L’Escola de Danses de la Ribera  compleix 12 anysArticle previ
Ovidi Montllor a ritme de jota a l'espectacle que Següent Article
ÚLTIMES NOTÍCIES
  • Sagueta Nova de Biar ens fa gaudir a PicanyaDifícil transmetre les sensacions viscudes el passat dissabte 28 d'octubre de 2017 a la Temporada de Folklore de Picanya amb l'Associació d'Estudis Tradicionals Sagueta Nova de Biar. Una execució dels balls rigorosa, espontània i sense posturejos innecessaris; [...]
  • Ja tenim ací la 6ª Temporada de Folklore Valencià de PicanyaJa tenim ací la 6ª Temporada de Folklore Valencià de Picanya, després de l'èxit de programació i assitència de públic de les temporades anteriors, el Grup de Danses Realenc amb [...]
  • En marxa la Setena Edició d’Arrelats Folk XàtivaEls dies 20 i 21 d’octubre podrem assistir a la setena edició d'Arrelats Folk, Mostra organitzada per l’Escola de Danses de Xàtiva. La presentació de la Mostra s’iniciarà el divendres [...]

El ball d’escola a Benifaió. Sobre el Ball de cinc i la Jàquera.

Espai entre línies+- ATamany de Font+- Imprimir Este Article
El ball d’escola a Benifaió. Sobre el Ball de cinc i la Jàquera.
Articles relacionats

NOTA PRÈVIA: Este article fou publicat a l’agost de 2014 al llibre de festes de Benifaió (La Ribera Alta). Des d’aleshores el Grup Benifaió en Dansa, encapçalat pel seu mestre Lutxo Palop, ha ballat públicament la Jàquera de Benifaió a l’Aplec de Danses a l’estil de la Ribera de 2014, i l’ha incorporada a l’inici de les danses que tots els estius Benifaió balla en honor de la seua patrona Santa Bàrbera.

Per Lluís Josep Palop de León Lutxo

Mestre de Ball Tradicional Valencià

Introducció

Coneixem per ball d’escola, ball de comptes o ball escolaritzat, aquelles modalitats de ball tradicional que necessiten la participació d’un mestre que ensenye les complicades mudances i moviments que este tipus de ball requerix. Açò el diferencia del ball plenament popular que té un aprenentatge mimètic.

A les comarques valencianes, folkloristes com Fermín Pardo o José A. Jesús Maria distingeixen diverses escoles radicades a Castelló de la Plana, València, Xàtiva, les Valls d’Alcoi o Alacant. En el cas de la ciutat de València, els mestres de ball de comptes, que eren en principi requerits per part d’aquells que volien lluir-se al ball, a les darreries del segle XIX acabaren formant agrupacions semiprofessionals de balladors, anomenades Quadres de balls populars, que funcionaren en general fins la Guerra Civil i que podem considerar el precedent més antic dels nostres actuals Grups de Danses.

Als Quadres de balls Populars, els balladors, abillats amb l’idealitzat vestit de llauradors valencians, amenitzaven les festes amb espectacles de ball i col·loquis en entaulats o, en algunes ocasions, a les eres de les hortes. Ben prompte, a més de les conegudes escoles capitalines de mestres com ara Porta, Caldereta o Richart, en sorgiren d’altres a pobles veïns, com ara Torrent, de la qual prové la nostra escola de Benifaió.

La recuperació de les valencianes o ball de cinc

Però vegem ara la breu i curiosa història de la recuperació del ball escolaritzat benifaioner.

En desembre de l’any 1998 , El Bolero, Grup de Danses de l’Alcúdia, es disposava a preparar les II Jornades de Bolero, destinades a analitzar i donar a conéixer el ball d’escola, tan difós a la Ribera del Xúquer. Per això, jo mateix, membre del grup abans esmentat però també ballador de l’Escola Municipal de danses de Benifaió i antic estudiant a l’Institut de Secundària d’aquest poble, em posí en contacte amb Lolita Llàcer, antiga balladora del grup de Coros y Danzas de la Sección Femenina de la Falange y de las Jons, que coneixia el Ball de Cinc o Valencianes de Benifaió —l’havia ballat inclús al Teatre Principal de València, on arribaren a guanyar el certamen anual—.

Lolita, molt amablement, ens va rebre a sa casa, ens va facilitar una còpia de la partitura i ens tararalejà les tornades musicals. Recordava el ball però no amb massa exactitud. Val a dir que, a més a més, ella feia el paper de l’únic xic que ballava entre quatre xiques, per la qual cosa haguérem de concertar una altra cita amb ella i la seua amiga Rosa Ibor, antiga instructora, que “de segur el devia recordar millor”.

Efectivament, al cap d’una setmana, ens reunírem a casa de Lolita amb Rosa, la qual recordava molt bé les mudances i la coreografia de les Valencianes o Ball de cinc. Prèviament, el músic i ballador Rafael Solves havia preparat la partitura en format midi per facilitar a les antigues balladores la tasca de recordar. Així va ser i les Valencianes de Benifaió foren reestrenades a les II Jornades de Bolero el dia 16 d’octubre de 1999, amb la presència d’unes emocionades Lolita i Rosita, a les quals hem d’agrair el fet d’haver recordat i trasmés el més emblemàtic ball local. Després, i a partir de vídeos gravats a l’ocasió, el famós grup Alimara de València interpretà les Valencianes a la Ronda a la Mare de Déu, i les inclogué a la gravació del seu disc Alimara 30 anys.

A més de ballar, Rosita ens va explicar anècdotes de quan estaven als Coros y danzas, ens donà indicacions de com posar els braços, del tipus de cant que es feia per a ballar les valencianes, més lliure que el que férem a l’Alcúdia, i ens parlà de dos balls més: el Bolero i la Jàquera Vella. De la jàquera ens digué no recordar quasi res per haver oblidat la música —diferent a la coneguda Jàquera Vella de València—, i els passos, ja que era un ball amb abundància de reverències i molt paradet. En conseqüència, no agradava a les xiquetes quan s’havia d’assajar i, a força de no practicar-lo, l’havien oblidat. No obstant, ens explicà que el devia recordar una vella amiga, la qual en aquell moment era monja i, malhauradament, destinada a Extremadura, amb la qual cosa ens quedàrem despagats pensant que havíem perdut l’ocasió de recollir i recuperar la Jàquera Vella de Benifaió.

Play

benifaio1

benifaio3

1. Vídeo: Reestrena de les Valencianes de Benifaió a les II Jornades de Bolero el dia 16 d’octubre de 1999 / 2. Ballant les Valencianes de Benifaió a València / 3. A casa de Lolita Llàcer amb Rosa Ibor tractant d’aprendre les Valencianes de Benifaió.

La curiosa recuperació de la Jàquera Vella de Torrent.

Però el món està ple de casualitats i, paral·lelament, uns anys abans, un grup de músics i balladors —Baldomero Pitarch, Amparo Rubio, Pilar García, Eduard Caballer, Toni Guzmán i Francesc García—, s’havien embarcat a l’aventura i enfilat cap a la comarca cacerenya de Las Hurdes, ja que el musicòleg d’Aldaia Carles Pitarch sabia de l’existència d’una monja torrentina, antiga balladora, que els podria ajudar a conéixer millor el folklore de Torrent. Allà, Sor Ernestina, com així es deia, els havia dit que no tenia cap problema a entrevistar-se amb ells, però que havia de demanar prèviament permís a la superiora. A l’endemà, la superiora havia donat consentiment, i Ernestina els esperava asseguda a una habitació, amb les mans sota l’hàbit, i en elles, ben cordades… unes castanyoles!

En diverses sessions, Sor Ernestina els havia ensenyat com es ballava la Jàquera a Torrent. A més, Ernestina els havia interpretat diverses passades de ball de valencianes, algunes d’elles oblidades actualment a Torrent; i els havia explicat la diferència entre el ball de compàs, valencianes quadrades amb el cant per a ballar a l’escenari; o el ball de la fandangà, valencianes ballades amb el cant lliure propi del cant d’estil i que s’executen seguint el ritme de la guitarra. També els havia mostrat que les valencianes de ball senzill, habitualment, es feien per l’estil de l’U i el dos, i que els coreografies més vistoses es feien amb música de l’U i el dotze, com ara les Valencianes de cinc que es feien a Torrent, que, com a mostra, Sor Ernestina havia ballat improvisadament amb quatre dels balladors excursionistes. En estes valencianes, un xic balla amb quatre xiques i, en algunes coreografies, estes van llevant-li la roba: és el cas de la despulladeta d’El Genovés, valencianes d’u i dotze que popularitzà el grup sarau de Xàtiva. També coneixem valencianes de cinc ballades amb u i dotze com ara les recollides a Corbera, però pròpies de l’escola del mestre Corretja d’Alzira, i a Carlet l’u i dotze o jota redona, que es balla amb una coreografia de doble rotgle de xics i xiques enfrontats.

Els resultats d’esta investigació foren presentats a Torrent i així, després de molts anys, es tornà a ballar la Jàquera prèvia tasca de restauració de la música i el ball per part de Carles Pitarch. Molts més anys després, a Aldaia, la Colla Brials, agrupació musical dirigida per Toni Guzmán, ballà de nou les Valencianes de cinc de Torrent en el seu espectacle d’aniversari. La seua música ha estat gravada també al darrer treball discogràfic de La Colla Brials, El So de l’Horta.

Play
4. Reestrena de la Jàquera de Beniaió-Torrent al II Aplec de danses a l’estil de la Ribera. Alginet 2014.

Es tanca el rotgle dels balls torrentins i benifaioners.

Però tornem a Benifaió, on ens havíem quedat amb la recuperació de les Valencianes de cinc. Sabut és, i així ens ho explicaren les veteranes balladores, que els balls d’escola eren ensenyats per Peregrí Miquel Ros, el famós Tio Torrentí, alumne de Gaspar Piles, el mestre Mascarilla de Torrent. Peregrí, el Tio Torrentí a Benifaió, era oncle per part de mare de Sor Ernestina Martínez Miquel, la monja de las Hurdes, l’amiga exiliada de Lolita Llàcer i Rosa Ibor, que va viure a Benifaió abans de posar-se monja. Es tanca ací el cercle de la recuperació dels balls torrentins i també benifaioners, ja que ací s’ensenyaren i ballaren i ací prengueren caràcter propi. A Benifaió, a diferència de Torrent, les Valencianes de cinc es ballaven amb música d’u i dos, també coneguda per la Valenciana o la de l’horta, i a la manera de la fandangà, amb cant a l’aire, com molt bé ens indicà Rosita Ibor. És un aspecte a millorar, ja que actualment no ho fem així a El Bolero, el grup que les va recuperar, ja que optàrem per fer un cant menys lliure i més quadrat amb els passos. Tampoc Alimara les interpreta amb cant a l’aire, ja que les gravà amb un estil de cant planet propi també de Torrent.

Així, a falta de recuperar el ball del bolero, del qual sabem per altres balladores que era interpretat amb la música del famós bolero Loco, bolero Mallorquí o bolero Liso, Benifaió podrà tornar a gaudir, esperem que en un futur proper, de la seua Jàquera, compartida amb Torrent, i les seues valencianes o ball de cinc, tan recordades per generacions de balladores locals.

Bibliografia

PARDO PARDO, FERMÍN; JESÚS-MARÍA ROMERO, JOSÉ ÁNGEL : La música popular en la tradició valenciana. Institut Valencià de la Música, Generalitat Valenciana. València, 2001.

GARCÍA PERPIÑÁ, JOSÉ: Estampas del Benifaió antiguo. Publicaciones de la Biblioteca Municipal de Benifaió. Benifaió, 1985

Discografia

COLLA BRIALS: Al So de l’Horta. València, 2013

RONDALLA SAMARUC, COLLA BRIALS: Música Tradicional Valenciana No 1. Aula de Cultura Tradicional Valenciana. Universitat Politècnica de València. Diputació de valència. D.L V-5112-2002.

ALIMARA, grup de danses de la societat coral El Micalet: Alimara, 30 anys.

0 Comentaris

Sense Comentaris Este Article encara no té Comentaris.

Ho sentim, o algú ha furtat els comentaris i ha fugit o ningú n'ha deixat cap!

Però Tú pots ser el primer en fer-ho Deixa un comentari !

Deixa el teu comentari

La teua dirección de correu electrònic no es publicarà. Els camps requerits están marcats *

Ball

Sagueta Nova de Biar ens fa gaudir a Picanya

Sagueta Nova de Biar ens fa gaudir a Picanya   0

Difícil transmetre les sensacions viscudes el passat dissabte 28 d'octubre de 2017 a la Temporada de Folklore de Picanya amb l'Associació d'Estudis Tradicionals Sagueta Nova de Biar. Una execució dels balls rigorosa, espontània i sense posturejos innecessaris; [...]

Amb la col·laboració de:

novembre, 2017

Opcions d'ordenació

24nov(nov 24)20:30Aldaia: Qué flamenca que sóc20:30 Tama Teatre Auditori d'Aldaia, AV. de la Música, 11, 46960 ALDAIA, Spain

26nov(nov 26)12:00Jesus Pobre: Concert música festera12:00 Mercat Riu Rau de Jesús Pobre

COL·LOCACIÓ DEL MOCADOR DE PIT

Col·locació del mocador de pit - CAP 9 Col·locació creuat per dins

Col·locació del mocador de pit - CAP 8 Col·locació dins del gipó - per dins

CATEGORIES

Arxius

Login

Lost your password?
X