Article previ
Següent Article
Blogdanses
veure més articles
Per Paco Chalmés.
De Blogdanses.es
Fa temps que volia escriure este post, per comentar el fenòmen que vinc observant a les festes de Sant Josep dels darrers anys: els fallers comencen a vestir a l’antiga, o si voleu, d’una manera més fidel a les formes que realment es portaven al segle XVIII.
Com sol ocórrer quan alguna cosa et va pel cap, se’t presenten al davant les oportunitats. Així em va ocórrer també en esta ocasió, quan vaig participar a la desfilada de la indumentarista Pilar Higón (a la que envie salutacions afectuoses en estos dies efeinats) del passat mes de desembre de 2014 a Llíria. Allà vaig conéixer a Raquel Roig, també pariticipant a la desfilada, fallera de la Falla Pintor Segrelles del cap i casal, i practicant juntament amb altra companya de comissió fallera, Verònica Vila, del mode de vestir a la manera antiga.
El destí, generós i incitant, feu que uns dies després, Carmen Sandalinas, amiga i fallera de socarrel de la Falla Fra J. Rodriguez Pintor Cortina també de València, em comentara amb emoció xiuxiuejant que estava cosint-se un “refajo” amb gipó i mitja lluna adhients per estrenar el dia de l’ofrena.
Exemples que il·lustren tot un moviment de falleres -i també fallers- que pregunten, investiguen, lligen i s’assessoren per treure a la llum peces i teixits que poc tenen a vore amb l’actual vestit de fallera.
Massa preguntes s’amuntegaven al meu cap per no plantejar-les públicament… Ha vingut este fenòmen de la moda antiga per a quedar-se? És una moda més de les que van i venen? Suposa este corrent indumentarístic de recuperació dels arrels una amenaça per al vestit de fallera? Qué diuen al respecte les insititucions i representants de la festa? Està reaccionant la indústria davant estes noves demandes?
Amb els contactes que la casualitat m’ha posat al davant inicie la busca de respostes… vull que em conten la seua experiència, i les seues motivacions per vestir-se d’una altra manera…
Les falleres que no visten de falleres: les experiències de Raquel, Vero i Carmen
Raquel declara, primer que res, el seu amor per les falles, on gaudix d’allò més amb l’ambient del casal i en tots els actes fallers. Allà per l’any 1997 fou Fallera Major de la seua falla, i ja aleshores va eixir amb un sol monyo, guardapeus de seda natural llis i davantal negre. Està vinculada al món del folklore, i fon al seu grup, El Forcat, on fa anys començà a informar-se i vestir-se amb peces reproduïdes sobre patronatges antics. Quan traslladà esta indumentària a la falla va alçar algun que altre comentari, però mai ha tingut problemes a nivell orgànic amb la falla.
Vero responsabilitza la seua perruquera de que li inculcara el cuquet de la indumentària antiga. Encara que sempre es recorda a sí mateixa preguntant-se el per qué de la manera de vestir fallera, i exigint a les modistes que els seus tratges “semblaren antics”. Afirma que vestir-se a la manera antiga li ha obert el camí a altres aspectes de la cultura tradicional valenciana que fins aleshores desconeixia, com les danses o el cant d’estil.
Carmen és membre del grup de danses de la seua falla, i s’ha vestit sovint de balladora, si bé fins ara no ha eixit mai a un acte oficial de la comissió vestida a l’antiga. La seua inquietud creixent per la indumentària valenciana l’ha duta a apuntar-se a classes de tall i confecció. Enguany aguardarà a l’Ofrena per estrenar-se amb una indumentària antiga pròpia de l’hivern, amb les antigues saies de llana anomenades refajos o faldellins com a protagonistes.
En definitiva, estes falleres plantegen tornar a la mateixa conjunció que es donava en el passat, vestitnt-se utilitzant els mateixos patrons, els mateixos teixits, les mateixes formes de posar-se la roba… I és que quan tot això empasta, diu Raquel, “el resultat final de la indumentària que es lluïx se nota”.
Et vistes de fallera o de valenciana?
El primer que constate és que cap de les falleres amb les que parle se senten part d’un moviment… elles se visten amb guardapeus de seda llissos, basquinyes, faldellins, gipons, cotetes, mocadors de pit i mitges llunes en resposta a una inquietud personal sobre la cultura valenciana, i en concret sobre la indumentària.
Sobre la denominació de la manera de vestir-se, Vero parla de vestir-se de “faena”, i totes usen l’indistitntament les expressions “de tradicional”, “a la manera antiga”… però al ser preguntades sobre el particular totes coincideixen en definir que, senzillament, elles visten de “valenciana”. En qualsevol cas, totes ho diferencien del fet de vestir-se de “fallera”, és a dir, amb vestit de seda espolinada, amb mànigues de farol, i els tres monyos.
S’hi parla de la paradoxa que suposa innovar a l’àmbit de la indumentària fallera, tornant a introduïr l’estètica real del segle XVIII, però… qui fou el primer que innovà realment?
Estem davant el principi del fi del vestit de fallera, tal i com el coneixem a l’actualitat?
Parlem si este incipient moviment que planteja recuperar la fidelitat a la manera antiga de vestir creixerà i fins i tot podrà arribar a desbancar el representatiu tratge de fallera.
Carmen, a nivell personal, afirma que de moment pensa compaginar els seus vestits de fallera amb els d’estètica antiga… no veu cap problema, sempre que no es barregen les estètiques en un mateix abillament.
Raquel i Vero, tanmateix, no preveuen de moment tornar a l’estètica fallera. Sols fan una concesió als moderns alçadors, molt còmodes front a les antigues sinagües emmidonades a l’allau d’actes de la setmana fallera. Encara que, segons matitza Vero, el moviment de la falda no és el mateix.
En un plànol general, Raquel assenyala que els fallers que modificaran la seua manera de vestir cap a formes antigues creixerà en nombre, però això no farà desbancar el vestit de fallera tal i com l’entenem hui, ja que hi ha massa interessos econòmics muntats al seu voltant.
La festa de Sant Vicent Ferrer, una escaparata d’indumentària a l’antiga
Curiosament, la festa de Sant Vicent Ferrer, on molts fallers hi participen, s’ha convertit en un referent del corrent de vestir-se a la manera antiga.
Raquel i Vero m’asseguren que tot aquell qui vulga aprendre de quina manera de vestir estem parlant ha d’acodir a qualsevol dels actes vicentins. La processó del sant potser siga un preludi del que podrem vore a l’ofrena de la Mare de Déu d’ací uns anys… tota una mostra d’autèntica indumentària antiga valenciana.
L’exemple més clar del que està ocorrent de manera discreta però ferma a esta celebració, assenyala Raquel, és el canvi en els vestits emprats per les clavarieses, que progressivament van optant per la basquinya negra (una falda negra sobre la falda de seda que era utilitzada antigament a les ocasions especials) en detriment del vestit amb “teja i mantilla espanyola”.
Raquel i el seu marit a la festa de Sant Vicent Ferrer. Font: Raquel Roig
Qué en pensen els fabricants de roba fallera?
El comercial d’una coneguda casa de indumentària fallera de la capital valenciana, que s’estima més que no nomenem, apunta tímids signes en les exigències traslladades pels clients…
La suavització dels colors, la demanda de cotetes que se fabriquen ja en sèrie, els motius florals més menuts als espolins… un corrent al que caldrà estar a l’aguait per vore si consolida un canvi definitiu o bé deriva en una moda més o menys volàtil com tantes altres que vingueren per anar-se’n.
El posicionament de les institucions oficials falleres
Al moment de redactar esta entrada, llisc a l’edició digital del diari Las Provincias que la Fallera Major de Catarroja ha dimitit, al ser sancionada per la Unió d’Associacions de Falles de Catarroja per portar un sol monyo (un dels emblemes de l’estil de vestir del XVIII) a un acte oficial. Una mostra extremada d’intolerància dels estaments fallers sobre les màximes representants de la festa.
Per altres vies menys mediàtiques m’arriben notícies d’altres Juntes Locals de grans poblacions valencianes que periòdicament s’esforcen en emetre normes sobre aspectes concrets de la indumentària, en un intent d’acotar una pretesa essència a l’estètica de fallers i, sobre tot, de les falleres als actes oficials de la festa.
Tanmateix, a València, epicentre de la festa, Junta Central Fallera, consultada sobre el tema, em remet al Reglament faller vigent, on sols hi ha un article que trasllada la responsabilitat en temes de vestimenta a les comissions, ja que estableix que éstes “vetlaran perquè en la festa de les Falles s’utilitze la indumentària fallera i valenciana tradicional”.
De fet, una porta oberta de bat a bat per a que en la capital els fallers lluïsquen lliurement tot tipus de penyores antigues.
Implicacions del canvi indumentarístic que s’aveïna
La interconnexió entre el món floklòric i faller potser una de les vies d’entrada que ha inoculat al món faller un inicipent canvi de tendènia a l’hora de vestir-se.
També la necessitat d’optimitzar els recursos econòmics ha fet que molts fallers hagen girat la vista cap a este nou -i a l’hora antic- mode de vestir, que confereix més possibilitats de combinació de peces de roba, i per tant, de multiplicar l’aparença d’equipacions completes amb menys elements.
Els resultats trets a la llum de la tasca dels investigadors sobre la tradició valenciana, i els encara contats indumentaristes que fixen les seues bases a l’examen de peces originals, estan donant també suport a este discret però ferm moviment que postula la recuperació de la tradició indumentarística valenciana al cor de les falles i dels seus integrants.
Caldrà estar a l’aguaït davant l’enfortimanet del fenòmen, i fer el seguiment de l’adaptació de la industria indumentarística davant les exigències d’un client faller cada cop més conscienciat de la seua tradició cultural.
A més, València i les seues falles poden ser, si es confirma el canvi, en el referent per a altres festes valencianes en un efecte multiplicador que pot voltejar de dalt a avall als propers anys l’aparença de fallers, madaleners i foguerers, unificant la indumentària i per tant la conciencia d’unitat entre els valencians.
Molts aspectes mereixedors sense dubte de l’assessorament i de l’opinió constructiva d’historiadors i experts en la matèria. Tant de bò totes les parts implicades estiguen a l’altura per dignificar amb rigor la indumentària valenciana, i en definitiva la nostra cultura tradicional a les nostres festes.
0 Comentaris
Ho sentim, o algú ha furtat els comentaris i ha fugit o ningú n'ha deixat cap!
Però Tú pots ser el primer en fer-ho Deixa un comentari !