Unes danses plenes de llum i sentiment en la Valencia Family Weekend del VCFUnas Article previ
Reflexions a partir d'una Moma recuperadaReflexiones a partir de una Moma recuperadaSegüent Article
ÚLTIMES NOTÍCIES
  • Sagueta Nova de Biar ens fa gaudir a PicanyaDifícil transmetre les sensacions viscudes el passat dissabte 28 d'octubre de 2017 a la Temporada de Folklore de Picanya amb l'Associació d'Estudis Tradicionals Sagueta Nova de Biar. Una execució dels balls rigorosa, espontània i sense posturejos innecessaris; [...]
  • Ja tenim ací la 6ª Temporada de Folklore Valencià de PicanyaJa tenim ací la 6ª Temporada de Folklore Valencià de Picanya, després de l'èxit de programació i assitència de públic de les temporades anteriors, el Grup de Danses Realenc amb [...]
  • En marxa la Setena Edició d’Arrelats Folk XàtivaEls dies 20 i 21 d’octubre podrem assistir a la setena edició d'Arrelats Folk, Mostra organitzada per l’Escola de Danses de Xàtiva. La presentació de la Mostra s’iniciarà el divendres [...]

El Corpus valencià: una festa gran per descobrir

Espai entre línies+- ATamany de Font+- Imprimir Este Article
El Corpus valencià: una festa gran per descobrir
Articles relacionats

Amparo Simarro fou membre del grup de danses de Lo Rat Penat. És mestra de primària i de música al col·legi Puresa de Maria de València.

El passat mes d’Octubre de 2014 vaig assistir a la seua conferència donada en el marc a la setmana cultural de la falla Maestro Rodrigo – General Avilés, dedicada per complet a la festa del Corpus de la ciutat de València. Tant la conferència com l’excursió que varen fer al dia següent, estigueren relacionades amb una gran festa valenciana: La celebració del Corpus Christi.

Al finalitzar l’acte li vaig demanar un resum de la seua xarrada que m’oferí de manera generosa per publicar a blogdanses.es en estes dates prèvies a Corpus.

La mateixa amabilitat i generositat vaig trobar en Pedro Molero, el “fotògraf del Corpus” que ha il·lustrat diversos llibres sobre la festa i és autor dels cartells anunciadors del Corpus de la ciutat de València dels últims anys.

En definitiva, dos coneixedors de la festa que ens servixen per insistir, destacar, valorar, retreure, anunciar i pregonar esta gran fita cultural que, encara hui, molts valencians desconeixen i molts mitjans ignoren.

Cal doncs acodir als carrers de València o de les nombroses poblacions que s’han unit a la celebració d’esta festa, que en un temps passat arribà a ser la més important de la capital.

A mode de preparació per comprendre millor cada detall del cicle festiu que ens espera el proper cap de setmana (del 5 al 7 de juny), vos deixem amb la lectura del text d’Amparo Simarro i amb el gaudi de les imatges de Pedro Molero:

El Cos de Crist, es representa a l’Església Catòlica en el Sacrament de l’Eucaristia i es celebra amb un dia festiu conegut com la festivitat del Corpus Christi.

En 1.247, el Papa Urbà IV, va instituir una solemne festa del Corpus, fent-la extensa a tota la cristiandat i fixant la seua celebració el primer dijous després de la huitava de Pentecostés. Per eixe motiu, la festivitat del Corpus no té una data fixa i la seua celebració varia d’entre el 21 de maig al 24 de juny.

Este dijous, al llarg de la historia, sempre ha sigut molt popular, junt a altres dos dijous, dins de les celebracions religioses. Pero ara, fa uns anys, la celebració ha passat al diumenge següent a este dijous. De la importància d’esta festivitat fa referència este refrany tan popular: “Tres jueves hay en el año que relucen más que el sol, Jueves Santo, Corpus Christi y el día de la Ascensión.”

Dansa-de-la-Moma---2004--calle-Miguelete

L’origen valencià de la festa universal del Corpus

Hi ha historiadors que sitúen l’origen de la festa del Corpus en un fet miraculós que va ocórrer en la població de Lluxent (en la comarca de la Vall d’Albaida) i que va contribuir decissivament, a la seua propagació a nivell universal.

En temps de la reconquesta del Regne de Valencia per part de Jaime I, les tropes cristianes feren unes incursions en territori mussulmà de Lluxent. Açò va passar en febrer de l’any 1240. En l’enfrontament els cristians foren vençuts i perseguits pels mussulmans, passant una greu situació. Demanaren ajuda a les tropes de València.

El miracle Eucarístic, segons conten, va tindre lloc quan, abans de la batalla, el rector estava celebrant la missa, i en el moment que anaven a combregar els sis capitans cristians, atacaren els moros. El rector arreplegà l’altar, que estava dalt d’una penya, embolicà les sagrades formes en un mantell i les amagà entre uns rosers silvestres, per evitar que foren profanats pels sarracens. Quan acabà la batalla i anà a recuperar el rector les Formes, estes, estaven pegades al drap i el seu color era sanguinolent, com si foren de carn.

Tots els presents vulgueren quedar-se amb les Formes i es va prendre una decisió: ficar-les en una arca damunt d’un burret blanc, que casualment era del rector, i deixar que este animal les portara fins el lloc a on tenien que estar. Com es lògic, el burret aplegà fins a la catedral de Daroca (Saragossa), d’on era capellà el rector, i allí la burreta es va morir, indicant així que allí devien ser custodiades.

Més de 650 anys des de la primera processó del Corpus

La primera celebració de la festa del Corpus en “Processó General” de la qual es té documentació es de l’any 1355, quan era rei Pere “el Cerimoniós”. S’aplegà a l’acord de fer una processó de caràcter general en lloc de les que es feien amb caràcter independent en cada parròquia i que des d’eixe moment devia celebrar-se tots els anys.

Este acord, amb el temps seria recordat amb un pregó públic el dia abans de la festa en el que es convidava a tot el poble a participar en la processó.

La festa gran o principal de la ciutat de Valencia: evolució, decadència i recuperació

La festa que en principi fou una senzilla processó, poc a poc i amb el pas dels anys, guanya grandiositat, bellesa i lluïment, pels diferents personatges que apareixen, per la vistositat i alegria, per la música, danses i misteris que es representen, pel pas de les roques, per la riquesa dels ornaments…

En poques paraules, una celebració única al món pel seu conjunt, formada com un mosaic de personatges, figures bíbliques i carregada d’una gran bellesa i d’un gran contingut històric.

Tot això, portà a que esta processó tinguera una gran fama i portara a grans personatges, al llarg de la història, per poder contemplar-la.

Podem dir que el màxim esplendor de la festa es produeix l’any 1528 i comença el declive de la festa al voltant de 1836 amb la llei de desamortització de Mendizabal, on es procedeix a la venda dels bens de l’Eglésia i ordes religioses.

Poc a poc la indiferència de l’ajuntament provocarà la desaparició de parts importants de la festa. Després hi ha alguns anys, en la Primera República, que s’intenta que torne a ressorgir el seu esplendor.

Al final del sigle XIX deixen de participar els gremis, degut a la seua desaparició per culpa de la revolució industrial.

En 1931 amb la Segona República i durant els anys de la Guerra Civil, la celebració del Corpus es quedarà dins de les esglésies.

Després de la guerra, els nous ajuntaments ignoren les tradicions i tot el que és genuïnament valencià. És en esta etapa quan comencen a deixar d’eixir els personatges, les representacions, els símbols… fins i tot en l’any 1947 deixà d’eixir la Reial Senyera.

En els anys 60 pràcticament no queda res del que havia sigut esta festa i processó; aplegà a perillar la seua existència, i durant estos anys es limitava a la processió de la Custodia.

En 1977, un grup d’amics i fallers crearen “el grup de la mexa” i amb l’ajuntament organitzen, de nou, la festa. Mes tard este grup passarà a dir-se “Amics del Corpus”.

Es va recuperant poc a poc el seu antic esplendor, pero no s’ha recuperat totalment com era en un principi. Actualment, els actes que es celebren son: El trasllat de les Roques, la cavalcada del convit, la processó i la huitava del Corpus.

Elements principals de la festa del Corpus

LES ROQUES

Són carros triomfals que en la vesprada del Corpus i davant de la processó desfilen pels carrers de la ciutat fent el mateix recorregut que mes tard farà la processó. Son arrossegades per mules o cavalleries.

Estes monumentals carrosses han sigut creades pels valencians i son exclusives del Corpus Valencià, ja que en cap altre lloc existeix alguna cosa similar.

Les Roques s’utilizaven com escenaris mòbils, on es representaven pasatges bíblics, històrics pel que resultaven molt interessants i didàctics. Estes representacions porten el nom de “Misteris o entremesos”. El primer que es coneix data del segle XIII.

En 1435, el consell de la ciutat, decidí fer una casa per a guardar-les i construïren “la casa de les roques”. Actualment, a més de guardar les roques, s’ha convertit en el museu del Corpus de València. En esta casa viurà “el capellà de les Roques”.

 

1_ROCA DIABLERA1

Les Roques, per ordre d’antiguetat son:

“La Diablera”. Data de 1512.

“San Miquel”: Se construí en l’any 1542

“La Fe”: Antigament del “Paradís Terrenal”. La seua construcció data de1542.

“Sant Vicent Ferrer”: Inicialment fon construïda baix l’advocació de Sant Vicent Martir en 1512.

“La Purissima”: es construí en 1665

“La Santissima Trinitat”: Es construí en 1674.

“Valencia”: Es construí en 1855 amb motiu del quint centenari de la canonització de Sant Vicent.

“La Fama”: Es construí en 1899

“Del Patriarca”: fou construïda en 1961 ab motiu de la canonizació de Sant Juan de la Ribera, sant molt vinculat al Corpus.

“Mare de Deu dels Desemparats”: Es la mes recent, construïda en 1995 ab motiu de la commemoració del V centenari de l’advocació Mare de Deu del Desemparats.

 

LES DANSES

Les danses mostren la riquesa i alegria del folklore valencià i van acompanyades pel tabal i la dolçaina. Representen una forma d’adorar i afalagar al Cos de Crist, d’una forma molt de l’estil del poble valencià.

Les danses que es conserven en l’actualitat son:

Els Gegants: quatre parelles de gegants, desfilen en fila india. Representen al mon: Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica. Tots els pobles del món que adoren al Cos de Crist.

Nanos: Son tres parelles amb grans caps que representen l’adoració dels tres continents: Asia, Africa I America al santissim sacrament de l’Eucaristia.

1-els-Gegants-_-Visentico-y-Carmeleta-_-Plaza-de-la-Virgen#8F17

La Moma i els Momos: Representen la lluita que mantenen la virtut o el bé, representat per la Moma, contra els set pecats capitals, representats pels Momos. Al final sempre guanya la Moma (la Virtut). Está ballada a soles per hòmens. Es el ball que identifica mes a la processó del Corpus i es completament original dels valencians.

Ball de “cavallets o dels morets”: Simboliza l’adoració del Santíssim per part dels infidels arabs. Son huit xiquets ballant i creuant-se entre sí.

Els Arquets: També es diu ball dels “pastorets” per que el ballen xiquetes vestides de pastores i porten uns arcs de flor en les mans. Representen l’alegria dels llauradors per poder participar en la festivitat del Corpus.

Dansa-dels--Turcs-2005-31

La Magrana: Es balla per xics vestits de calabreses que representen la submissió del poble jueu a la Eucaristia.

Les Vetes: Es balla per xiques vestides de blanc i amb mantons que van entrellaçant cintes de colors per parelles i formant diferents figures.

 

ELS MISTERIS

Se sap que s’inicien en el segle XV i que fou un dels espectacles que més agradava a la gent del poble. Son breus manifestacions poètiques de caràcter religiós que formen part de la celebració del Corpus. Les Roques foren construïdes per a poder representar estos misteris caminat, dalt d’elles.

Els que han aplegat fins als nostres dies son: El Misteri de Sant Cristofol i els peregrins. El Misteri del rei Herodes i el Misteri d’Adam i Eva.

 

El matí del Corpus

Aplegant el dia gran del Corpus, comença el matí amb un volteig general de campanes des del Micalet. A las dotze comença la Cavalcada del Convit. Esta cavalcada és menys antiga que la processó (sobre l’any 1516). Consistix en una invitació que feien els jurats de la ciutat, per mig del capellà de les Roques, a les autoritats i a la gent del poble per que assistiren a la processó de la vesprada. La que hui en dia es representa es la que se feia a finals del segle XVIII.

La cavalcada ix de la plaça de Manises precedida per la policia municipal a cavall vestida de gala, seguida per les banderoles, després els Nanos. Els segueixen el capellà de les Roques muntat a cavall que és l’encarregat de convidar al poble valencià a la processó. Després el segueix la dansa de la Moma, la dels cavallets, la magrana, pastorets, vetes de Sueca i la guerrera de Titaguas, la dels llauradors i la dels Turcs.

Segueixen després els personatges dels Misteris, l’últim d’ells en desfilar son els personatges del misteri del rei Herodes: Reis Mags, tres patges, el rei Herodes, dos cavallers, mare de deu de la burreta, sant Josep, l’Àngel, tres savis i tancant el misteri la famosa “degollà” que vol simbolizar la guardia d’Herodes que executà l’ordre de degollar a tots els xiquets de Belén, menors de dos anys. Són una cinquantena de individus amb aspecte demoníac, amb antifaç i una corona de pàmpols al cap. Visten un saió d’arpillera amb dibuixos, que es pren al cos amb un macut replet de caramels i una espècie de bastó en la mà. Intenten esglaiar els assistents a la cavalcada, sobre tot als xiquets. A canvi, per molts llocs per on passen se’ls espera amb poals d’aigua que buiden damunt d’ells. Tanquen la cavalcada del convit els timbals de la ciutat i la Senyera.

Després, per la vesprada, se celebra la processó, començant el recorregut les Roques, per després tornar a sa casa. Seguidament el carro de la murta per ambientar la ciutat. Les danses i per a finalizar ixen els personajes biblics, els cirialots i la Custodia.

Conclusió 

Podem dir que esta processó, festa, representació o com la vulguem nomenar, és l’orgull de València i l’orgull de tots els Valencians per ser unica en el món.

NOTA BLOGDANSES: El programa sancer de la festivitat del Corpus 2015 a València podeu consultar-la al següent enllaç:

http://www.corpusvalenciaamics.com/programa-de-festejos-2015.html

1 Comentari

  1. Lutxo 14:15, juny 03, 2015

    En totes les cròniques de la recuperació del Corpus es parla molt del “Grup de Metxa”, però s’ignora la impagable tasca de Fermín Pardo en la recuperació de les danses.

    Respondre

Deixa el teu comentari

La teua dirección de correu electrònic no es publicarà. Els camps requerits están marcats *

Amb la col·laboració de:

novembre, 2017

Opcions d'ordenació

24nov(nov 24)20:30Aldaia: Qué flamenca que sóc20:30 Tama Teatre Auditori d'Aldaia, AV. de la Música, 11, 46960 ALDAIA, Spain

26nov(nov 26)12:00Jesus Pobre: Concert música festera12:00 Mercat Riu Rau de Jesús Pobre

COL·LOCACIÓ DEL MOCADOR DE PIT

Col·locació del mocador de pit - CAP 9 Col·locació creuat per dins

Col·locació del mocador de pit - CAP 8 Col·locació dins del gipó - per dins

CATEGORIES

Arxius

Login

Lost your password?
X