Benifaió; imatges de les danses en honor a la CandeleraArticle previ
L'Ajuntament de València estudia ampliar els dies de dansà a la Mare de Déu dels DesemparatsSegüent Article
ÚLTIMES NOTÍCIES

Alimara reviurà a València “l’Esquellà”, un peculiar costum relacionat amb les noces de persones viudes

Espai entre línies+- ATamany de Font+- Imprimir Este Article
Alimara reviurà a València “l’Esquellà”, un peculiar costum relacionat amb les noces de persones viudes
Articles relacionats

El Grup de Danses Alimara conclou la celebració del seu 40 aniversar amb la recuperació d’una antiga tradició ja perdudoa i per molts desconeguda; “l’esquellà”. Un ritual festiu associat als casament de conjuges vidus, ben curiós.

Aquesta celebració es reviurà a les 18.00 h. del proper dissabte 13 de febrer a València, concretament a la porta de l’Església de la Santa Creu, a la Plaça del Carme.

Una oportunitat única, i qui sap si irrepetible, de retrotraure’s dècades, segles arrere, per contemplar com seria aquesta celebració.

Salvador Mercado, mestre i fundador del Grup Alimara, amablement ens fa arribar esta entrada per tal que aprofundim en el coneixement d’estes peculiars noces de vidus:

 

“Esquellà” és el mot amb el qual es denomina a la nostra terra la manera de fer soroll amb les esquelles però més concretament, “l’esquellà” (o esquellotada) fa referència a l’acte amb rebombori i aldarull que li preparen a una viuda o viudo quan es torna a casar.

Aquesta serenata humorística i cridanera, de la qual eren víctimes la parella dels recent-casats, es feia amb el soroll d’esquelles o amb corns, collars amb picarols, llaunes, paelles i altres utensilis metàl·lics colpejats a garrotades, i fins i tot amb coets.

Les esquellades es feien igual si els dos contraents eren viudos o un d’ells era un viudo/a que es casava amb una fadrina o fadrí.

L’acte començava a la porta de l’església per acabar davant de la casa del nou matrimoni. Generalment aquesta comitiva era organitzada pels fadrins del poble i els amics dels nuvis, els quals li donaven a l’acte un caràcter burlesc i divertit dins del qual les bromes i cobles al·lusives al nou matrimoni, no tenien més transcendència que la d’acabar amb una animada festa.

En certes ocasions l’esquellà era incitada per algun antic pretendent de la núvia, o pels parents de l’anterior dona o home de la viuda o viudo. En la majoria d’aquests casos, degut a les pesades bromes que se solien gastar: fogueres a la porta de casa, façana embrutada d’excrements… i les cobles grotesques referents a la diferència d’edat dels nuvis, al matrimoni per conveniència… passà de ser un simpàtic costum a acabar en disputes, i moltes vegades en brega o baralla, reclamant la presència de la Guàrdia Civil.

Possiblement per les pesades burles, en general, que patien els viudos quan es tornaven a casar, esdevingué el costum que la cerimònia de la boda es celebrara a deshores (és a dir, de nit o a la matinada), i en alguna ermita lluny del poble per tal de fugir de tan abusiva situació. Però quan el poble s’assabentava del casament, s’organitzava l’esquellà quasi sempre moguda pels joves, on s’afegia la resta del poble per tal de vore quina broma se’ls ocorria a fer-los de vegades graciosa, i també per tal de prendre part de la festa que era un motiu de diversió a més de ser un costum que venia de temps antics, per la qual cosa estava permesa per les autoritats.

Aquest costum, que encara es conservava a les comarques del interior a la dècada dels seixanta, començà a perdre’s al moment on la societat passà de ser fonamentalment agrícola a transformar-se en industrial.

Salvador Mercado

Diccionari Alcover
Transmissió oral de Concha Machí
“L’esquellà” article de Salvador Castellet Casanova
“La cencerrada” conte de Vicente Blasco Ibáñez

2 Comentaris.

  1. Teresa 15:26, febr. 14, 2016

    Jo no ho he conegut, però ho he preguntat a diverses dones majors del meu poble i em diuen que sí que es feia a Riba-roja, recordant algun cas concret de vidu major casat amb soltera joveneta. Els xiquets del poble seguien a tota la quadrilla de la esquellada divertint molt, tot i que els nuvis no s’ho passaven tan bé. Gràcies a aquesta iniciativa del grup de danses Alimara m’he assabentat d’una cosa que també es feia al meu poble i no tenia ni idea.

    Respondre
  2. Luisa 08:31, febr. 17, 2016

    Molt curiòs!!

    Respondre

Deixa el teu comentari

La teua dirección de correu electrònic no es publicarà. Els camps requerits están marcats *

juliol 2017

diss1jul18:00- 23:59Benaguasil: VIII nit de la dolçaina18:00 - 23:59 Ateneu de Benaguasil (antiga estació)Ateneu de Benaguasil (antiga estació)

diss1jul23:00Albal: Sarau de ball valencià23:00 Plaça Església. Albal.Plaça Església. Albal.

dij13jul - 16Tot el diaMora d'Ebre: V Ebrefolk(Tot el dia) Mora d\'EbreMora d'Ebre

COL·LOCACIÓ DEL MOCADOR DE PIT

Col·locació del mocador de pit - CAP 9 Col·locació creuat per dins

Col·locació del mocador de pit - CAP 8 Col·locació dins del gipó - per dins

CATEGORIES

Arxius

Login

Lost your password?