades la hitòria s’encarrega de desmuntar-nos determinats prejudicis”. “També hi ha coses que he plantejat de manera deliberada a l’obra per a suscitar el debat, com per exemple la reivindicació dels monyos laterals gruixuts per a les xiques, en detriment del rodet tipus CD actual”. Pregunte a Raussell sobre la gran profussió de imatges que acompanya el text de l’acurada edició que presideix la nostra conversa… l’autor somriu mentre agraeix la col·laboració de tants amics que ha posat com a models… i m’insisteix “Totes les peces de les fotos son antigues. Les que estan col·locades sobre els models sí que haguerem de complementarles amb altres actuals”

Imatges de l'entrevista amb Xavier Rausell.  Font: Blogdanses

 

Huit capítols que ens ajuden a entendre la nostra indumentària

Les refereides eines que ens dona Rausell per saber interpretar la nostra indumentària antiga i tradiconal les podem trobar estructurades en huit capítols, que ens donen idea de l’interessant contingut que aguarda al lector:   Capítol 1: Les matèries primeres Origen del cotó, la llana o la seda de cada peça trobada. És ací on aprenem sobre les tipologies de materials, i els tractamentes sofrits per cadascun fins a fer sorgir el fil amb el que es confeccionen les teles. Però no tots els materials eren fets ací. Molts s’importaven, i això també es refereix a esta obra.   Capítol 2: El tint Rausell ens conta que “normalment, a esta època es tintava el fil perque això permetia barrejar filsal teler i crear efectes”. Saber quins colors eren els usuals sobre cada matèria, i qué colors es posaren de moda a cada moment és important a l’hora de vestir-se a la manera tradicional, ja que “hui en dia –lamenta Rausell- hi vegem peces del XVIII, amb teixit del XX i amb un color del segle XXI”   Capíto 3: Els telers En este capítol Xavier ha recollit de diverses fonts la descripció del tots tipus de telers, (per a seda, per a llana…) i la localització dels centres productius i de comerç  a terres valencianes al període comprés entre de mitat del XVIII i mitat del XIX. Això ens ajuda a comprendre moltes qüestions sobre l’estructura dels teixits durant esta època.   Capítol 4: El comerç: “València era un centre molt importat de producció, pero també de recepció de materials… Or, plata, llautó, cotons estampats, arracades de tipologia no valenciana… apareixen també a la nostra indumentària perque hi havia intercanvi de productes gràcies al comerç”. “D’esta manera, a terres valencianes entreven els teixits i peces forànies en peça, que després es rematàven per a la seua venda”. Em comenta Xavier que al capítol es parla fins i tot del contrabán, i de la seua influència sobre la indumentària.   Capítol 5: Costura “Com es cus, de manera oberta, tancada, a la francesa… qué se busca amb cada manera de cosir, en quin moment comença a utilitzar-se la màquina de cosir i com això influeix en la confecció de les peces”.  Són algunes de les qüestions que Xavier apunta dintre d’este capítol. Ens resulta interessant saber que a l’època hi havia oficis que s’ocupaven de cada peça de roba, com cotillers, giponers, sastres, modistes… no tots feen tot. Així mateix, en este capítol coneixerem quines eren les regles del gremi de sastres, que són les més antigues dels gremis de València. Xavier ens conta que “Al XVIII estes regles acaben escampant-se a tot el regne, i per això s’unifica tant la indumentaria”.   Capítol 6: Ornamentació Esbrinar “per què a les teles apareixen determinats tipus de flors i no altres” és sols alguna de les qüestions sobre les que es reflexiona en este punt de l’obra. És ací on Xavier comença a donar la seua opinió, ja que, segons ens conta, es fa necessari trobar el “per què de l’estètica de la roba que hui considerem com tradicional”.   Capítol 7: Teixits i usos. Qué es la sarga, quin teixit és el vellut… L’adquisició de cultura sobre els tipus de teixits que han aparegut en arxius i que s’han utilitzat ací fins al XIX – XX, amb un extens diccionari és l’objectiu d’este capítol.  “Diccionaris com estos ja hi ha, però estàn confeccionats des de la perspectiva de Madrid o Barcelona. No s’hi havien fet fins ara des de la perspectiva valenciana”, apunta Rausell.   Capítol 8: Buidatges d’arxiu. A l’últim capítol de l’obra es recullen algunes curiositats trobades durant les consultes d’arxius i documents antics, com per exemple, ens avança Rausell,  l’exsorcisme de la fulla de la seda, que es fea el divendres anterior a Sant Josep a Carcaixent, en busca d’intercesió per a que el cuc nasquera i es desenvolupara sense problemes. “Gràcies al cronista de hem trobat document amb el text, i l’hem transcrit”    

Solucions, camins i propostes per a la indumentària valenciana

Pregunte a Xavier sobre el camí a seguir al sí de la indumentària tradicional valenciana, segons la seua opinió. En concret li plantege si hi cap un camí dins de la nostra indumentària al model andalús-sevillà, en el que hi ha un corrent que fins i tot afavoreix una evolució lliure incorprada a les modes actuals sobre les formes antigues. Rausell em dona a entendre que “això estan fent-ho ja ací alguns indumentaristes; hi ha tratges que podrien estar perfectament al costat de Maria Antonieta Amb l’ànim de concretar alguna proposta salvadora per al panorama dibuixat, seguisc inquirint … Aleshores que fem? Xavier, per fí, em concreta i apunta no una, sino dos propostes: “Una bona manera de començar a posar orde seria que la gent que està cosint i la que està investigant s’hi reuniren en una espècie de congrés. Al principi potser hi haja diferències, ja que tots voldràn fer valdre els seus criteris”. “També trobe que seria bò per a ser considerat indumentarista, acreditar una preparació com a investigador, o com a minim fer palés un cert interés sobre la matèria. Hem de fer valdre el professional que es dedica a buscar sobre aquell que sols es dedica a copiar”.     *Xavier Rausell és Mestre de Ball del Grup de Danses Les Folies de Carcaixent. El gust personal per la tradició valenciana li ha dut a col·laborar amb el Museu Valencià d’Etnologia per a tasques de catalogació i a l’especialització en l’estudi de la roba dels segles XVII i XIX. *L’obra “Indumentària Tradicional Valenciana” de Xavier Rausell pot adquirir-se a la tenda on line de blogdanses.es: http://www.blogdanses.es/indumentaria/

3 Comentaris.

  1. Pepe 22:01, febr. 13, 2015

    Gran Xavier Rausell i gran Blogdanses. Interessantíssim. Gràcies!

    Respondre
  2. MEMEJEJE 16:57, febr. 21, 2015

    ME GUSTARÍA RECIBIR LAS NUEVAS ENTRADAS
    GRACIAS

    Respondre
    • admin Autor 22:31, febr. 23, 2015

      MEMEJEJE, t’hem inscrit per a que rebes notificació de les entrades. Hem incorporat un formulari d’inscripció a la web a tal fi, per que pugues recomanar a altres coneguts la seua inscripció. Gràcies!

      Respondre

Deixa el teu comentari

La teua dirección de correu electrònic no es publicarà. Els camps requerits están marcats *

juliol 2017

diss1jul18:00- 23:59Benaguasil: VIII nit de la dolçaina18:00 - 23:59 Ateneu de Benaguasil (antiga estació)Ateneu de Benaguasil (antiga estació)

diss1jul23:00Albal: Sarau de ball valencià23:00 Plaça Església. Albal.Plaça Església. Albal.

dij13jul - 16Tot el diaMora d'Ebre: V Ebrefolk(Tot el dia) Mora d\'EbreMora d'Ebre

COL·LOCACIÓ DEL MOCADOR DE PIT

Col·locació del mocador de pit - CAP 9 Col·locació creuat per dins

Col·locació del mocador de pit - CAP 8 Col·locació dins del gipó - per dins

CATEGORIES

Arxius

Login

Lost your password?