La indumentaria tradicional se alía con una causa benéfica: Article previ
A Patraix l'associació la Carraspera recupera la memòria de la sedaSegüent Article
ÚLTIMES NOTÍCIES

En busca del vestit faller: Entrevista amb Javier V. Pérez, de Flor de Cotó

Espai entre línies+- ATamany de Font+- Imprimir Este Article
En busca del vestit faller: Entrevista amb Javier V. Pérez, de Flor de Cotó

Ja tot respira a falles a València. Falleres i fallers repunten en estes dates el consum d’indumentària per lluïr als actes que poc a poc i fins al dia gran aniran incrementant la seua freqüència al calendari de compromisos fallers.

De nou el vestir tradicional tornarà a prendre el carrer. De segur podrem vore les darreres “novetats” de la indústria i dels botiguers del ram que alçaran icones d’aplaudement en uns i caretes d’horror del wassap en uns altres.

Però, fins a quin punt són lícites estes derives? Hem d’acceptar que el tratge de valencià/na està viu i subjecte a les modificacions que les succesives modes introdueixen des de fa dècades al nostre vestir tradicional? O ha de fer-se valdre per contra un vestir historicista que s’enfonse en l’arrel de l’herència dels avantpassats?

Enmig de esta disjuntiva queden els usuaris del vestir tradicional, amb unes necessitats majoritàriament relacionades amb el roser de festes que, més enllà de les falles, esguiten totes les ciutats i pobles de la nostra terra.

Molts professionals del ram s’assimilen als de la roba convencional, i ofereixen el que cada temporada marca la moda, moltes vegades determinada pels caps visibles de la festa, com és el cas de les falleres majors de València al Cap i Casal. Altres, la minoria, s’entesten en no doblegar-se, al menys no del tot, a estos dictats de la moda que des de fa unes dècades, o potser des del mateix neiximet del vestit tradicional valencià, l’incorporen nous elements i noves formes.

Tornem a la pregunta: Fins a quin punt és lícita ésta evolució? On queda el vestir tradicional dels valencians a les nostres festes? Com influeix al mon del vestir tradicional els nous corrents historicistes del que es denomina “vestir a l’antiga”? I la pregunta clau: quines haurien de ser les claus del vestir faller?

Amb ganes de dirimir estes qüestions m’acoste a parlar amb titolars de tres escaparates que al passejar pels carrers de València criden l’atenció per la peculiaritat de les propostes oferides. En esta entrada vos conte la conversa mantinguda amb Javier Vicente Pérez, titolar de la firma de Flor de Cotó.

 

Flor de Coto - 1

 

 

“En Flor de Cotó es continúa apostant per la moda de recuperació, però adaptant-la a les comoditats i avantatges que ens ofereix el segle XXI”

Un amabilíssim Javier em rep en el local del carrer de Dalt del barri del Carme de València. Des de 2011 i sota la firma Flor de Cotó, Javier encapçala esta secció de la línia tèxtil de la primigènia Flor d’Aigua, dedicada a la joieria tradicional i al gravat artesanal de pintes.

La conversa s’inicia parlant sobre el tipus de client consumidor de la indmentària tradicional. Podriem parlar-ne de dos perfils fonamentals; el consumidor folklòric i el faller.

Un i altre són ben diferents, ja que el membre d’una agrupació de ball vol tenir diferents tipus de vestit, i això el fa medir les inversions. Dins d’este col·lectiu hi ha molt d’autosufiència en la confecció i en la cerca de materials. A l’altre cas, el client faller acudix espentat per la necessitat de vestir una ocasió especial a la festa fallera, normalment amb les idees molt concretes i demanant un estil determinat.

Això aboca al botiguer que es dedica al client faller a una primera tasca d’assessorament i consens respecte del vestit a confeccionar.  En Flor de Cotó es continúa apostant per la moda de recuperació, però adaptant-la a les comoditats i avantatges que ens ofereix el segle XXI. D’eixa manera, i posant alguns exemples, de vegades es recorre a l’ús de corxets invisibles en la sujecció de mocadors de pit,  o l’envarament d’espart se substitueix pel de silicona per tal de facilitar la neteja de la peça a les tintoreries.

Quan parlem d’elements característics de la firma, Javier comenta que la clienta o client que acodeix a Flor d’Aigua busca coses com la falda més curta del que és habitual als tratges de fallera, o el galó metàlic en la falda.

 

“faller és tot aquell que ix darrere de l’estandard d’una comissió”

Una afirmació de Javier que em crida l’atenció és la següent: “faller és tot aquell que ix darrere de l’estandard d’una comissió”. Així que deixant clar que una faller o fallera pot optar per qualsevol opció a l’hora de vestir, passem a analitzar precissament eixes formes a triar.

_ Vestir a l’antiga: Per a Javier l’expressió cada vegada més utilitzada de “vestir a l’antiga” hauria d’acotar-se una miqueta més… A quina època ens referim? Als anys 20? als 40? A tot el segle XVIII… i dins d’aquest, a quins cànons concrets de moda?

_ Segle XIX: Després podriem parlar d’un tratge idealitzat o típic de valencià o valenciana, moltes vegades denominat “del segle XIX” però que en realitat també fou un invent de l’època.

_ Moda fallera: Terme per al que hui en dia caben moltes interpretacions. Si analitzem les darreres dècades veurem com cadascuna d’elles té el seu estil propi…. cardats, tamanys de pinta… d’alguna manera estes modes permeten que hi haja tantes tendes d’indumentària fallera, ja que d’altra manera el faller o fallera es guardaria la seua equipació i la gastaria any rere any.

_ “Traje de huertana”: Denominació que no agrada en Flor de Cotó, ja que amb eixe terme hom es referix normalment a una estètica de llauradora rica. Seria més convenient parlar de vestit tradicional, d’estiu, d’hivern…

 

“El que critica i falta el respecte al treball d’un indumentarista no paga la factura del negoci”

Aguaitant per un moment al cas del tratge de flamenca, vegem com la seua evolució fa que tinga molts adeptes i seguidors. Salvant les distàncies amb el tratge de fallera, Javier opina que tant dolent potser que éste evolucione per on no deu, com que es critique la feina dels professionals… perque amb això s’està criticant també el menjar de la gent. El que critica i falta el respecte al treball d’un indumentarista no paga la factura del negoci.

 

“No s’hi atenen demandes per fer cossos sense mocador o amb solapes”

Pregunte aleshores a Javier pels límits, les línies roges que han d’acotar eixa “moda fallera” si es que les ha d’haver… em posa exemples concrets. A la secció d’orfebreria (Flor d’aigua) Guillermo no et va a posar mai escuts de falla o d’equips de futbol.

Tampoc s’hi atenen les demandes que puguen fer-se de cossos sense mocador o amb solapes. Moltes vegades és de veres que s’han d’atendre peticions especials de clientes, però sempre s’intenta aconsellar-les i normalment s’hi arriba a un acord.

D’esta manera concloc amb Javier els cànons que la firma Flor de Cotó proposa al públic faller en la seua indumentària tant de xic com de xica. Comencem per la xica:

  • Un tratge còmode que no pese, i que siga fàcil de posar.
  • Mocadors cosits o subjectats al cos si la clienta ho demana.
  • Altura falda adecuada, a uns 20 cm del sòl.
  • Als teixits s’evita l’ús de colors estridents.

 

Pel que fa al xic:

  • Al cas dels xiquets s’intenta jugar amb els colors.
  • L’estereotip de l’home del que es parteix és el del calçó curt, jupetí i jupa.
  • El saragüell es la peça més còmoda per a l’home, encara que no a tot el faller agrada.
  • El barret d’arbossos i els tratges de rasets popularitzats als anys 40 o 50 estan ara també tornant amb força.

 

“El faller ha d’informar-se, però el més important és que no se senta disfressat, i que crega el que vista”

Està clar que els grups de danses acaben influint també a la indumentària dels fallers. Per nomenar-ne tres, el Forcat sol vestir molt d’hivern i buscant l’estètica de les comarques interiors, amb colors oscurs. Les Folies fa una proposta molt radical basada en el que es portava als quadres de ball dels anys 40. Alimara diversifica molt la seua indumentària en funció de l’espectacle representat.

Potser caldria ser conscient que després de tot els fallers visten de fallers, i no de valencià o de tradicional. Tenint clar això, ú es para a vore l’ofrena amb altres ulls. El que passa és que eixa estètica fallera després es trasllada altres festes de la ciutat, ja que els fallers estàn presents en moltes d’elles. És ahi on es barreja i es confonen les diferents maneres de vestir la nostra indumentària.

El folklòric té clar que ha d’atendre a les directrius del seu grup. El faller ha d’informar-se, però el més important que Javier li diria és que no se senta disfressat, i que crega el que vista.

 

 

 

 

 

 

 

0 Comentaris

Sense Comentaris Este Article encara no té Comentaris.

Ho sentim, o algú ha furtat els comentaris i ha fugit o ningú n'ha deixat cap!

Però Tú pots ser el primer en fer-ho Deixa un comentari !

Deixa el teu comentari

La teua dirección de correu electrònic no es publicarà. Els camps requerits están marcats *

ENTRA EN LA BOTIGA:

setembre, 2017

Opcions d'ordenació

Sense esdeveniments

COL·LOCACIÓ DEL MOCADOR DE PIT

Col·locació del mocador de pit - CAP 9 Col·locació creuat per dins

Col·locació del mocador de pit - CAP 8 Col·locació dins del gipó - per dins

CATEGORIES

Arxius

Login

Lost your password?
X