Blogdanses

Des de blogdanses hem d’agrair a l’Associació d’Amics i Amigues de les danses a l’estil de la Ribera que ens haja fet arribar el text que es va llegir abans de l’execució de cada ball a l’Aplec celebrat el passat dia 5 de juliol a Alginet.

Alguns dels balls executats foren interpretats, podriem dir reestrenats, després d’haver-se recuperat de l’oblit, producte d’una investigació acurada i rigorosa. Altres ja eren coneguts.

En tots el casos, les breus referències a les que podeu accedir a continuació descobreixen les històries, anècdotes i el siginificat que es troba darrere de cada peça ballada.

Gaudiu amb la lectura:

Molt bona vesprada i benvinguts a Alginet, seu del II Aplec de Danses a l’Estil de La Ribera. Un aplec nascut per reivindicar i traure de l’oblit les nostres variants locals de danses de carrer, alhora diverses i alhora semblants, que tenen com a denominador comú la seua senzillesa i absència de mudances de ball de comptes.

Un aplec que ha unit en germanor a pobles de les dos Riberes, des de Torís a Cullera, representats per diverses agrupacions folklòriques locals. Volem, però, abans de seguir en l’acte, donar les gràcies a tots els balladors, músics i col·laboradors, que tan generosament han posat el seu gra d’arena per a que tot isca com cal. Volem donar les gràcies especialment a l’Ajuntament d’Alginet, que s’ha bolcat en l’organització de l’Aplec i ens ha facilitat els mitjans per a desenvolupar tots els actes que han acompanyat el II Aplec.

I ara sí, ha aplegat el moment en el qual gaudirem de les actuacions de cada grup, els quals ens mostraran diversos balls riberencs.

BENIMODO

Benimodo, que s’ha incorporat enguany a la festa, ens ballarà una jota . En aquest cas, la Jota de Benimodo és un arranjament fet pel grup de danses Alimara de les melodies i cobles arreplegades per Salvador Mercado Machí i Fermín Pardo Pardo en Benimodo en la dècada dels anys 70 del s.XX, ballada amb passades comunes de la zona de la Ribera.

RIOLA

Als anys 70 del segle XX els folkloristes Sebastià Garrido i  Fermín Pardo, que feliçment es troba hui ací present, van fer al poble de Riola una tasca de recerca de cançons populars. Fruit d’aquella tasca foren diverses cançons, d’entre les quals podem destacar algun gènere ballable com ara la jota, la Riberenca i l’U, del qual les dones recordaven molt bé les tornades. Una d’elles, però, cantà part de la cobla, de la qual el músic albalater Marc Alacreu ha fet una tasca de restauració musical a la qual els balladors del grup Les Moreres de Riola han afegit tornades i passades senzilles de valencianes, com possiblement es ballaria antigament l’u. Assistirem, per tant , a l’estrena de l’u de Riola.

REAL

Les danses realeres, també anomenades el ball de la plaça, reben un curiós sobrenom: el ball del retonto, en clara onomatopeia del ritme del tabalet. A mitjan segle XX el ball de la plaça de Real fou arranjat per a ser ballat en entaulat per la Secció Femenina de Falange Española, cosa que ha fet que hui haja aplegat a nosaltres. A causa de diversos imprevistos, el grup de balladors de la Falla L’estoreta Velleta de Real no podrà interpretar-lo com féu l’any passat, però des de l’organització de l’aplec no hem volgut que faltara a aquest entaulat, per la qual cosa serà ballat per representants de diversos pobles que l’han preparat per a l’ocasió.

SUECA

L’escola de Danses de La Ribera ballarà a l’entaulat la Jota de Sueca , recull de 3 melodies extretes del treball fet per al cançoner de Sueca, avui encara inèdit, que va reunir sota un projecte comú a tres músics locals de distints camps com són Voro Garcia (professor del Conservatori Superior de València) Isabel Mañez (professora i directora d’orquestra) i Salvador Lamolda “Mondu” (Dolçainer). El ball ha sigut estructurat amb figures d’estil riberenc pels membres de la pròpia escola sota la direcció de la seua mestra Xelo Moragues.

TORÍS

A Torís, el ball de les Danses era anomenat ball de la Taina. Aquestes danses, de les quals  apenes quedaven ja balladors que el recordaren a mitjan segle XX, foren arreplegades per la secció Femenina de la falanje i las Jons, que feren un curiós arranjament per a escenari, propi de l’època, i que ens dóna una idea de com serien les antigues danses de carrer torisanes. Amb tots vostès, el ball de la Taina.

ALGEMESÍ

Sabut és que la nostra veïna ciutat d’Algemesí conserva a la seua festa de la Mare de Déu de la salut un tresor que ha merescut ser considerada la seua festa patrimoni immaterial de la humanitat. Dins les tres processons destaquen diverses danses i un ball, el bolero, que és executat amb diverses músiques de les quals només és popular l’anomenada “valència”, i que és considerada com l’adaptació a la processó del bolero vell d’Algemesí que els amics de Berca ens ballaran a continuació.

BENIFAIÓ

A principis del segle XX es va establir a Benifaió Peregrí Miquel Ros, que procedent de Torrent va rebre, en bona lògica el malnom del Tio Torrentí. Peregrí, ballador alumne del mestre Mascarilla de Torrent, adaptà a Benifaió diversos balls Torrentins, com ara el ball de cinc o la jàquera vella, que a Torrent era ballada per la corporació municipal amb gran solemnitat. A Benifaió la jàquera era anomenada el “ball del sombreret” per les reverències que es feien precisament amb el capell. Curiosament, a èpoques recents, cap balladora benifaionera recordava el ball, a excepció d’una d’elles, que s’havia posat Monja i vivia a Extremadura. I allà, a Extremadura, fou replegada la jàquera per un grup d’entusiastes folkloristes. Hui, gràcies a ells, la gent de Benifaió en Dansa representarà, després de molts anys, la jàquera vella que comparteixen Torrent i Benifaió.

CULLERA

Els nostres amics cullerans interpretaran tot seguit una jota, que ballaran amb la música arranjada per a dolçaina a partir de la que fou replegada en l’Alcúdia per Fermín Pardo, i que li fou transmesa per Victoria Boix Alapont.

L’ALCÚDIA

Pocs balls del repertori tradicionals són tan coneguts i han estat tan versionats com el famós, quasi mític, bolero de l’Alcúdia. Artistes com Maria del mar Bonet l’han cantat, i autors de la fama de Vicent Andrés Estellés li han posat lletra. Hui serà la música de vent l’encarregada de tocar-lo, i els balladors de El Bolero, Grup de Danses de l’Alcúdia, de ballar-lo.

REQUENA

Requena, capital de la comarca de La Plana d’Utiel, és en esta edició el poble convidat. Centre neuràlgic d’antigues terres castellanes incorporades al segle XIX al territori valencià, Requena i el seu folklore són una mena de nexe entre el centre peninsular i València. De Requena prové Fermín Pardo, autor de la recerca de gran quantitat de balls i músiques populars valencianes, que ens explicarà, com sols ell pot fer, la peça que el grup “cantares Viejos” interpretarà.

ALGINET

Alginet és enguany el poble amfitrió, un poble on el folklore agrada, com ho demostren les diverses agrupacions folklòriques que han existit. Des de l’antic Quadre de Balls Populars d’abans de la Guerra Civil dirigit pel tio Quico la Buenamosa, passant per l’agrupació de Secció Femenina local o el mític Grup de Danses Algadins. Per això, volem aprofitar esta ocasió per a fer-los homenatge, i així ho farem personalitzant-lo en dos persones del nostre poble que s’han dedicat en cos i ànima al folklore. Hi ha moltes més, però pensem que tant Joaqui Machí, mestra de La Sección Femenina d’Alginet, com Rafa Gómez, cantador als Algadins i posteriorment al prestigiós grup “Alimara” de València, mereixen rebre la distinció. És per això que els demanem la presència en aquest escenari.

Curiosament, però, era fins al moment impossible trobar cap música popular ballable replegada a Alginet. A terres valencianes, no obstant, el ball de la jota fou, possiblement, el més modern dels gèneres ballables tradicionals i el que més temps ha perviscut vigent. Així mateix, les seues melodies s’han conservat a la nostra memòria popular en forma de cançons de treball, de joc o de bressol. Així el Quadre de Balls Populars d’Alginet havia pogut replegar diverses tornades de jota, però no les cobles. Per altra banda, conservàvem una vella partitura manuscrita, feta per Don Hermelando Bosch Peris, que semblava una de les seues composicions. La recent sorpresa ha estat comprovar, en llegir la partitura, que Don Hermelando es limità a recollir i arranjar els temes populars, i que la seua partitura contenia la cobla i dos estribillos o tornades de jota, és a dir, un bon exemple de com podia sonar la jota que amb tota seguretat ballarien els nostres avantpassats en les seues reunions i saraus. Eixe és el sentit que li hem volgut donar a l’hora de ballar-la, reproduir la forma tradicional de ballar en la qual cada parella fa les seues passadetes, i en la qual es busca la diversió dels balladors i no l’espectacularitat de cara a uns espectadors. Volem donar les gràcies molt especialment a Hermelando Bosch Mellado, que ens facilità les partitures, i a qui demanem també la presència en este escenari.

I ara, amb tots vostès, l’estrena de la jota d’Alginet, replegada i arranjada per Hermelando Bosch Peris, i ballada pel Quadre de balls Populars d’Alginet.